Maria Àngels Feliu Bassols té ara 60 anys. El 20 de novembre, de 1992, quan encara se sentien els ecos dels Jocs Olímpics celebrats a Catalunya, la van raptar, la van ficar dins el maleter d'un cotxe i després de donar uns quants tombs durant més de quatre hores la van deixar dins un catau situat a l'interior d'una casa a Sant Pere de Torelló, a Osona, sense llum, sense la possibilitat d'estar-hi dempeus o ajaguda, unes condicions inhumanes que es van allargar 492 penosos dies. El seu alliberament es va produir el 27 de març de 1994, avui fa 25 anys.
La Feliu –la farmacèutica d'Olot filla de l'industrial Tomàs Feliu de Cendra i mare de tres fills– va haver d'escoltar a la ràdio durant el seu captiveri que es va processar dues persones per haver-la matada i que l'havien declarada legalment com a morta.
"Em vaig adonar que estava segrestada quan ho vaig sentir l'endemà a la ràdio", va dir durant el judici, tal com recordava fa uns mesos RAC1.
L'alliberament de la farmacèutica va tenir lloc el diumenge de Rams de 1994, quan la van abandonar a la benzinera Els Xops, a Lliçà de Vall (Vallès Oriental). Llavors, Maria Àngels Feliu va demanar una moneda de 25 pessetes a un dels treballadors de l'establiment per poder comprar una refresc a la màquina expenedora. Havia estat 492 dies segrestada, el captiveri més llarg registrat a Espanya per causes no polítiques.
Fins cinc anys després de l'alliberament la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil no va aconseguir trobar els responsables del segrest. Així, el 8 de març de 1999 la UCO va trametre un informe al jutjat número 1 d'Olot on detallava les seves sospites sobre dos policies locals de la capital garrotxina que podrien haver participat del segrest. Dos dies més tard, l'agent Antoni Guirado es lliurava a la Guàrdia Civil, confessava els fets i donava el nom dels seus còmplices: Ramon Ullastre Clapé -guàrdia forestal de Sant Pere de Torelló-; Montserrat Teixidor Marqués -esposa d'Ullastre- i José Luís Paz García -un delinqüent comú de Camprodon.
El cas de la farmacèutica d’Olot va marcar la crònica negra dels anys noranta, per bé que no va patir l'acarnissament d'altres casos, com per exemples el de les noies d'Alcàsser, que va ser l'inici de l'anomenada "televisió escombraries", especialment practicat pels mitjans audiovisuals privats.
— Antoni Guirado
Condemnat a 22 anys i 4 mesos de presó. Era policia municipal d'Olot, en comissió de serveis com a cap de la policia de Torelló. La seva confessió va dur a la detenció dels altres participants i a l'esclariment dels fets.
— Ramon Ullastre.
Condemnat a 22 anys i 4 mesos de presó. Home violent –conegut dels mitjans de comunicació vigatans, que va amenaçar més d'un cop–, era guàrdia forestal i va ser qui va tenir amagada la farmacèutica en un cau fet expressament a casa seva, a Sant Pere de Torelló.
— Montserrat Teixidor.
Condemnada a 18 anys de presó, dona de Ramon Ullastre, al qual va ajudar durant el període de captiveri de la farmacèutica.
— José Luis Paz.
Condemnat a 14 anys de presó. Implicat en el segrest de rebot, quan li va oferir de col·laborar-hit el seu amic José Zambrano, policia d'Olot, implicat que va morir durant el procés.
— Sebastià Comas.
Condemnat a 17 anys de presó. Es feia dir Iñaki i va ser el carceller de la Feliu i qui la va acabar alliberant el diumenge de Rams de 1994. També va col·laborar de rebot, ja que Juan Manuel Pérez Funes no va voler materialitzar el segrest en un primer intent frustrat per a capturar la farmacèutica.
— Joan Casals
Absolt. Detingut el 30 d'octubre de 1993 va estar a la presó més de mig any després que l'acusés falsament Francisco Evangelista, que va assegurar que Maria Àngels Feliu era morta.
— Francesc Xavier Bassa
Absolt. També va ser detingut el mateix dia que Casals. Evangelista l'havia acusat falsament de ser un dels segrestadors.
— Juan Manuel Pérez
Absolt. Va participar en les tasques preparatòries per organitzar un segrest, però al darrer moment es va fer enrere i no va tornar a contactar amb cap dels implicats.