Se signa el conveni de plena integració de Faber a l'Institut Ramon Llull

Ben aviat es procedirà a cercar un nou director a Olot, mentre Francesc Serés des de la d'àrea de Creació de l'ILR coordinarà l'expansió del model garrotxí arreu dels països catalans

Josep M. Corominas i Iolanda Batallé signen el conveni.
Josep M. Corominas i Iolanda Batallé signen el conveni. | Xavier Borràs.
28 de febrer del 2019
Actualitzat a les 11:43h
"Tot va bé si acaba bé", que hauria dit Shakespeare, una expressió que aquest dimecres a mig matí s'ha fet evident amb un acte a la Sala Gussinyé de l'Ajuntament d'Olot, més que protocol·lari, en què s'ha signat el conveni segons el qual la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats de la capital garrotxina s’integra formalment a l’Institut Ramon Llull i s’incorpora en l’estructura i plans d’actuació d'aquesta institució pancatalana.

En l'acte de signatura, a més del batlle Josep Maria Corominas i la directora de l'ILR, Iolanda Batallé –pròpiament els firmants–, també hi han intervingut Pep Berga, primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Festes, Benestar Social i Drets Civil de l’Ajuntament d’Olot i Francesc Serés, director de l’Àrea de Creació de l’IRL i director en funcions de Faber.


La incorporació de la residència Faber és fruit de la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci. En aquests estatuts, entre d’altres, s’estableix que una de les finalitats de l’Institut Ramon Llull és la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d’intercanvi. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a aquests transvasaments culturals entre països, tant pel que fa a la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic. Amb la incorporació de Faber es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.
 
L’IRL vol potenciar les seves estratègies, com ara afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes de relació. Per aquest motiu, es considera que la integració de Faber en la seva estructura i en els seus plans d’actuació constituirà un avenç important, amb una doble perspectiva. D’una banda, la incorporació d’aquest projecte consolidat i d’èxit actuarà en benefici de l’activitat de la residència i de la resta de programes i projectes de l’IRL, en la mesura que uns i altres es retroalimentaran. D’altra banda, aquesta incorporació constituirà el punt de partida per crear una xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats a Catalunya.



Ben aviat es procedirà a cercar un nou director per a la residència a Olot a l'Hotel Riu Fluvià, mentre l'escriptor Francesc Serés, des de la d'àrea de Creació, coordinarà l'expansió del model garrotxí arreu dels països catalans, aquest model que ha definit –des del compromís de la transparència– com una "institutució de codi obert", una estructura d'Estat a l'avançada, un projecte "que és nacional o no és". De moment, s'ha mostrat interès des d'Andorra i Palma.

El conveni, que limita la despesa màxima anual a 190.000 euros –molt per sobre del que fins ara s'ha gastat–, a pagar al 50% entre l'Ajuntament i l'IRL, també especifica que a partir d'ara tots els concursos –com pugui ser el del nou director o el d'hostalatge– aniran a càrrec de l'Institut Ramon Llull.

Residència d’innovació pedagògica II
 
En aquests moments s’està desenvolupant la segona residència que Faber dedica al camp de l’educació, dedicada a la innovació pedagògica. Després de l’èxit de la primera estada, de la bona acollida d’activitats i de l’interès que va despertar en centres d’ensenyament i universitats, Faber organitza una residència sobre innovació pedagògica amb dotze residents que vénen dels Estats Units, Dinamarca, les Illes Balears, el Canadà, Mèxic, Austràlia, Grècia i el Regne Unit. Com sempre, hi haurà activitats en universitats, escoles, instituts i també la possibilitat de contactar amb els residents a títol individual. Aquesta residència es veurà complementada amb una altra sobre alumnes d’altes capacitats, que serà del 10 al 12 d’abril.
 
Les properes residències a Faber tractaran sobre filosofia política i processos d’autodeterminació; arxivística i dades massives, i, finalment, robòtica educativa. Francesc Serés ha anunciat també que la primera residència del curs 2019-2020 serà sobre polítiques de la diversitat i de la immigració.
 
Arxivat a