Olot ret homenatge el 15 de febrer al maqui olotí Francesc Serrat, Cisquet

El vell somni que Francesc Serrat, Cisquet, va expressar a la seva família a Perpinyà –quan va tornar a entrar a Catalunya amb el maquis–, que encara que fracassés la recuperació de la República, quan passessin per Olot hi trobarien una placa amb el seu nom, s'acomplirà més de setanta anys després aquest pròxim dissabte, 16 de febrer, al número 5 del carrer de Macarnau de la capital garrotxina, en què es descobrirà una placa en memòria d'aquest lluitador, fill del darrer batlle republicà d'Olot, i germà del també maqui Miquel Serrat, que serà present tothora en aquests actes d'homenatge, amb la implicació de les ciutats de Girona (15 de febrer) i Barcelona (17 de febrer).

Tot arriba, doncs, especialment després que el ple de l'Ajuntament d'Olot del mes de maig de 2018 va aprovar per unanimitat una moció presentada per l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i l'Amical de Catalunya per a recuperar la memòria dels maquisards garrotxins a partir del nom de l'olotí Francesc Serrat Pujolar, àlies Cisquet, afusellat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946, quan tot juts tenia 22 anys.

Aquest dijous, el regidor de Cultura, Pep Berga, amb Jesús Gutiérrez, president del PEHOC; Raül Valls, responsable dels actes d’homenatge a en Cisquet i Xavier Garcia Zabal han explicat al detall els actes que es faran el 15, 16 i 17 de febrer. També, han recordat la gran assistència a la Marxa Popular per a commemorar els vuitanta anys de la Retirada, que va tenir lloc el passat 2 de febrer, amb una caminada a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) organitzada per la Comissió Cisquet i el PEHOC, amb la participació de vora 200 persones.
 

Francesc Serrat Pujolar

Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot l’any 1924 en el si d’una família anarcosindicalista, fill del darrer batlle republicà d’Olot. Va haver d’abandonar Catalunya amb la seva família per a fugir de l'ocupació de les tropes franquistes el 1939. Posteriorment, ja a l'altra banda del Pirineu, va ser internat als camps de Ribesaltes i Argelers (Rosselló), dels quals es va evadir per a incorporar-se a la lluita del moviment maquis contra l’ocupació nazi, on s’incorpora a la 662a Compagnie des Travailleurs Étrangers (CTE), amb què va iniciar una breu però intensa vida de militant i guerriller.

El mes de setembre de 1940 va començar a participar als Grups de Resistència a l'ocupació alemanya amb atacs i sabotatges a les forces d’ocupació nazis i el 1941 es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades del PSUC. També, va participar en els Grups de Pas de la Frontera, amb la doble missió de traslladar a la península Ibèrica militars francesos i aviadors anglesos. Finalment, va participar i va combatre, com a tinent, en les batalles de la Crouzette i en l’assalt a la capital de l’Arieja, Foix. Posteriorment, va participar en la fracassada gran operació de la batalla de la Vall d’Aran amb l’Agrupació de Guerrillers i va formar part d’un Grup d'Infiltració a l’interior amb l’objectiu de crear una base guerrillera a les comarques gironines, tot i entrant a Catalunya per l'Alta Garrotxa.

Desprès de diverses vicissituds es va traslladar amb el seu grup de guerrillers fins a l’interior de les terres de Tarragona i finalment, mentre tractava de reconstruir el nucli de la guerrilla urbana antifranquista a Barcelona, va ser detingut, salvatgement torturat i executat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946.

A les cel·les policíaques de la Via Laietana, a Barcelona, Cisquet va coincidir amb Victòria Pujolar, primera veu femenina en català de Radio Pirenaica, que recordava en una entrevista el somriure desdentegat de Francesc Serrat després de passar pels interrogatoris dels germans Creix, a un dels quals, per cert, el poeta Joan Oliver (Pere IV), quan va ser detingut el març de 1966 a la Caputxinada, li va dir: «Creix, creix, però no et multipliquis!».
 
Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista: el maquis
 Altrament, el dissabte, 16 de març, a Can Trona (de les nou del matí a les set del vespre), tindrà lloc la Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista a l'entorn del maquis, amb la voluntat –com s'ha expressar a la roda de premsa– de crear un centre permanent sobre el maquis a la Garrotxa que esdevingui un referent a nivell nacional.

La jornada inclourà tres taules rodones (sobre poder, violència i opressió i sobre literatura i cinema), la presentació del llibre sobre el Cisquet i unes primeres imatges sobre el documental dedicat a aquest maquisard garrotxí que està realitzant Marc Plangumà.

Podeu seguir totes les  activitats relacionades amb la Comissió Cisquet a Twitter i a Facebook.