Dret a l'habitatge

L'Obra Social de la PAH inicia la campanya «Viure no és delicte»

La iniciativa, presentada també a Olot, és un crit d'alerta contra la criminalització de l’ocupació en un moment en què hi ha 2 desnonaments cada hora a Catalunya

per Xavier Borràs , Olot, 3 d'abril de 2019 a les 17:10 |
Membres de la PAH GArrotxa aquest matí a la conferènia de premsa. | MArtí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest matí s'ha presentat a l'Espai d'Entitats d'Olot –com s'ha fet també, de forma simultània en altres capitals catalanes– la campanya que impulsa l'Obra Social de la PAH (Plataforma d'afectat per la hipoteca) lcontra la criminalització de l’ocupació, a la qual han anomenat “Viure no és un delicte”.

De fet, els desnonaments, tot i que ja no són mediàtics, continuen en augment. Ens trobem amb l’esgarrifosa dada de que es produeixen 2 desnonaments cada hora a Catalunya, dels quals el 64% ve causat per impagament del lloguer. En el cas de la Garrotxa i de la seva capital, Olot, s'ha pogut aturar tots els desnonaments de membres de la PAH, per bé que resta una família que és en una pensió que sufraga l'Ajuntament. Un dels membres de l'entitat, precisament, ha denunciat que actualment ja no es publiquen dades sobre desnonaments per manca de pagament del lloguer o de la hipoteca i ha assenyalat que amb sou precaris, al voltant de 500/600 euros, en famílies de més de 4 membres, és difícil fer front als lloguers, que estant al voltant dels 400/500 euros mensuals. "Tot això s'amaga des de l'Ajuntament, com si no existís", ha afegit.


En contrapartida es constats que a Catalunya existeixen un 11,6% d’habitatges buits, el que suposa un total de 448.000 habitatges. A causa d'aquest context social, econòmic i polític, moltes famílies que han vist vulnerat el seu dret a l’habitatge, han trobat en l’ocupació de pisos buits l’única solució per poder viure dignament. Amb l’Obra Social de la PAH i l’organització popular i col·lectiva s’han reallotjat més de 4.000 persones, que no tenien cap alternativa d'habitatge, en pisos buits de bancs o de grans tenidors. Amb aquestes recuperacions es posa al centre la funció social de l’habitatge: que les persones hi puguin viure.
 
Des de la PAH Garrotxa addueixen que l’accés a l’habitatge no està garantit a Catalunya. L’administració pública no és capaç de donar solucions a les necessitats d'habitatge de la ciutadania, amb una Mesa d’Emergència habitacional desbordada. Durant els darrers cinc anys, el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 49%, cosa que obliga les persones a destinar el 51% dels seus ingressos a poder mantenir-lo. Tot això ha contribuït al fet que el risc de pobresa se situï en una taxa del 20% i que en el cas dels menors de 16 anys ascendeix al 28,5%.

 

La campanya «Viure no és delicte Foto: Martí Albesa.


Com a possible alternativa es podria comptar amb els anomenats habitatges socials. Malauradament, però, les dades diuen que només un 1,3% del parc d’habitatge correspon a aquesta tipologia d’habitatge públic. I es que Espanya només disposa de 3 habitatges de lloguer social per cada 1.000 habitants, amb què és el país de l’UE amb menys oferta. Això provoca que l’espera per a accedir a un habitatge social pugui allargar-se anys. Mentrestant l’única alternativa que es dóna és la de l’amuntegament de fins a tres generacions familiars  a una mateixa casa, amb totes les problemàtiques socials, familiars i psicològiques que això comporta.

 
El 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa

Així mateix, al contrari del que l’imaginari col·lectiu ha instaurat, quasi el 70% de les persones que ocupen un habitatge buit d’un banc o una gran tenidor diuen mantenir una relació positiva o molt positiva amb la comunitat de veïnes.

Aquestes accions de justícia social molesten al sistema capitalista, ja que la  propietat privada és una de les seves bases, afirmen des de la PAH. "La seva resposta no ha estat altra que la criminalització d’aquestes recuperacions utilitzant totes les armes a la seva disposició, sobretot als grans mitjans de comunicació", afegeixen. A través d’ells, partits polítics i grans entitats financeres pretenen, segons l'entitat, criminalitzar la pobresa amb mentides i manipulacions de la realitat que alimenten mites sobre les ocupacions. "Volen relacionar pobresa i delinqüència, ocupació i màfia, drogues i mala convivència, quan ells son els responsables principals d’aquest sistema que ens condemna a la misèria", reblen.
 
"Per això som aquí, per contestar a les seves mentides afirmant que el 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa", informen. A més el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya són propietat de bancs i grans empreses, "acabem amb la mentida de que a qualsevol persona li poden ocupar la seva casa quan no hi sigui".
 

Des de la PAH GArrotxa alerten de l'ús electoral en relació als desnonaments i l'ocupació. Foto: Martí Albesa.


Atents a la campanya electoral

L’ocupació de pisos buits s’ha convertit en l’única alternativa per a milers de famílies que només intenten tenir un sostre on viure. Per això des de la PAH demanen a la ciutadania "que no es deixin enganyar, que no mirin cap una altra banda i s’uneixin a la nostra lluita contra la màfia financera i política, aquella que posseeix milers de pisos buits, dels quals nosaltres no volem res més que recuperar la seva funció social. Prou mentides. Prou desnonaments. Prou guerra entre pobres", clamen.
 
Amb la campanya “Viure no és un delicte”, presentada a tot Catalunya, intentaran arribar a tota la població amb el material que han elaborat, i parlaran amb diferents organitzacions socials, associacions de veïnes, plantejant accions per combatre el discurs que criminalitza l’ocupació, i el més important, continuaran organitzats i "recuperant habitatges per donar-li vida".
 
Per a la PAH està clar que la criminalització de l’ocupació serà el discurs que alguns polítics utilitzaran per a guanyar quatre vots, però des de l’Obra Social catalana estaran atents a aquesta campanya electoral i no permetran que s’utilitzi el discurs que criminalitza la pobresa, tot assenyalaant tots els polítics que facin campanya en aquest sentit.
 
Des de la PAH treballen per a aconseguir uns lloguers socials per a totes les persones que ho necessitin i perquè els bancs i els grans propietaris cedeixin els seus pisos buits al parc públic d’habitatge. Defensen, doncs, el dret humà a un habitatge digne, un dret recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econ`mics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern
 
 

 

Participació