EN DIRECTE

El judici, minut a minut

Tota la informació relacionada amb el primer dia de judici contra l'independentisme

per Joan Serra Carné / Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid) , 12 de febrer de 2019 a les 08:35 |
 18:55 Manuel Marchena ordena un recés de 10 minuts. A les 19h es reprèn la sessió amb la declaració de Carles Mundó. És el primer dia que declararan tres acusats al Suprem. El tribunal té previst enllestir els interrogatoris dels acusats abans de dimarts, quan ja comencen a comparèixer els primers testimonis. 
   El comentari d'Oriol March
Bassa, preguntada pel seu advocat, assegura que el termini de 18 mesos fixat en el programa electoral de Junts pel Sí estava destinar a "pactar" la independència. En aquest termini, però, ni tan sols es va acordar un referèndum, que apareix en el full de ruta arran del veto de la CUP als pressupostos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i la posterior qüestió de confiança. La unilateralitat segueix sobrevolant el judici i, també, el debat estratègic que té l'independentisme en aquests moments.
 18:19 Dolors Bassa explica que la idea d'unilateralitat "no sortia ni al programa electoral" ni va sortir "amb el pas del temps". El primer cop que es va parlar d'una possible declaració d'independència, ha explicat, va ser durant l'intercanvi de cartes entre Puigdemont i Rajoy. "El 26-O Puigdemont parla de la possibilitat de convocar eleccions i demana garanties perquè no s'apliqui el 155. Aquestes garanties no arriben mai", ha afirmat l'exconsellera, que ha afegit que el 27-O el parlament va votar la part resolutiva d'una proposta de resolució que era la declaració d'independència. "Vam llegir la declaració d'independència, era una declaració política", ha reblat, recordant també que la DUI no es va publicar al DOGC ni al BOPC, i no va passar pel consell de ministres.
 18:14 A preguntes de les defenses, Bassa assegura que Carme Forcadell mai va participar de cap reunió del Govern i que no es va presentar a les eleccions amb l'objectiu de fer la independència unilateral. "Els 18 mesos era la referència del que havia trigat el Regne Unit amb Escòcia per pactar el referèndum", ha explicat. Així mateix, ha dit també que "no es va fer cap crida des del Departament de Treball" per buscar "voluntaris per celebrar el referèndum". En aquest sentit, ha insistit que sempre es va dir que tot s'havia de fer "de manera pactada i pacífica".
 18:02 Abans d'acabar l'interrogatori de l'advocada de l'Estat, Dolors Bassa torna a dir que el Govern "no volia desacatar" i que "des del primer moment no volia desobeir". Pel que fa a la seva tasca al capdavant del Departament de Treball, l'exconsellera ha dit que va complir amb l'obligació de les interlocutòries que se li demanaven. Amb l'interrogatori acabat, Bassa ha dit que no respondrà a l'acusació popular de Vox "per respecte a totes les dones d'Espanya". 
 17:52 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Bassa reitera que el Govern no pensava "dotar de mitjans el referèndum". "Mai hi va haver cap despesa des que es va suspendre la llei", ha afirmat, i ha tornat a dir que quan es va suspendre la llei del referèndum, ja no es materialitza cap acció des del Govern. Preguntada per "com es podia celebrar un referèndum sense mitjans", Bassa ha preferit no respondre. Amb tot, ha insistit que la prioritat del Govern sempre era el pacte, malgrat que les posicions estaven "molt distanciades": "Jo pensava que les posicions s'acostarien. Parlàvem sempre de tres paraules: diàleg, negociació i pacte". 
   El comentari d'Oriol March
Segona afirmació rellevant de Dolors Bassa, una frase que té números de convertir-se en una de les més destacades del judici: "El referèndum mai va ser previst com un acte concloent per a la independència". Una sentència que contrasta amb el discurs del Govern previ a la votació.
 
 17:38 Acaba l'interrogatori del fiscal a Dolors Bassa. L'última pregunta ha fet referència a la votació del 10 d'octubre, que Bassa ha explicat que era un acte públic en una sala del Parlament, però no en el ple.
   El comentari d'Oriol March
Segona afirmació rellevant de Dolors Bassa, una frase que té números de convertir-se en una de les més destacades del judici: "El referèndum mai va ser previst com un acte concloent per a la independència". Una sentència que contrasta amb el discurs del Govern previ a la votació.
 
   El comentari d'Oriol March
Segona afirmació rellevant de Dolors Bassa, una frase que té números de convertir-se en una de les més destacades del judici: "El referèndum mai va ser previst com un acte concloent per a la independència". Una sentència que contrasta amb el discurs del Govern previ a la votació.
 
 17:34 Sobre l'actuació policial de l'1-O, Bassa ha deixat clar que no s'imaginava que hi podia haver violència. "Totes les concentracions havien estat cíviques i pacífiques", ha recordat, i ha afirmat que els cossos i forces de seguretat de l'Estat haurien pogut fer moltes coses "abans que atacar la gent" que volia votar. "L'únic variable imprevisible durant l'1-O va ser l'actuació d'alguns policies i guàrdies civils", ha lamentat. 
 17:23 Dolors Bassa assegura que el referèndum "mai va estar pensat com una acte concloent per a la independència" i que aquesta sempre es va plantejar "dins del marc d'un acord amb l'Estat". Preguntada per uns tuits del 20-S, Bassa s'ha refermat en la defensa que va fer de la llibertat i la democràcia, i ha recalcat que és "autora" dels seus tuits, "no dels de la resta de membres del Govern".
 17:11 Unipost torna a escena. El fiscal presenta un document com una factura de la Generalitat a Unipost i l'advocat de Bassa especifica que són factures trobades a Unipos, però no de la Generalitat. Sobre aquesta suposada factura, Bassa diu que no reconeix els números i que no l'ha mai. "No admeto que sigui ni meu ni del Departament ni de la Generalitat", deixa clar. 
   El comentari d'Oriol March
Afirmació molt rellevant de Dolors Bassa en el judici al Suprem. Assegura que el Govern va "acatar" la suspensió del referèndum tan bon punt va ser tombat pel Tribunal Constitucional i manté que es va "desistir" de prendre decisions dins l'executiu sobre l'1-O. Primera vegada que un membre del Govern fa una revelació d'aquest estil en seu judicial.
 17:02 Dolors Bassa ha explicat que el cap de setmana del referèndum es van començar a registrar peticions d'activitats de tot tipus en centres cívics d'arreu del país. L'exconsellera ha dit que des del Govern no es podien negar a què es fessin. "Els directors estaven intranquils perquè hi havia moltes activitat i hi podien haver problemes de responsabilitat civil", ha dit Bassa a preguntes del fiscal. "Les autoritzacions que es van fer per garantir la tranquil·litat dels directors, però no es va firmar cap decret i no es va signar res, i evidentment no hi va haver cap incident", ha afegit. En aquest sentit, ha recordat que als correus que es van enviar als directors dels centres van deixar clar que s'havien de tenir en compte les ordres judicials i policials. 
 16:49 Preguntada per la llei de Transitorietat, Bassa ha assegurat que era "per si s'arribava a un pacte". "Calia tenir alguna cosa preparada", ha dit, i ha insistit que el Govern "tenia la idea d'un pacte i de dialogar". Sobre el decret de convocatòria, Bassa ha dit que el van signar tots els membres de l'executiu. El fiscal també li ha preguntat per la disposició addicional 40, destinada a processos electorals. "No vam gastar ni un cèntim d'aquesta partida perquè estava anul·lada", ha deixat clar l'exconsellera. En aquesta mateixa línia, Bassa ha assegurat que "van acatar" la decisió del TC de suspendre la llei del Referèndum: "Quan va ser suspesa ja no es va materialitzar res". 
 16:42 Dolors Bassa assegura que durant la tardor de 2017 entenia que s'estava davant d'un "conflicte competencial i jurídic que seria transitori" i que se solucionaria. Preguntada per les advertències del Tribunal Constitucional, l'exconsellera ha dit que no va fer res per "no complir les sentències" de l'alt tribunal. De fet, ha recordat que quan es va suspendre la llei del referèndum, el Govern "no va fer res més". "No valoràvem desconvocar el referèndum perquè no pensàvem que fos delicte i un 80% de la població ho demanava", ha dit, i ha afegit que "no tenia ni idea" d'on van sortir les urnes. 
 16:36 Comença ara la declaració de Dolors Bassa, que respondrà a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat i al seu advocat. L'exconsellera arrenca la seva intervenció, a preguntes del fiscal, recordant que es va presentar a unes eleccions amb un programa electoral que apostava per la independència i que mai no va ser impugnat. Sobre el referèndum, Bassa insisteix que "no és delicte" i que hi ha normatives internacionals que l'avalen. 
 15:01 El Tribunal Constitucional ha fet pública aquest dimecres una providència a través de la qual admet a tràmit el recurs d'empara que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va interposar contra l'acord de la mesa del parlament de 9 d'octubre de 2018, entre ERC i el PSC-Units. L'acord va rebutjar tenir en compte el seu vot delegat com a parlamentari després de la suspensió de funcions decretada per a ell i per a tots els diputats processats pel cas de l'1-O, i la mesa va defensar en canvi aplicar la designació de vot. Des de llavors els diputats de JxCat processats van optar per no votar mentre que els d'ERC designen un substitut.
 14:32 Quatre presidents del Parlament defensen la innocència de Forcadell a Madrid: «Haguéssim fet el mateix». Roger Torrent, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert recamen l'arxiu de la causa contra la també expresidenta, acompanyats per diversos representants polítics d'ERC, Junts pel Sí, la CUP i els comuns. Informa Aida Morales des de Madrid. 
 14:26 Felip VI: «No és admissible apel·lar a una suposada democràcia sense respectar la llei». En ple judici de l'1-O, el rei assegura que no ajustar-se al Dret suposa "inseguretat i arbitrarietat".
 14:11 Acaba la declaració de Josep Rull, que ha respost a les preguntes de l'advocada de l'Estat i a les de la seva defensa. La sessió es reprendrà a les 16.30h, quan previsiblement l'exconseller continuarà responent les preguntes del seu advocat. Després serà el torn de Dolors Bassa.
 14:02 
 14:02 Carlos Carrizosa veu "insòlit" que el Govern doni suport a una vaga "política i governamental". El portaveu de Cs al Parlament acusa l'executiu de Torra de convertir-se en el "màxim representant dels CDR".
 13:37 Entre els assistents a l'acte d'homenatge a Carme Forcadell es troba el president del Parlament, Roger Torrent; el conseller de Treball, Chakir El Homrani, dirigents d'ERC com Marta Vilalta, representants del PDECat com Josep Lluís Cleries, de Demòcrates com Antoni Castellà, dels comuns com Ada Colau i Jaume Asens, i de la CUP com Natàlia Sànchez o Mireia Boya. També assisteixen a l'acte famílies dels presos polítics com Diana Riba.
 13:34 Sobre la DUI, Josep Rull ha deixat clar que era una "declaració política" i que ell va votar que sí. Així acaba l'interrogatori de la fiscal, que ha durat més de tres hores, i comencen les preguntes de l'advocada de l'Estat. L'exconseller insisteix que sempre han volgut un referèndum acordat amb l'Estat. Sobre la partida destinada a processos electorals, Rull ressalta que "la disposició addicional del pressupostos sobre les despeses del referèndum era una declaració concreta d'intencions".
 13:28 
  El comentari de Joan Serra Carné
Com altres exconsellers, Rull treu transcendència jurídica a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Recalca que només va ser una declaració política i també admet que no es van desplegar estructures d'estat. És conegut que el Govern havia calculat tots els passos fins a l'1 d'octubre i que, més enllà del referèndum, s'entrava en terreny desconegut.
 13:06 Sobre l'1-O, Rull ha explicat que sabia que hi havia gent que passava la nit en centres electorals per garantir el seu dret a vot. "Els ciutadans volien exercir un dret democràtic", ha recordat, quan la fiscal li ha parlat de "murs humans" i ha deixat clar que no es planteja la mobilització ciutadana "en termes d'oposició". Amb tot, ha volgut recordar que el fiscal general de l'Estat va dir: "No ens obligui a anar més enllà de la llei". Sobre aquesta frase, Rull ha assegurat que seria "inaudit" que això fes referència a utilitzar la violència. En aquest sentit, ha deixat clar que "convocar un referèndum no és delicte ni mereix cap retret penal". 
 13:04 També sobre el vaixell de policies espanyols, Josep Rull ha apuntat que la llei de ports i marina mercant estableix el concepte de vaixell d'Estat. "Però aquell vaixell no va utilitzar la via per entrar sota aquest concepte", ha recordat. "Se'ls va derivar al Port de Barcelona i allà van demanar atracar com a vaixell-hotel", explica Rull, fet que també se'ls va negar. No va ser fins més tard que van fer la sol·licitud formal per atracar com a vaixell d'Estat al port de la capital catalana.  
 12:48 Josep Rull s'explica sobre el vaixell de policies espanyols que no va poder atracar al port de Palamós. "Ports de la Generalitat va rebutjar l'entrada d'aquest vaixell perquè no va utilitzar els mecanismes establerts per sol·licitar l'atracament en un port, ni de la Generalitat ni de l'Estat", ha explicat l'exconseller. Ha dit també que el consignatari del buc va demanar "de manera informal" estar-se al port de Palamós durant 20 dies per reparacions. "El port de Palamós no accepta llargues estàncies ni reparacions, això es fa en altres ports". Per tant, ha explicat a la sala, es va dir al consignatari que, per operativa portuària, no es podia acceptar el vaixell. "Hauríem d'haver desactivat tota l'activitat ordinària comercial", ha reblat. 
  El comentari de Joan Serra Carné
Rull fa evident una paradoxa: està empresonat i és jutjat per convocar un referèndum, però la convocatòria de referèndums no està descrita com un delicte al Codi Penal. I recorda, per apuntalar l'argument, que ahir mateix, al Congrés dels Diputats, es va tombar una proposta del PP per tornar a castigar amb penes de presó la convocatòria de referèndums no pactats amb l'Estat.
 12:37 Sobre el 20-S, Josep Rull explica que va veure una manifestació "cívica i pacífica". "Era una manifestació per la llibertat, la democràcia i protestant per unes detencions que la ciutadania considerava arbitràries", ha dit l'exconseller. Respecte a l'actuació dels Mossos, Rull s'ha remès a les paraules de la setmana passada de Joaquim Forn. Així mateix, ha criticat que la Fiscalia parli de "tumult, massa, turba, instrument de coacció..." per parlar de la gent que es va manifestar davant d'Economia: "Per mi és dret de manifestació. Utilitzar aquests termes per denigrar els ciutadans que es concentren per protestar és mesquí i jo em quedo perplex". Sobr e "incidents aïllats" i "escraches", Rull ha deixat clar que els condemna. 
  El comentari de Joan Serra Carné
Rull dispara a la línia de flotació de la Fiscalia: critica el relat del ministeri fiscal sobre la manifestació del 20-S, que és la base de la construcció d'alçament violent. L'exconseller, que recorda que en les democràcies liberals es garanteix el dret a protestar, diu que l'episodi davant la conselleria d'Economia no és una acció tumultuosa sinó una expressió del dret de manifestació. "Són expressions normals en un estat de dret", ha afirmat un Rull perplex.
 
 12:24 RAS I CURT «Com es va pagar el referèndum?», l'àudio anàlisi d'Oriol March des del Suprem amb el més destacat de la declaració de Josep Rull. 
 12:22 
 12:10 Manuel Marchena ha ordenat un recés de 30 minuts. La sessió es reprendrà a les 12.30h perquè Josep Rull acabi de respondre les preguntes de la Fiscalia i comenci l'interrogatori de l'Advocacia de l'Estat. Previsiblement, després de dinar respondrà les preguntes del seu advocat, Jordi Pina. Avui també ha de declarar Dolors Bassa. 
 11:48 Sobre el material del referèndum, Rull assegura que el seu departament no va encarregar cap cartell, cap díptic ni cap material relacionat amb el referèndum. "L'1-O hi havia paperetes, però no sé qui les va encarregar ni on es van imprimir", apunta l'exconseller. I sobre les urnes, explica que tenia "la plena convicció" que apareixerien. "Era confiança, però no sabia ni on s'havien fet ni on estaven", apunta. "Tenia confiança en el meu país, en la nostra gent, perquè finalment es pogués materialitzar l'1-O. I així va ser", rebla.
 11:35 Josep Rull reivindica el paper dels alcaldes en el referèndum de l'1-O i explica que molts eurodiputats l'han anat a veure a la presó: "Estan molt preocupats pel que passa a Catalunya". Sobre les despeses dels eurodiputats i observadors internacionals, l'exconseller assegura que no sap qui les va pagar. En aquest sentit, assegura que aquella gent que va venir a Catalunya l'1-O "va quedar escandalitzada per la violència de la policia". Preguntat per "escraches" o pressions a policies i periodistes, Rull insisteix que denuncia "qualsevol acció violenta, vingui de qui vingui" i reivindica el seu compromís "insubornable" amb la política i el pacifisme.
 11:33 La fiscal aprofundeix en les despeses provocades pel referèndum. Rull insisteix que "ni un euro públic" es va destinar a l'1-O i recorda que els consellers firmaven qualsevol despesa pública que afectava la seva conselleria. "Els consellers teníem la responsabilitat última si trobessin despeses relacionades amb el referèndum, però no en trobaran perquè no s'hi va destinar ni un euro públic", insisteix l'exconseller. Marchena demana a la fiscal que deixi d'insistir en aquest punt, perquè entén que Rull ja ha respost.
 11:27 LA CAVERNA, A JUDICI Marchena? Genial! Els fiscals? «Ya tal...»; l'article de Joan Canela sobre la cobertura dels mitjans de la caverna de la quarta sessió del judici. 
 11:10 Josep Rull assegura que no es va gastar ni un euro públic en el referèndum ni fons públics per a cap iniciativa impugnada pel TC. Sobre Unipost, l'exconseller diu que no trobarà cap factura amb cap pagament destinat a aquesta empresa. "Un conseller no pot decidir gastar diners així com així, les finances de la Generalitat estaven controlades per l'Estat. Amb tots aquests controls és impossible desviar un sol euro", recorda Rull, que també ha dit que no coneix el document "EnfoCATs".
  El comentari de Joan Serra Carné
Rull deixa clar que "no es va utilitzar ni un euro públic" per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. I adverteix la Fiscalia que "no trobarà cap factura de despeses vinculades a Unipost", proveïdor de processos electorals. Els acusats continuen rebatent el delicte de malversació en cadascun dels interrogatoris. El de malversació és un delicte de complexa demostració. Cal sostenir l'activitat delictiva amb documentació.
 11:00 La fiscal Consuelo Madrigal insisteix en els plens del 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. Ressalta que es van aprovar de matinada i sense la signatura del secretari general del Parlament. Madrigal pregunta si la celeritat a l'hora d'aprovar aquelles lleis era per evitar la suspensió del TC.  Josep Rull respon que no es va fer pensant en això i recorda que van complir amb el mandat democràtic de la ciutadania i, durant aquells plens, "tots els instruments que es van utilitzar van garantir la pluralitat política i democràtica del Parlament". 
  El comentari de Joan Serra Carné
La Fiscalia pretén transmetre que l'aprovació de les lleis de desconnexió, en el plens del 6 i 7 de setembre, es va fer de forma precipitada per esquivar el TC. Rull, que defensa que es va respectar la pluralitat política al Parlament, argumenta la majoria sobiranista es va limitar a "complir amb el mandat democràtic de la ciutadania". Aquelles jornades maratonianes al Parlament són una de les principals pedres a la sabata de l'independentisme, perquè tenen arestes. No tots els membres del Govern estaven còmodes amb el camí triat aquells dies.
 10:52 Ada Colau també ha denunciat que per la seva condició de testimoni - té prevista la declaració dijous de la setmana que ve- no sé li permeti ser present a la sala on es jutja els líders independentistes, quan el judici està sent retransmès per streaming.
 10:52 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, denuncia a les portes del Suprem la "judicialització de la política" i recorda que "això no és qüestió d'independència sinó de democràcia". Colau, acompanyada d'eurodiputades del grup dels Verds i Esquerra Unitària Europea, ha assegurat també que des d'Europa es veu el judici com un "absolut fracàs de la política", i ha demanat que precisament això es resolgui amb negociació.
 10:43 Josep Rull critica el Tribunal Constitucional, que assegura que "té un dèficit important d'autoritat moral" i que s'ha deixat "instrumentalitzar" per l'Estat. L'exconseller admet que va ser advertit pel TC, però recorda que mentrestant la Generalitat va pressionar escrits qüestionant algunes resolucions. Amb tot, carrega contra l'alt tribunal perquè "minimitza" l'autonomia Catalunya: "El nostre dilema era: imperi de la llei, principi democràtic", explica. "Si el principi democràtic és constantment ignorat, la legitimitat queda afectada. Sempre vam buscar l'equilibri entre l'imperi de la llei i el principi democràtic", afegeix l'exconseller.
 10:36 Preguntat pels pressupostos i la partida destinada a processos electorals, Rull explica que tots els pressupostos tenen una partida destinada a aquest àmbit per possibles contingències que puguin succeir. Recorda, a més, que quan es va votar la llei de pressupostos encara era possible un referèndum acordat amb l'Estat i Rull situa aquesta partida destinada a processos electorals en la possibilitat d'arribar un acord amb el govern espanyol per celebrar un referèndum. "Tenir una partida reservada a processos electorals és una qüestió de diligència política", apunta l'exconseller. 
 10:34 Josep Rull reivindica el programa electoral amb què es va presentar JxSí a les eleccions. Un programa que, recorda l'exconseller, "no va ser impugnat". En aquest sentit, recorda que el Govern estava vinculat per un mandat popular i per un mandat del Parlament: "És bona costum que els Govern compleixin el que vota la gent", apunta Rull a preguntes de la fiscal. Així mateix, reivindica la tasca d'acció exterior de la Generalitat, una acció exterior que el programa electoral ja deia que s'incrementaria. "L'actuació exterior de la Generalitat genera molta activitat econòmica en exportacions i inversió estrangera", destaca. 
Entrades anteriors »

 

Participació