18
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
8:24h
Els exilis han estat una de les constants històriques del nostre país. Aquest va ser l’inici de la conferència que Agustí Alcoberro, professor d’història de la UB i expresident de l’ANC, va impartir divendres passat sota el títol de Els exilis en la història. Dels 80 anys de la Retirada a l’actualitat, que va emplenar l’Orfeó Popular Olotí.
Alcoberro va ser convidat pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) per a commemorar el vuitantè aniversari de la Retirada i el posterior exili de milers de persones a partir del 1939 per por de les represàlies del bàndol franquista.
La conferència va tenir dues parts ben diferenciades. En la primera, el professor va explorar el fenomen de l’exili i el va definir com un moviment que, a diferència de la migració, no és voluntari sinó que sempre es produeix sota la coacció o l’amenaça política, i tement que allò que espera als que es queden es la presó, la mort o altres consideracions de tipus discriminatori. També, va subratllar que tot i que la major part d’exilis es produeixen per raons polítiques, cal no oblidar altres exilis per motius ètnics o religiosos, en què l’estat endega polítiques de discriminació d’algun col·lectiu.
En una segona part, qui fou director del Museu d'Història de Catalunya de 2088 a 2014, va fer un repàs sintètic pels episodis més rellevants de desplaçaments al llarg de la història de Catalunya. Tot seguint un ordre cronològic, va exposar els exilis vinculats a l’expulsió dels jueus i els moriscos o a la guerra dels Segadors. Igualment, va fer atenció als exilis relacionats amb els nombrosos conflictes del segle XIX com la Guerra del Francès o les guerres carlines, que van ser exilis breus perquè sovint molts dels implicats van ser indultats o amnistiats.
Finalment, va fer un breu balanç de les dues grans desfetes en la història de Catalunya, la de 1714 i la de 1939, en les quals van haver d’exiliar-se entre 25.000 i 30.000 persones en el primer cas i 500.000 persones en el segon. Es tracta d’uns desplaçaments produïts després d’uns enfrontaments dramàtics que van comportar uns exilis massius i de llarga durada, i que van representar, sobretot pel que fa a l’exili republicà, una gran pèrdua humana i intel·lectual de llargues conseqüències per al país.
La conferència va finalitzar amb un interessant col·loqui en el qual es van tractar temes d’actualitat política com la situació dels exiliats polítics o els processos judicials oberts als dirigents independentistes.
Alcoberro va ser convidat pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) per a commemorar el vuitantè aniversari de la Retirada i el posterior exili de milers de persones a partir del 1939 per por de les represàlies del bàndol franquista.
La conferència va tenir dues parts ben diferenciades. En la primera, el professor va explorar el fenomen de l’exili i el va definir com un moviment que, a diferència de la migració, no és voluntari sinó que sempre es produeix sota la coacció o l’amenaça política, i tement que allò que espera als que es queden es la presó, la mort o altres consideracions de tipus discriminatori. També, va subratllar que tot i que la major part d’exilis es produeixen per raons polítiques, cal no oblidar altres exilis per motius ètnics o religiosos, en què l’estat endega polítiques de discriminació d’algun col·lectiu.
L'Orfeó Popular Olotí es va emplenar per a escoltar la conferència d'Alcoberro. Foto: PEHOC.
En una segona part, qui fou director del Museu d'Història de Catalunya de 2088 a 2014, va fer un repàs sintètic pels episodis més rellevants de desplaçaments al llarg de la història de Catalunya. Tot seguint un ordre cronològic, va exposar els exilis vinculats a l’expulsió dels jueus i els moriscos o a la guerra dels Segadors. Igualment, va fer atenció als exilis relacionats amb els nombrosos conflictes del segle XIX com la Guerra del Francès o les guerres carlines, que van ser exilis breus perquè sovint molts dels implicats van ser indultats o amnistiats.
Finalment, va fer un breu balanç de les dues grans desfetes en la història de Catalunya, la de 1714 i la de 1939, en les quals van haver d’exiliar-se entre 25.000 i 30.000 persones en el primer cas i 500.000 persones en el segon. Es tracta d’uns desplaçaments produïts després d’uns enfrontaments dramàtics que van comportar uns exilis massius i de llarga durada, i que van representar, sobretot pel que fa a l’exili republicà, una gran pèrdua humana i intel·lectual de llargues conseqüències per al país.
La conferència va finalitzar amb un interessant col·loqui en el qual es van tractar temes d’actualitat política com la situació dels exiliats polítics o els processos judicials oberts als dirigents independentistes.