Can Trona

L'itinerari del llibre «L'alt Fluvia» és un regal de la UdG a la Garrotxa

La Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent i el Campus Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona el van presentar a Can Trona

per Xavier Borràs , Vall d'en Bas, 21 de gener de 2019 a les 12:05 |
El batlle Lluís Amat, acompanyat dels altres ponents, s'adreça al pçublic assistent a Can Trona. | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'alt Fluvià és el número 20 de la col·lecció d'itinerari literaris autoguiats que publica de manera regular la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (UdG). Aquest dissabte a migdia, 19 de gener, es va presentar el llibre a Can Trona (Joanetes), amb la presència de Lluís Amat, batlle de la Vall d’en Bas; Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra, Josep Vila, director del Campus Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, i, Margarida Casacuberta, curadora de l’itinerari. Vilallonga va manifestar que aquesta edició era un "regal de la Universitat a la comarca de la Garrotxa".

L'opuscle –amb la introducció, el guió i la selecció de textos a càrrec de Margarida Casacuberta, Anna Perera Roura i Ester Cantallops– va néixer de la proposta que Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari, va fer a Josep Vila, director del Campus Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona. La col·laboració amb Can Trona, Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, ha permès materialitzar-lo i en va donar bona prova el públic assistent –entre el qual vam poder veure Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans– i la petita caminada posterior, dirigida pel batlle de la Vall d'en Bas, Lluís Amat, pels entorns de la riera de Joanetes fins a trobar-se amb el Fluvià, en què una de les curadores, Anna Perera, va llegir alguns dels poemes inclosos en el llibre.

 

Després de la presentació es va fer una breu caminada pels entorns del Fluvià. Foto: Xavier Borràs.


L'entusiasme i la bona entesa han planat sobre aquest projecte des dels inicis. La Càtedra comptava amb l'experiència d'haver confeccionat la part literària de la Ruta del Ter i té com a objectiu l'elaboració d'itineraris literaris resseguint el curs de més rius. Així mateix, des del Campus Patrimoni Cultural i Natural, la proposta d’un itinerari literari de la part alta del Fluvià s’esqueia amb el propòsit de conscienciar, tant la població de la Garrotxa com el cada vegada més nombrós contingent turístic que hi arriba, de la importància del paisatge entès com a patrimoni que cal conèixer, respectar i preservar.


El paisatge és una construcció històrica i cultural i, com a tal, una construcció humana i canviant, producte d’una constant tensió entre usos i representacions, i, sobretot, producte de la negociació i el consens. Una bona manera de contribuir a aquesta conscienciació és mostrar la llarga i diversa acumulació de mirades i de veus que, al llarg dels dos darrers segles –des de mitjan segle XIX fins ara mateix– han contribuït a crear el que Josep Pla va anomenar genèricament el «paisatge d’Olot» tot referint-se a la Garrotxa, i fer-ho a través del fil conductor del riu que el vertebra: el Fluvià. Partíem d’un material ingent, recollit en part en el decurs de dos altres projectes anteriors: l’Atles literari de les terres de Girona (2003), dirigit per Narcís-Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga, i El paisatge d’Olot (2008), d’Isabel Banal i Margarida Casacuberta. Es tracta d’una antologia de textos literaris (entenent la literatura en un sentit ampli) que dibuixen la imatge de la comarca a l’entorn del paisatge i que, la majoria, tenen el riu Fluvià com a element recurrent.

Per això, l’itinerari que presentem és producte d’una selecció dràstica, realitzada d’acord amb uns criteris bàsics de representativitat territorial i cronològica i de qualitat literària. N’ha resultat un recorregut amb setze punts, que comença als Hostalets d’en Bas i acaba a Besalú, que convida a mirar el riu amb la companyia de més d’un centenar de textos procedents d’una cinquantena d’escriptors i escriptores, poetes, novel·listes i periodistes que han mirat el paisatge des de dins o des de fora. Algunes d’aquestes mirades són idealitzadores i mitificadores; d’altres, crítiques i intencionades. Totes, però, parteixen de la vivència personal i intransferible d’una realitat complexa viscuda en moments vitals i contextos històrics diferents que es completarà amb l’experiència i la mirada particular de les persones que decideixin explorar, a través de l’itinerari proposat, el paisatge literari de L’alt Fluvià.


El llibre L'alt Fluvià també es pot seguir via web (a través de l'ordinador o qualsevol dispisitiu mòbil intel·ligent) a través del portal patrimoniliterari.cat, una plataforma de divulgació de la recerca que es porta a terme des del grup de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes) i des de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.
 
 

 

Participació