18
de març
del
2019
Actualitzat
a les
8:57h
Les cinc entitats taurines d'àmbit espanyol han presentat aquest divedres un recurs administratiu a l'Ajuntament d'Olot davant la negativa del consistori a cedir-los la plaça per fer-hi una corrida. Al document, els taurins defensen que la decisió del consistori no s'ajusta a la legalitat i "vulnera l'obligació dels poders públics de protegir i fomentar el patrimoni cultural, i de forma específica la tauromàquia". El passat mes de gener van sol·licitar formalment la cessió de l'espai tot al·legant que estan "emparats" per tres sentències estatals. El consistori ho va rebutjar el mes passat basant-se, entre altres motius, en la prohibició dels toros aprovada pel Parlament el 2004 i la decisió de la capital garrotxina de prohibir els correbous el 2016 en una consulta popular, avalada també pel Parlament.
Des de la Fundació del Toro de Lídia, entitat que lidera la iniciativa, subratllen en un comunicat que el deure de les administracions de fomentar aquesta activitat inclou la "cessió de béns de propietat pública" i especialment aquells que s'han construït amb aquesta finalitat. I afegeixen que el consistori "no pot desconèixer les seves obligacions legals".
Per a reblar les tesis dels taurins, el president de la Fundación del Toro de Lidia, Victorino Martín, va publicar una "Tribuna" el mateix divendres al diari digital El Español, en què considera incongruent que l'Ajuntament d'Olot s'hagi declarat amic dels animals sent el major centre de producció càrnia d'Europa. "Olot se declara ciudad amiga de los animales. Pero desde ese año, y hasta hace sólo dos o tres, ha venido subvencionando asociaciones de caza y de pesca del municipio. Nos parece fantástico, pero percibimos cierta incongruencia. ¿Quizás Olot es, según su alcalde, amiga de unos cuantos animales y de otros no tanto?", escriu Martín.
Els motius de la negació de l'Ajuntament
L'Ajuntament ja va negar la cessió de la plaça per a la cursa de braus ja que va considerar que la normativa vigent no ho permetia. La notificació els va arribar el 18 de febrer. Ara, els taurins, en aquest nou escrit, han intentat rebatre els arguments aportats pel consistori i consideren que la declaració com a ciutat antitaurina del 2004 i la consulta popular del 2016 –que va comportar la prohibició dels correbous– "no tenen eficàcia jurídica" i per tant no es poden utilitzar per a eludir l'obligació de permetre i promoure la tauromàquia. En aquest sentit, afirmen que l'Ajuntament d'Olot està obligat a complir la legalitat per damunt dels continguts dels acords plenaris i la seva interpretació de "suposada voluntat ciutadana" amb aquest tema.
Per tot plegat, confien que l'Ajuntament d'Olot rectificarà i que finalment els permetrà fer una cursa de toros a la plaça, la més antiga de Catalunya. "Amb aquest segon tràmit, els toros estan un pas més a prop de tornar a Catalunya", afirma el president de la fundació, Victorinio Martín. En última instància, les entitats estan disposades a acudir als tribunals per aconseguir-ho.
Des de la Fundació del Toro de Lídia, entitat que lidera la iniciativa, subratllen en un comunicat que el deure de les administracions de fomentar aquesta activitat inclou la "cessió de béns de propietat pública" i especialment aquells que s'han construït amb aquesta finalitat. I afegeixen que el consistori "no pot desconèixer les seves obligacions legals".
Per a reblar les tesis dels taurins, el president de la Fundación del Toro de Lidia, Victorino Martín, va publicar una "Tribuna" el mateix divendres al diari digital El Español, en què considera incongruent que l'Ajuntament d'Olot s'hagi declarat amic dels animals sent el major centre de producció càrnia d'Europa. "Olot se declara ciudad amiga de los animales. Pero desde ese año, y hasta hace sólo dos o tres, ha venido subvencionando asociaciones de caza y de pesca del municipio. Nos parece fantástico, pero percibimos cierta incongruencia. ¿Quizás Olot es, según su alcalde, amiga de unos cuantos animales y de otros no tanto?", escriu Martín.
Els motius de la negació de l'Ajuntament
L'Ajuntament ja va negar la cessió de la plaça per a la cursa de braus ja que va considerar que la normativa vigent no ho permetia. La notificació els va arribar el 18 de febrer. Ara, els taurins, en aquest nou escrit, han intentat rebatre els arguments aportats pel consistori i consideren que la declaració com a ciutat antitaurina del 2004 i la consulta popular del 2016 –que va comportar la prohibició dels correbous– "no tenen eficàcia jurídica" i per tant no es poden utilitzar per a eludir l'obligació de permetre i promoure la tauromàquia. En aquest sentit, afirmen que l'Ajuntament d'Olot està obligat a complir la legalitat per damunt dels continguts dels acords plenaris i la seva interpretació de "suposada voluntat ciutadana" amb aquest tema.
Per tot plegat, confien que l'Ajuntament d'Olot rectificarà i que finalment els permetrà fer una cursa de toros a la plaça, la més antiga de Catalunya. "Amb aquest segon tràmit, els toros estan un pas més a prop de tornar a Catalunya", afirma el president de la fundació, Victorinio Martín. En última instància, les entitats estan disposades a acudir als tribunals per aconseguir-ho.