07
de febrer
del
2019
Allò que va salvar Lliurona de la despoblació els anys vuitanta del segle passat, quan un grup de joves va tornar la vida al poble i van aconseguir, anys més tard, que l'escola fos reconeguda per la Generalitat, torna ara a la palestra després que fa 27 anys s'hi instal·lessin uns mòduls provisionals del tipus barracó.
Efectivament, tal com ens ha fet saber el batlle d'Albanyà (Alt Empordà) –on va ser agregat aquest nucli de població, que abans pertanyia a la Garrotxa–, Joan Fàbrega, la passada setmana una comissió de l'escola nova de Lliurona –formada per ell mateix; la directora de l'escola, Pilar Ricart; una representant de l'Associació de Veïns de Lliurona, Carme Virgili, i una representant de l'Ampa del CEIP Lliurona, Carla Castañer–, es van reunir a Girona amb Martí Fonalleres, director dels Serveis Territorials de Girona, i Jordi Carreras Tarrés, cap de la secció d'Obres i Manteniment.
L'escola de Lliurona, a cavall entre l'Empordà i la Garrotxa, té una història ben consolidada, amb una ràtio molt estable d'alumnes (entre 14 i 18 els últims anys) i 2 mestres i mitja. D'aquí tres anys l'escola ha de canviar d'ubicació pel fet que s'acaba la cessió dels terrenys on ara se situa.
L'Ajuntament disposa d'uns terrenys on fer la nova l'escola i es demana, precisament, que després de 27 anys en barracons es plantegi ja un edifici d'obra i definitiu.
En el cas de Lliurona l'escola no solament té una funció educativa, sinó que manté viu un espai de muntanya, amb la qual cosa es dona forma a un paisatge únic a Catalunya, com és el de l'Alta Garrotxa.
La comissió de l'escola Nova de Lliurona pretén, doncs, amb la visita que hi farà el Departament d'Educació posar fil i agulla al nou projecte d'escola.
Efectivament, tal com ens ha fet saber el batlle d'Albanyà (Alt Empordà) –on va ser agregat aquest nucli de població, que abans pertanyia a la Garrotxa–, Joan Fàbrega, la passada setmana una comissió de l'escola nova de Lliurona –formada per ell mateix; la directora de l'escola, Pilar Ricart; una representant de l'Associació de Veïns de Lliurona, Carme Virgili, i una representant de l'Ampa del CEIP Lliurona, Carla Castañer–, es van reunir a Girona amb Martí Fonalleres, director dels Serveis Territorials de Girona, i Jordi Carreras Tarrés, cap de la secció d'Obres i Manteniment.
El CEIP Lliurona és a tocar d'un bosc de pins. Foto: AJuntament d'Albanyà.
L'escola de Lliurona, a cavall entre l'Empordà i la Garrotxa, té una història ben consolidada, amb una ràtio molt estable d'alumnes (entre 14 i 18 els últims anys) i 2 mestres i mitja. D'aquí tres anys l'escola ha de canviar d'ubicació pel fet que s'acaba la cessió dels terrenys on ara se situa.
L'Ajuntament disposa d'uns terrenys on fer la nova l'escola i es demana, precisament, que després de 27 anys en barracons es plantegi ja un edifici d'obra i definitiu.
En el cas de Lliurona l'escola no solament té una funció educativa, sinó que manté viu un espai de muntanya, amb la qual cosa es dona forma a un paisatge únic a Catalunya, com és el de l'Alta Garrotxa.
La comissió de l'escola Nova de Lliurona pretén, doncs, amb la visita que hi farà el Departament d'Educació posar fil i agulla al nou projecte d'escola.
Lliurona, a l'Alta Garrotxa, a cavall de la Garrotxa i l'Alt Empordà. Foto: Esteve Serra.