28
de març
del
2019
El programa de cribratge de càncer de còlon i recte (PCCCR) ha permès detectar 34 nous casos d'aquesta malaltia a la regió sanitària de Girona durant el 2018. D'aquests, la meitat (17) es van diagnosticar a persones residents al Gironès i al Pla de l'Estany, vuit a l'Alt Empordà, quatre al Baix Empordà, quatre més a la Garrotxa i un al Maresme. Al Ripollès, en canvi, no se'n va detectar cap, tot i que és la comarca amb més percentatge de participació al programa. L'any passat es van convidar a adherir-s'hi 100.369, de les quals 36.281 hi van participar. Des que es va començar a introduir el programa a la demarcació, l'any 2013, s'han pogut diagnosticar 259 casos.
En coincidència amb la difusió d'aquestes dades, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) impulsa una campanya per a incrementar el nombre de gironins en edat de risc de patir un càncer de còlon, perquè es facinel cribratge que permet detectar-lo a temps. L'AEEC ha fet una acció de divulgació que ha consistit a col·locar diversos vàters al voltant de la plaça Miquel Santaló de Girona, amb voluntaris que han explicat, als veïns que passaven i s'interessaven, la importància de fer-se les proves.
Actualment, a la demarcació el nombre de ciutadans entre 50 i 69 anys que es fan la prova és del 30%. La psicòloga de l'Àrea de Prevenció de l'AECC, Montse Salvatjua, recorda que és una prova “fàcil i ràpida” i que permet detectar a temps un dels càncers més freqüents. Per això, Salvatjua demana que es faci cas de la carta que el Departament de Salut envia a la població en edat de risc de tenir càncer de còlon.
El programa es fa a partir d'una anàlisi per detectar si hi ha restes de sang a la femta. La criba de la població de cada comarca es completa amb dos anys. A partir d'aleshores, es tornen a convidar als primers participants i, així, cada dos anys es completen les anomenades rondes. El pla es va començar a implantar a la regió de Girona –que exclou la Cerdanya i inclou l'Alt Maresme-, l'any 2013 al Baix Empordà. Durant el 2015 s'hi van anar afegint noves comarques com la Garrotxa i el Ripollès i, uns mesos més tard, es va anar estenent fins arribar a tota la demarcació a finals del 2017.
El projecte de cribatge
El projecte, que es gestiona des de l'Institut d'Assistència Sanitària, convida a participar-hi a l'anomenada població "diana": tots els homes i dones que tinguin entre 50 i 69 anys durant l'any en curs. Tots ells reben una carta a casa seva on se'ls explica el programa i se'ls informa sobre com participar-hi.
Els participants han de dirigir-se amb la carta a una oficina de farmàcia acreditada, on els donaran un kit per dipositar la mostra de femta. Després, les farmàcies envien les mostres a analitzar a l'Oficina tècnica, des d'on es publiquen els resultats de manera informàtica a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya. Si són negatius, es notifica als participants a través d’una carta. Si són positius, són citats per a una visita a la Unitat d'Endoscòpies del centre hospitalari que els correspongui, on se'ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d'aleshores.
A Catalunya cada any se'n diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte i actualment s'ha convertit en la segona causa de mort per càncer a Catalunya, tant en homes com en dones, amb 1.900 defuncions l'any. La supervivència als cinc anys se situa al voltant del 50% i la tendència recent indica una clara estabilització de la mortalitat en homes i un descens en el cas de les dones.
En coincidència amb la difusió d'aquestes dades, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) impulsa una campanya per a incrementar el nombre de gironins en edat de risc de patir un càncer de còlon, perquè es facinel cribratge que permet detectar-lo a temps. L'AEEC ha fet una acció de divulgació que ha consistit a col·locar diversos vàters al voltant de la plaça Miquel Santaló de Girona, amb voluntaris que han explicat, als veïns que passaven i s'interessaven, la importància de fer-se les proves.
Actualment, a la demarcació el nombre de ciutadans entre 50 i 69 anys que es fan la prova és del 30%. La psicòloga de l'Àrea de Prevenció de l'AECC, Montse Salvatjua, recorda que és una prova “fàcil i ràpida” i que permet detectar a temps un dels càncers més freqüents. Per això, Salvatjua demana que es faci cas de la carta que el Departament de Salut envia a la població en edat de risc de tenir càncer de còlon.
El programa es fa a partir d'una anàlisi per detectar si hi ha restes de sang a la femta. La criba de la població de cada comarca es completa amb dos anys. A partir d'aleshores, es tornen a convidar als primers participants i, així, cada dos anys es completen les anomenades rondes. El pla es va començar a implantar a la regió de Girona –que exclou la Cerdanya i inclou l'Alt Maresme-, l'any 2013 al Baix Empordà. Durant el 2015 s'hi van anar afegint noves comarques com la Garrotxa i el Ripollès i, uns mesos més tard, es va anar estenent fins arribar a tota la demarcació a finals del 2017.
El projecte de cribatge
El projecte, que es gestiona des de l'Institut d'Assistència Sanitària, convida a participar-hi a l'anomenada població "diana": tots els homes i dones que tinguin entre 50 i 69 anys durant l'any en curs. Tots ells reben una carta a casa seva on se'ls explica el programa i se'ls informa sobre com participar-hi.
Els participants han de dirigir-se amb la carta a una oficina de farmàcia acreditada, on els donaran un kit per dipositar la mostra de femta. Després, les farmàcies envien les mostres a analitzar a l'Oficina tècnica, des d'on es publiquen els resultats de manera informàtica a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya. Si són negatius, es notifica als participants a través d’una carta. Si són positius, són citats per a una visita a la Unitat d'Endoscòpies del centre hospitalari que els correspongui, on se'ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d'aleshores.
A Catalunya cada any se'n diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte i actualment s'ha convertit en la segona causa de mort per càncer a Catalunya, tant en homes com en dones, amb 1.900 defuncions l'any. La supervivència als cinc anys se situa al voltant del 50% i la tendència recent indica una clara estabilització de la mortalitat en homes i un descens en el cas de les dones.