Olot redescobreix el pas d'una comunitat jueva del segle XIII

Aquest matí, en seu municipal i a l'església de Sant Esteve d'Olot, s'ha presentat una descoberta històrica: una làpida sinagogal que es creia que provenia de la ciutat occitana de Besiers ha resultat haver estat feta a la capital de la Garrotxa pels jueus que fugien, el 1209, de la croada albigesa iniciada pel papat contra ells i qualsevol altra heretgia.

La incansable Carme Grau, dels Amics de Sant Esteve, ha estat qui ha explicat que aquests jueus es van refugiar a Olot –segurament perquè s'hi van trobar protegits, donada l'orografia i manca de comunicacions– i com a comunitat establerta van crear les estructures religioses que feien possible el culte, com la creació d'una sinagoga. "Segurament –diu Grau– no es tractava d'un temple –com passava sovint en altres viles–, sinó d'una casa particular, possiblement vora el riu Fluvià." Aquesta mena de làpides es posaven a la façana i ´s possible que els terratrèmols dels segles XIII i XIV a la Garrotxa en fessin perdre la pista.
 
D’aquest fet històric en va quedar la làpida sinagogal, és a dir làpida inaugural de la sinagoga o commemorativa d’aquests fets i que posteriorment va ser utilitzada com a ara d’altar catòlica (la pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals per a celebrar la missa), amb què la inscripció restava cap per avall. Va sortir a la llum l’any 1933 quan va ser dipositada a la nova capella del cementiri i, posteriorment, a resultes de la crema que s'hi va produir l’any 1936, es va descobrir aquesta inscripció hebrea. Llavors, va passar primer al Museu Bíblic de Girona i, més tard, va ser retornada a Olot. Des de llavors (anys cinquanta) va restar dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve i va ser estudiada i interpretada erròniament com a provinent de Besiers. Ara, gràcies a la comunitat jueva d'aquesta ciutat de França, el seu ajut, els seus documents i la bibliografia s'ha sabut part de la seva història real i la importància que té per a la ciutat d’Olot.

De fet, el rabí de Besiers, segons Carme Grau, ha estat fonamental per a aquesta redescoberta, ja que com a expert en hebreu clàssic va poder fer una primera traducció de la làpida, on s'explicava la història d'exili i dol, amb cita expressa de la ciutat occitana –cosa insòlita en aquesta mena de làpides– i la data, 4969, segons el calendari jueu, és a dir, l'any 1209 de l'era cristiana.

Acte de commemoració i cicle sobre el món jueu

L’acte de commemoració dels 810 anys de l’arribada dels jueus de Besiers a Olot i la presentació de la làpida sinagogal i la seva història serà el proper dia 27 de març a l’església de Sant Esteve. L’objectiu és que tothom conegui aquesta peça i es pugui compartir, amb la comunitat jueva i els representants de l’Ajuntament de Besiers –que hi assistiran, amb el batlle al capdavant–, aquesta jornada sobre la història de la làpida que uneix les dues poblacions, Olot i Besiers. Alhora, també es vol aprofitar per a fer la presentació del curs d’art i història d’enguany, dedicat a l’Edat Mitjana i al món jueu a la nostra ciutat i al nostre país i que excepcionalment serà amb conferènces i excursions a Besiers, Besalú i Girona, tres centres amb important presència jueva i lligats a la nostra història.

Així, a més de l'acte central del 27 de març a les 17:30 h a l'església de Sant Esteve, d'abril a novembre, durant el curs de Patrimoni, es podrà seguir aquest recorregut de conferències –totes al Casal Marià a les set de la tarda– i sortides:

— 4 d'abril: "Història de dues làpides", per Carme Grau i Chantal Viotte.
— 10 de maig: "Catalunya al segle XIII", per Joaquim Nadal.
— 6 de juny: "L'Olot de 1209-1215", per Xavier Puigvert.
— 14 de juny: visita a Besiers.
— 16 d'octubre: visita a Besalú.
— 7 de novembre: acte de cloenda del cicle, amb la conferència "El món jueu", a càrrec de Sílvia Planas.
13 de novembre: visita al Museu del Jueus a Girona.
 
El Museu-Tresor de la parròquia de Sant Esteve

El Museu-Tresor de la parròquia de Sant Esteve acollirà, doncs, des d'aquest pròxim 27 de març, la làpida sinagogal de Besiers, tot esperant estudis posteriors, tant de la inscrició com del marbre que es va utilitzar.

Al final de març de 1948, coincidint amb la Setmana Santa, es va obrir al públic el llavors anomenat Museu Parroquial de l'església de Sant Esteve d'Olot. S'hi van reunir obres d'art i objectes litúrgics de diferents èpoques, que per la seva valoració artística i pel seu valor històric havien de ser guardats amb la dignitat adequada.

Una selecció d'aquest fons es troba exposada des de 2013 en la capella de la Puríssima, on hi ha pintura (un Greco), retaules i objectes d'orfebreria religiosa, alguns dels quals encara són emprats, mentre que d'altres han deixat de tenir ús litúrgic.Al final de març de 1948, coincidint amb la Setmana Santa, es va obrir al públic el llavors anomenat Museu Parroquial de l'església de Sant Esteve d'Olot. S'hi van reunir obres d'art i objectes litúrgics de diferents èpoques, que per la seva valoració artística i pel seu valor històric havien de ser guardats amb la dignitat adequada.

Una selecció d'aquest fons es troba exposada des de 2013 en la capella de la Puríssima, on hi ha pintura (un Greco), retaules i objectes d'orfebreria religiosa, alguns dels quals encara són emprats, mentre que d'altres han deixat de tenir ús litúrgic.

El context històric de la làpida sinagogal

Som al mes de juliol de 2009: l'Església catòlica fa dos anys que ha iniciat una campanya militar de grans dimensions contra tota heretgia, coneguda a Occitània com la croada contra els albigesos. S'obliga els barons occitans a no admetre jueus a l'administració dels seus dominis, a retornar els béns espoliats a l'Església, i, sobretot, a perseguir els heretges. Aquell estiu els croats assetgen Besiers (Besièrs en occità) i el dia 22 hi perpetren una matança general, fins i tot entre els catòlics, ja que hi foren occits entre 15.000 i 20.000 dels 40.000 habitants que hi vivien. Quinze anys després, el record d'aquests fets va inspirar el cronista cistercenc Cessari d'Heisterbach de posar en boca del legat papal, Arnau d'Amaurí, en el moment d'ordenar l'entrada a Besiers, la frase: "Mateu-los tots, i Déu, després, ja sabrà conèixer els seus".

Un grup d'uns 200 jueus aconsegueix fugir a la ciutat i pocs dies després s'assenta a Olot –no pas a Girona o a Besalú, on ja hi havia counitats jueves–, on alguns d'ells hi viuran durant cinc anys, fins al 1214, que tornen a traslladar-se aquest cop sembla que a Montsó (Osca). Viuen l'època en què l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, signa el 1206 una carta de franqueses i llibertats per als pagesos i, per manament d'un altre abat de Ripoll, Ramon Desbac, l'emmurallament de la població precisament per a controlar l'àrea afectada per les franqueses. En aquests context les famílies jueves refugiades a la ciutat instal·len la sinagoga –en una casa particular, coma ha apuntat Carme Grau– i fan una làpida commemorativa dels fets que els han dut a fugir. En la inscripció, que ha traduït el rabí de Besiers, hi diu: