20
de març
del
2019
Actualitzat
a la
13:39h
L'exposició "La Càrrega o la violència de l'estat contra el poble" ha estat presentada aquest mig matí al Museu de la Garrotxa per part dels seus comissaris, Enric Calpena i Joan Carreras, junt amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Pep Berga. L'exposició es podrà visitar de franc del 23 de març al 18 d'agost a la Sala Oberta.
La mostra està dividida en dos espais. El primer analitza el quadre de Ramon Casas, ara que fa cent anys que es va firmar l'ordre perquè vingués a Olot; el segon reflexiona sobre les càrregues policíaques i com els artistes han utilitzat l'art per a denunciar-les.
L'exposició
L’exposició explica el quadre, el fragmenta temàticament i en desvela aquelles històries i informacions que no es veuen, com anècdotes i fets relacionats amb l’obra. S’informa d’on és el quadre, qui era Ramon Casas, quan es va pintar, qui és l’home caigut, s’analitza la figura de la Guàrdia Civil a cavall, a més de posar en context les grans mobilitzacions obreres de 1902 i la relació de Casas amb Olot. La primera part explica els llocs on s’ha pogut veure la gran obra de Casas i el procés de restauració que va patir.
El quadre es va restaurar l’any 1975 després de la participar a una exposició a Madrid. Es va netejar i reintegrar les parts perdudes i malmeses, i, sobretot, es va reforçar-ne la tela. Aquest reforç va donar una forta rigidesa al quadre. Tanta, que ja no es pot tornar a desmuntar i embolicar-lo en un gran bombo per portar-lo a exposicions, ja que probablement es trencaria. Per això l’any 1985 se’n va prohibir la sortida d’Olot per motius de conservació. Des del 1997 no s’ha mogut més del Museu de la Garrotxa.
Al segon espai, l’exposició introdueix l’espectador en el concepte de la càrrega com a recurs repressor dels estats contra el poble a través d’imatges de grans dimensions que el confronten amb una situació de repressió davant l’autoritat. Des de la Revolució Industrial, de càrregues policials n’hi ha hagut sempre i ha passat arreu del món. Els artistes de tots els temps han utilitzat l’art per denunciar-les.
Els Estats organitzen unitats militars i policials especialitzades en reprimir els nous ciutadans en els espais urbans, al mateix temps que els pagesos arriben a les ciutats per treballar a les fàbriques i es queixen col·lectivament de la manca de drets i l’explotació que pateixen. Carregar serveix per refermar l’autoritat de l’Estat i recordar als manifestants que quan els governants volen, els carrers es buiden.
Els visitants veuran de primera mà com dibuixants i fotògrafs han capturat les càrregues policials amb intenció informativa, i artistes diversos n’han fet tema de les seves obres, de vegades amb voluntat crítica. De càrregues se’n veuen als informatius televisius —arreu del món, en democràcies i en dictadures— i, gràcies als mòbils, les imatges circulen per internet, com a denúncia de l’acció policial. La càrrega ja és part de la quotidianitat democràtica i no se’n debat l’ús sinó la mesura.
L'exposició arriba pocs dies després que una de les recreacions que fa l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa fos malmesa per l'acció d'un "espontani", quan tant des del PPC de Girona com des del PSC d'OLot s'escalfés l'ambient contra l'obra realitzada per l'artista garrotxí Quim Domene. El mural La Manada que hi ha a la façana de l'Ajuntament d'Olot –que encara és visible, tot i reparat– hi apareixen representants el rei espanyol, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall.
L'arribada de "La càrrega" a Olot
El 17 de desembre de 1919 es va concedir per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre La càrrega del pintor Ramon Casas –també coneguda amb el nom de Barcelona 1902– al llavors anomenat‘Museu Biblioteca d’Olot. Aquest fet va ser possible gràcies a les gestions que va fer l’escultor olotí Miquel Blay, que en aquells moments vivia a Madrid i era membre del Patronat del Museo Nacional de Arte Moderno, institució que aleshores era propietària del quadre.
Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar molt hàbilment el poc interès i entusiasme que el quadre havia despertat al Museo Nacional de Arte Moderno i a la capital d’Espanya per a demanar-ne el trasllat a Olot.
La càrrega i tres quadres més d’autors catalans van ser enviats a Olot a finals de 1920 per a formar part del museu de la ciutat.És una de les peces més icòniques en la trajectòria de l’artista barceloní, tant pel format i la temàtica com per l’habilitat amb què està pintada. Ho és, també, de l’art del tombant de segle a Espanya, sobretot per la representació que fa de les lluites socials d’aquells moments.
Al llarg d’aquests cent anys, allò que simbolitza i representa La càrrega s’ha evidenciat arreu del món. L’ús de la força contra els ciutadans per part dels estats és un recurs usat de manera repetitiva per esclafar tota mena de protestes i reivindicacions socials i polítiques, com s'ha vist i patit al llarg de la història i encara ara a Catalunya. Aquesta exposició vol explicar el quadre i fer reflexionar als visitants sobre el que representa una càrrega policial.
El pintor Ramon Casas
Ramon Casas va néixer a Barcelona en una família benestant l’any 1866. El seu pare era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba i la seva mare era filla d’una família burgesa. La bona situació econòmica de la família, doncs, va permetre que es pogués formar com a pintor a Barcelona i a París.
Casas és un dels pintors més reconeguts de la generació modernista i un impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.
Tot i ser molt conegut com a pintor, Casas és també un gran il·lustrador i cartellista. Al Museu de la Garrotxa es conserva el seu magnífic cartell titulat Montmartre, de la col·lecció Cigarrillos París.
Al llarg de la seva vida participa en la fundació de diverses revistes, com Els Quatre Gats, substituïda un any més tard per Pèl & Ploma, que amb posterioritat fou substituïda per la revista Forma.
D’entre tots els gèneres, però, el que li proporciona més fama és el de retratista, que el consagra com el gran retratista de la burgesia catalana de l’època.
La mostra està dividida en dos espais. El primer analitza el quadre de Ramon Casas, ara que fa cent anys que es va firmar l'ordre perquè vingués a Olot; el segon reflexiona sobre les càrregues policíaques i com els artistes han utilitzat l'art per a denunciar-les.
Un dels racons de l'exposició al Museu de la Garrotxa. Foto: @OlotCultura.
L'exposició
L’exposició explica el quadre, el fragmenta temàticament i en desvela aquelles històries i informacions que no es veuen, com anècdotes i fets relacionats amb l’obra. S’informa d’on és el quadre, qui era Ramon Casas, quan es va pintar, qui és l’home caigut, s’analitza la figura de la Guàrdia Civil a cavall, a més de posar en context les grans mobilitzacions obreres de 1902 i la relació de Casas amb Olot. La primera part explica els llocs on s’ha pogut veure la gran obra de Casas i el procés de restauració que va patir.
El quadre es va restaurar l’any 1975 després de la participar a una exposició a Madrid. Es va netejar i reintegrar les parts perdudes i malmeses, i, sobretot, es va reforçar-ne la tela. Aquest reforç va donar una forta rigidesa al quadre. Tanta, que ja no es pot tornar a desmuntar i embolicar-lo en un gran bombo per portar-lo a exposicions, ja que probablement es trencaria. Per això l’any 1985 se’n va prohibir la sortida d’Olot per motius de conservació. Des del 1997 no s’ha mogut més del Museu de la Garrotxa.
Policies a l'escola Ramon Llull, el dia del referèndum de l'1-O Foto: ACN
Al segon espai, l’exposició introdueix l’espectador en el concepte de la càrrega com a recurs repressor dels estats contra el poble a través d’imatges de grans dimensions que el confronten amb una situació de repressió davant l’autoritat. Des de la Revolució Industrial, de càrregues policials n’hi ha hagut sempre i ha passat arreu del món. Els artistes de tots els temps han utilitzat l’art per denunciar-les.
Els Estats organitzen unitats militars i policials especialitzades en reprimir els nous ciutadans en els espais urbans, al mateix temps que els pagesos arriben a les ciutats per treballar a les fàbriques i es queixen col·lectivament de la manca de drets i l’explotació que pateixen. Carregar serveix per refermar l’autoritat de l’Estat i recordar als manifestants que quan els governants volen, els carrers es buiden.
Els visitants veuran de primera mà com dibuixants i fotògrafs han capturat les càrregues policials amb intenció informativa, i artistes diversos n’han fet tema de les seves obres, de vegades amb voluntat crítica. De càrregues se’n veuen als informatius televisius —arreu del món, en democràcies i en dictadures— i, gràcies als mòbils, les imatges circulen per internet, com a denúncia de l’acció policial. La càrrega ja és part de la quotidianitat democràtica i no se’n debat l’ús sinó la mesura.
L'exposició arriba pocs dies després que una de les recreacions que fa l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa fos malmesa per l'acció d'un "espontani", quan tant des del PPC de Girona com des del PSC d'OLot s'escalfés l'ambient contra l'obra realitzada per l'artista garrotxí Quim Domene. El mural La Manada que hi ha a la façana de l'Ajuntament d'Olot –que encara és visible, tot i reparat– hi apareixen representants el rei espanyol, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall.
L'arribada de "La càrrega" a Olot
El 17 de desembre de 1919 es va concedir per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre La càrrega del pintor Ramon Casas –també coneguda amb el nom de Barcelona 1902– al llavors anomenat‘Museu Biblioteca d’Olot. Aquest fet va ser possible gràcies a les gestions que va fer l’escultor olotí Miquel Blay, que en aquells moments vivia a Madrid i era membre del Patronat del Museo Nacional de Arte Moderno, institució que aleshores era propietària del quadre.
Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar molt hàbilment el poc interès i entusiasme que el quadre havia despertat al Museo Nacional de Arte Moderno i a la capital d’Espanya per a demanar-ne el trasllat a Olot.
«La càrrega», de Ramon Casas, pintada entre 1899 i 1900. Foto: @MuseusOlot
La càrrega i tres quadres més d’autors catalans van ser enviats a Olot a finals de 1920 per a formar part del museu de la ciutat.És una de les peces més icòniques en la trajectòria de l’artista barceloní, tant pel format i la temàtica com per l’habilitat amb què està pintada. Ho és, també, de l’art del tombant de segle a Espanya, sobretot per la representació que fa de les lluites socials d’aquells moments.
Al llarg d’aquests cent anys, allò que simbolitza i representa La càrrega s’ha evidenciat arreu del món. L’ús de la força contra els ciutadans per part dels estats és un recurs usat de manera repetitiva per esclafar tota mena de protestes i reivindicacions socials i polítiques, com s'ha vist i patit al llarg de la història i encara ara a Catalunya. Aquesta exposició vol explicar el quadre i fer reflexionar als visitants sobre el que representa una càrrega policial.
El pintor Ramon Casas
Ramon Casas va néixer a Barcelona en una família benestant l’any 1866. El seu pare era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba i la seva mare era filla d’una família burgesa. La bona situació econòmica de la família, doncs, va permetre que es pogués formar com a pintor a Barcelona i a París.
Casas és un dels pintors més reconeguts de la generació modernista i un impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.
Tot i ser molt conegut com a pintor, Casas és també un gran il·lustrador i cartellista. Al Museu de la Garrotxa es conserva el seu magnífic cartell titulat Montmartre, de la col·lecció Cigarrillos París.
Al llarg de la seva vida participa en la fundació de diverses revistes, com Els Quatre Gats, substituïda un any més tard per Pèl & Ploma, que amb posterioritat fou substituïda per la revista Forma.
D’entre tots els gèneres, però, el que li proporciona més fama és el de retratista, que el consagra com el gran retratista de la burgesia catalana de l’època.