21
de març
del
2019
Actualitzat
el
22
de març
a les
17:22h
Aquest divendres, a les 7 de la tarda, a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, l’escriptor i periodista Jordi Amat pronunciarà la conferència Les Edicions Catalanes de París, amb motiu del cinquantenari d’aquesta iniciativa cultural. En el mateix acte, l’exalcalde d’Olot Lluís Sacrest rememorarà les vivències del grup d’olotins vinculats a l’escoltisme que van col·laborar decisivament en la introducció clandestina a Catalunya de bona part dels llibres de l’editorial.
Les Edicions Catalanes de París es van crear l’any 1969 amb la voluntat de publicar manuscrits de política i d’història que la censura franquista no permetia editar a Catalunya. La direcció (Josep Benet) i el finançament (Jordi Pujol, Josep M. Vilaseca, Teresa Roca) eren a Barcelona, mentre que la producció editorial i la distribució es feien des de París, de la mà de Romà Planas i Àngel Castanyer, fills d’exiliats republicans. L’editorial va patir diverses crisis i va tancar l’any 1977. El llibre més emblemàtic i influent que va publicar va ser l’Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, l’any 1973.
Per a parlar de les Edicions Catalanes de París i el context polític i cultural en què van aparèixer, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha convidat el periodista i filòleg Jordi Amat Fusté. Amat (Barcelona, 1978) és especialista en la història cultural catalana i espanyola del segle XX. És autor, entre d’altres, d’una trilogia biogràfica sobre grans personalitats de l’antifranquisme catalanista: Josep Benet, Josep M. Vilaseca Marcet i Ramon Trias Fargas. Durant els darrers anys ha publicat assaigs com El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània, La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democráticai La confabulació dels irresponsables. Exerceix la crítica literària en el suplement Cultura/S i col·labora en les pàgines d’opinió del diari La Vanguardia. Des del setembre de 2018 dirigeix la publicació de pensament quinzenal El Món de Demà.
Les Edicions Catalanes de París es van crear l’any 1969 amb la voluntat de publicar manuscrits de política i d’història que la censura franquista no permetia editar a Catalunya. La direcció (Josep Benet) i el finançament (Jordi Pujol, Josep M. Vilaseca, Teresa Roca) eren a Barcelona, mentre que la producció editorial i la distribució es feien des de París, de la mà de Romà Planas i Àngel Castanyer, fills d’exiliats republicans. L’editorial va patir diverses crisis i va tancar l’any 1977. El llibre més emblemàtic i influent que va publicar va ser l’Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, l’any 1973.
Aquest va ser un dels títols més llegits de les Edicions Catalanes de París. Foto: Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Per a parlar de les Edicions Catalanes de París i el context polític i cultural en què van aparèixer, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha convidat el periodista i filòleg Jordi Amat Fusté. Amat (Barcelona, 1978) és especialista en la història cultural catalana i espanyola del segle XX. És autor, entre d’altres, d’una trilogia biogràfica sobre grans personalitats de l’antifranquisme catalanista: Josep Benet, Josep M. Vilaseca Marcet i Ramon Trias Fargas. Durant els darrers anys ha publicat assaigs com El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània, La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democráticai La confabulació dels irresponsables. Exerceix la crítica literària en el suplement Cultura/S i col·labora en les pàgines d’opinió del diari La Vanguardia. Des del setembre de 2018 dirigeix la publicació de pensament quinzenal El Món de Demà.