Espai Cràter

L'Espai Cràter d'Olot serà un escletxa soterrada que connectarà la ciutat de nord a sud

L'Ajuntament resolt el concurs d'arquitectes a favor dels estudis Baena i Casamor i signa un conveni amb l'Institut de Ciències de la Terra del CSIC

per Xavier Borràs, Olot, 11 d'abril de 2019 a les 14:45 |
Imatge virtual de l'Espai Cràter desenvolupat per l'equip d'arquitectes que el durà a terme. | Baena Casamor Arquitectura.
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Bones noves sobre l'Espai Cràter d'Olot, el futur Museu dels Volcans de la Garrotxa, quan avui, a la Sala Gusinyé, d'una tirada, se n'han fet saber tres bones noves: d'una banda la resolució del concurs d'arquitectes –n'havien restat tres dels catotze equips que s'hi van presentar– a favor de l'estudi Baena Casamor Arquitectura; de l'altra, la signatura d'un conveni amb l'Institut de Ciències de la Terra (CSIC) per a incorporar al projecte l'equip de recerca científica en vulcanologia; i, finalment, les sessions de dinamització del procés de co-creació, que es faran el 6 i el 8 de maig a la capital de la Garrotxa.

En la presentació d'avui hi han participat, a més del batlle, Josep M. Corominas; Xavier Collell, coordinador del projecte; i Anna Codina i Toni Casamor, de Baena Casamor Arquitectura, membres respectius d'ambdós despatxos.

 

Toni Casamor, Anna Codina, Josep M. Corominas i Xevi Collell durant la presentació del projecte arquitectònic de l'Espai Cràter. Foto: Xavier Borràs.


Alguns aspectes del projecte


El projecte presentat per l'estudi barceloní –que ja havia intervingut a Olot en el pavelló del Pla de Llacs– proposa una escletxa soterrada que connectaria, a través d'un "camí de foc", el sud i el nord de la ciutat, absolutament integrat en la topografia i bastit damunt el volcà que hi ha just sota la plaça de braus (que es va descobrir quan es van iniciar les obres del Firal). El projecte permet l’accés a l’equipament caminant des del carrer Roser i Pintor Domenge i planteja una connexió transversal i molt visual. La idea amb la qual els arquitectes van concebre aquest equipament va ser la connexió dels fenòmens volcànics com els tossols, les colades volcàniques o el parc de pedra tosca, amb què la suma d’aquests elements ofereix a l’equipament un caràcter propi vinculat al territori. Segons el coordinador de l'Espai Cràter, Xevi Collell, la proposta guanyadora "dialoga molt bé amb l'entorn i planteja solucions de caire urbanístic, que eren molt necessàries".
 

Anna Codina i Toni Casamor han aplegat els estudis Baena i Casamot per tenir cura del disseny arquitectònic, museístic i paisatgístic de l'Espai Cràter. Foto: Xavier Borràs.


Per la seva banda, l'arquitecte Toni Casamor ha destacat que entrar a l'Espai Cràter serà com fer-ho "dins d'un volcà, amb una imatge quasi poètica", en què l'arbreda i els camins externs seran també molt importants –en base a alzines, roures i faigs. "Un edifici sense presència", ha afegit Casamor, però que causarà un impacte inoblidable en l'observador. Per al projecte guanyador, segons Anna Codina i Toni Casamor, s'ha tingut molt en compte el paisatge volcànic –a partir de l'avantprojecte que se sufragarà en un 70% amb fons FEDER–, i s'ha dissenyat l'espai interior amb un vestíbul dividit en dues plantes (serveis a baix, gestió i especialistes a dalt), la proposta museogràfica en una sala ovalada (cònica, volcànica) i una sala polivalent integrada, que serà igualment independent i al servei de la ciutat.

Des del punt de vista urbanístic, planteja una connexió i una integració urbana molt adequada, que no hipoteca l’espai on se situa l’equipament. L’estudi Baena Casamor proposa que tant la coberta de l’equipament com la resta de l’espai esdevingui una zona comunitària de la ciutat d’Olot, amb què s'allunya la crítica que el projecte és només pensat per als turistes. L’objectiu és mantenir l’esperit verd de la ciutat.

Quant a la sostenibilitat, Casamor ha destacat la col·laboració amb Albert Mitjà, de PGI Engineering, amb qui es maldarà per aconseguir una despesa zero, pel que fa al consum energètic, amb la instal·lació de plaques d'energia fotovoltaica en la pèrgola que es farà a l'aparcament del museu. Anna Codina ha manifestat que es tracta d'aprofitar "la inèrcia tèrmica" de l'espai per a fer el mínim consum d'energia.

El jurat del concurs, reunit el passat 29 de març i format per representants del Col·legi d’Arquitectes, del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Ajuntament d’Olot, va seleccionar la proposta guanyadora d’entre els tres finalistes (Calderon Folch Studio-AV62; Fuses-Viader i Baena Casamor). Els criteris emprats per a la seva elecció van ser la qualitat arquitectònica, la facilitat de manteniment, els materials utilitzats, la integració urbana i paisatgística i la connectivitat urbana, entre d’altres. L'estudi triat –de gran prestigi, especialitzat en paisatgisme i urbanisme–, ha desenvolupat projectes com la biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi (projecte amb què van rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Catalunya Construcció), el complex monumental de Sant Genís de Rocafort, l’auditori Valentí Fuster de Barcelona o el ja esmentat pavelló d’esports del Pla de Llacs d’Olot.
 

Xevi Collel, coordinador de l'Espai Cràter, ha detallat el conveni amb el CSIC i els passos del procés de co-creació. Foto: Xavier Borràs.


Conveni de suport amb el CSIC

El coordinador de l'Espai Cràter, Xevi Collell, ha anunciat que l’Ajuntament d’Olot ha signat un conveni de suport amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, organisme integrat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-ICTJA). Aquesta col·laboració significa la vinculació de l’equip de recerca científica en vulcanologia més important de l’Estat espanyol, liderat pel director, Joan Martí Molist –un dels vulcanòlegs de referència a nivell mundial– al projecte de l’Espai Cràter. L’equip estarà dirigit pel mateix Joan Martí i per Adelina Geyer, investigadora en vulcanologia del mateix centre, i hi col·laboraran també els garrotxins Xavier de Bolós i Llorenç Planagumà.
 
Gràcies a aquest conveni, l’Espai Cràter disposarà dels continguts científics necessaris per a produir una exposició rigorosa, de qualitat i d'excel·lència. A partir d’ara, doncs, aquest equip serà l’encarregat d’assessorar i produir els continguts essencials de l’exposició permanent. Amb aquesta relació, a més, neix un vincle per a pensar i desenvolupar futurs projectes de recerca vinculats al patrimoni natural de la Garrotxa.

Procés de co-creació
 
Paral·lelament, 42 persones ja han participat en el procés de co-creació de l’Espai Cràter, amb previsió d’arribar a la xifra de 60 participants. Tota la informació que s’està extraient servirà per a preparar un document executiu i de treball per a les futures sessions de dinamització, preparades pels dies 6 i 7 de maig. Sessions en què els arquitectes guanyadors també participaran ja que un dels objectius d’aquest procés és que la ciutadania decideixi alguns dels usos i serveis de l’Espai Cràter.
 
En aquestes dinàmiques hi participaran veïnes i veïns, personal de l’administració, vulcanòlegs i científics, i empresaris amb l’objectiu d’enriquir la visió, missió i objectius de l’equipament així com proposar espais físics comuns.
 
Després d’aquestes sessions s’elaborarà un document executiu que servirà per a redactar el futur pla director de l’equipament, i al mes de setembre, es realitzarà la capacitació d’un equip motor, que vetllarà per a que la proposta proposada s’acabi realitzant.
 

 

Participació