El guanyador del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2019 ha estat el poeta olotí David Caño (1980) –fincat a Barcelona des de fa 20 anys–, amb el poemari Un cos preciós per destruir. En aquesta edició s’hi havien presentat un total de 88 obres. El premi, dotat amb 9.000 euros, li serà lliurat el 13 de maig vinent en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament, en el marc del Barcelona Poesia.
Els mantenidors del premi han estat Manuel Forcano Aparicio (president) –actual comissari del Festival MOT–, Maria Josep Escrivà Vidal, Josep Lluch Puig, Jordi Marrugat Domènech, Ponç Pons Giménez i Mireia Calafell Obiol. L’obra es publicarà a la col·lecció "Ossa Menor" d’Edicions Proa.
David Caño ha publicat els llibres de poesia Barcelona (Galerada, 2007); He vist el futur en 4D (Moll, 2009); PostMortem. I del no-res, TOT (Tigre de Paper, 2012); Teresa la mòmia, amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013); Res és ara ni això (Terrícola, 2013); De Penitents a Desemparats(com dos carrers de Barna), amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (Tanit Poesia/La Garúa, 2014), i Nictàlgia (Terrícola, 2017).
El poeta olotí ha realitzat centenars de recitals arreu dels països catalans i en diverses ciutats europees, ja sigui en solitari o a partir d'espectacles musicals, com el que va fer amb la Meritxell Gené, Branques del capvespre, udols a l'horabaixa, o amb Borja Penalba i David Fernàndez formant el grup musical Ovidi3, Un temps, una estima, una idea –que darrerament s'ha transformat en Ovidi4 integrant a la cantant valenciana Mireia Vives a partir de l'espectacle Cuidem-nos. També, ha col·laborat o col·labora en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, La Directa, L'Accent, El Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua.
Segons ha explicat el poeta al periodista Sebastià Bennasar a Vilaweb, el llibre ara premiat "situa el cos al centre i diu que la poesia és una reflexió no només per ser pensada i dita, sinó que també hi ha espai per a posar-hi el cos. També, trobem poesia en aquelles coses que ens passen físicament. Ell llibre indaga com ens podem relacionar amb el món global on vivim".
Com una de les mostres de la seva extensa obra, podeu llegir aquest poema:
La llibertat
La llibertat és un estat permanent sense fronteres, és oferir amor clandestí com una droga a plena llum del dia, és no claudicar en l'intent, és sincerar-te.
La llibertat és conviure amb el desordre del desig i no justificar-te, és blasfemar i fugir dels visionaris, és condemnar-te a l'oblit dels capatassos, és dignificar mots tals com Revolució, Insurgència, Autoorganització.
La llibertat és desmitificar i fer caure totes les estàtues, és suprimir, definitivament, la falsa amistat amb traïdoria, és profanar la voluntat de control del misticisme, és oblidar el pecat, la mala consciència, els remordiments de la moral perversa, que t'han incultat en escoles tenebroses com palaus, com presons, amb patis enormes on només podies donar voltes.
La llibertat és un hemiscicle buit, un mentider coix, un dictador mut, una rumba dansant al voltant d'una foguera, les calces de la cambrera fent de bandera negra a l'estenedor de les il·lusions complertes, de les utopies acabades, de les conviccions que han deixat de presumir, de les cançons que han deixat de ser himnes, mentre l'últim ideari ens escalfa els peus, i ens ajuda a fer el sopar...
La llibertat és treballar poc i llegir molt, és abandonar el llibre sempre que puguis, és suprimir el prefix de la paraula sexual, és estimar i punt. És descobrir el plaer i potenciar-lo, és emancipar-te del tedi, és la vida juganera, creativa, la pervivència del dubte, l'abolició de la condemna,
I tu, de quin color dius que és la llibertat?
També, podeu veure'l a ell mateix recitant uns versos en aquest vídeo de Terrícola TV de l'any 2014:
Els Jocs Florals de Barcelona
Tot i que les seves arrels es remunten a l’Edat Mitjana, al segle XIV, els Jocs Florals de Barcelona són hereus directes dels que van tornar emergir l’any 1859 per iniciativa de dos defensors ferms del certamen, Antoni Bofarull i Víctor Balaguer. Des d’aquell moment, els Jocs Florals han esdevingut una eina fonamental per a estimular la cultura i la creativitat poètiques. És innegable la seva contribució a la construcció del cànon literari de la poesia catalana moderna i contemporània, i a la divulgació del gust per la poesia entre el públic lector. Poetes de la magnitud d’Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Carner i Josep M. de Sagarra, referents absoluts del sistema literari català, van atènyer la categoria de Mestres en Gai Saber abans de la Guerra Civil.
L’any 2006, els Jocs Florals van demostrar la seva ferma voluntat de renovació i d’adaptació al món d’avui, i van passar a concedir un únic guardó –en comptes dels tres que marcava la tradició–, que es va denominar Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. Com a resultat d’aquest canvi, l’aposta artística del jurat és més contundent, l’esforç de promoció i divulgació del premi es concentra en una sola obra, i la dotació econòmica del guardó és més substanciosa. D’aquesta manera, el Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona s’ha convertit en un dels guardons més preuats de tot el territori de parla catalana. Des del 1994, els successius jurats han consolidat la carrera de poetes madurs com Antoni Vidal Ferrando, Ponç Pons, Antoni Puigverd, Maria Josep Escrivà o Miquel de Palol i, d’altra banda, han apostat per joves veus de nivell com Lluís Calvo, Sebastià Alzamora, Jordi Julià, Joan-Elies Adell o Pau Vadell.
