Toros

Olot, la «ciutat antitaurina on es maten 14.000 porcs al dia»

Pedro J. Ramírez es fa ressò d'un article del president de Fundación del Toro de Lidia a "El Español"

per Xavier Borràs, Olot | 18 de març de 2019 a les 09:03 |
Abel Robles i altres taurins durant la presentació de la iniciativa el passat mes de gener. | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El director del diari digital El Español, Pedro J. Ramírez, es feia ressò en un tuit aquest divendres de l'article, publicat al mateix mitjà, "La ciudad antitaurina donde se matan 14.000 cerdos al día", signat per Victorino Martín, president de la FUndación del Toro de Lidia:
  Martín, va publicar ldivendres a "Tribuna" promoguda per Pedro J. Ramírez, en què considera incongruent que l'Ajuntament d'Olot s'hagi declarat amic dels animals sent el major centre de producció càrnia d'Europa. "Olot se declara ciudad amiga de los animales. Pero desde ese año, y hasta hace sólo dos o tres, ha venido subvencionando asociaciones de caza y de pesca del municipio. Nos parece fantástico, pero percibimos cierta incongruencia. ¿Quizás Olot es, según su alcalde, amiga de unos cuantos animales y de otros no tanto?", escriu Martín.


L'article coincideix amb la presentació del recurs que les cinc entitats taurines d'àmbit espanyol han presentat a l'Ajuntament d'Olot davant la negativa del consistori a cedir-los la plaça per fer-hi una corrida. Al document, els taurins defensen que la decisió del consistori no s'ajusta a la legalitat i "vulnera l'obligació dels poders públics de protegir i fomentar el patrimoni cultural, i de forma específica la tauromàquia". El passat mes de gener van sol·licitar formalment la cessió de l'espai tot al·legant que estan "emparats" per tres sentències estatals. El consistori ho va rebutjar el mes passat basant-se, entre altres motius, en la prohibició dels toros aprovada pel Parlament el 2004 i la decisió de la capital garrotxina de prohibir els correbous el 2016 en una consulta popular, avalada també pel Parlament.

Els motius de la negació de l'Ajuntament


L'Ajuntament ja va negar la cessió de la plaça per a la cursa de braus ja que va considerar que la normativa vigent no ho permetia. La notificació els va arribar el 18 de febrer. Ara, els taurins, en aquest nou escrit, han intentat rebatre els arguments aportats pel consistori i consideren que la declaració com a ciutat antitaurina del 2004 i la consulta popular del 2016 –que va comportar la prohibició dels correbous– "no tenen eficàcia jurídica" i per tant no es poden utilitzar per a eludir l'obligació de permetre i promoure la tauromàquia. En aquest sentit, afirmen que l'Ajuntament d'Olot està obligat a complir la legalitat per damunt dels continguts dels acords plenaris i la seva interpretació de "suposada voluntat ciutadana" amb aquest tema.

Per tot plegat, confien que l'Ajuntament d'Olot rectificarà i que finalment els permetrà fer una cursa de toros a la plaça, la més antiga de Catalunya. "Amb aquest segon tràmit, els toros estan un pas més a prop de tornar a Catalunya", afirma el president de la fundació, Victorinio Martín. En última instància, les entitats estan disposades a acudir als tribunals per aconseguir-ho.


 

 

Participació