Memòria històrica

La Garrotxa reviurà, vuitanta anys després, la ruta de l'exili el 2 de febrer

Amb una caminada de Sadernes a Sant Llorenç de Cerdans, un homenatge a Francesc Serrat, "Cisquet" i la Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista a l'entorn dels maquis

per Xavier Borràs , Olot, 18 de gener de 2019 a les 11:30 |
De gener a març de 1939 van passar 70.00o catalans per Sant Llorenç de Cerdans camí de l'exili. | DDM.
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El regidor de Cultura, Pep Berga; Jesús Gutiérrez, president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) i l'estudiós Raül Valls han presentat aquest dijous a l'Ajuntament d'Olot els actes commemoratius dels vuitanta anys de la retirada republicana.

A Olot se centraran amb una caminada el dissabte 2 de febrer des de Sadernes (Alta Garrotxa) fins a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)  –per a rememorar l'exili dels qui fugien de les represàlies de l'exèrcit franquista a finals de la Guerra Civil–; el 15 de febrer, a l’Orfeó Popular, a les 19:00 h una conferència, Els exilis a la Història de Catalunya, amb el doctor en Història i professor a la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro, i el dissabte, 16 de març, a Can Trona (de les nou del matí a les set del vespre), la Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista: els maquis.

 

Cartell de la marxa popular del pròxim 2 de febrer. Foto: PEHOC.


Marxa Popular en memòria de la retirada a la Garrotxa


El dissabte 2 de febrer amb el suport d'onze entitats i set ajuntaments– la Garrotxa reviurà la ruta de l'exili.amb una marxa popular a peu des de Sadernes, a l'Alta Garrotxa, fins a Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir (Catalunya del Nord) per a recordar i fer homenatge a tots aquells homes, dones i infants que, un cop derrotada la República, van haver d’emprendre el dur camí de l’exili.

La comissió organitzadora, que treballa des de fa mesos a la Garrotxa per a la recuperació de la memòria del maqui Cisquet, farà un punt de trobada a l’aparcament del Consum, d'Olot a ¼ de vuit del matí per anar amb cotxes i autocars fins a Sadernes. La ruta seguirà el mateix itinerari pel qual van transitar centenars de republicans garrotxins cap a l'exili tot fugint de la repressió de l'exèrcit franquista a finals de la guerra d'agressió. El president del PEHOC ha dit a la roda de premsa que "calia fer una celebració pròpia des de la Garrotxa d'aquesta efemèride pensant en tots els garrotxins que van haver d'exiliar-se".


De fet va ser precisament un 2 de febrer quan la família del darrer batlle republicà d'Olot, Joan Serrat –l’esposa amb els seus tres fills i una família amiga– va emprendre aquest mateix camí sota la pluja i la neu. A l'arribada al municipi del Vallespir se celebraran un seguit d'actes commemoratius. El retorn a Olot, igualment, es farà amb autocars.
 

Pep Berga, Jesús Gutiérrez i Raül Valls van donar detall de la caminada del pròxim 2 de febrer. Foto: Xavier Borràs.


Quan va caure la capital de Catalunya,Barcelona, el 26 de gener de 1939, la convicció que la derrota era a tocar es va estendre per tot el país encara republicà. El 2 de febrer d’aquell any, entre els milers de republicans que marxaven camí de la Retirada, la família de Joan Serrat –darrer batlle republicà d’Olot– va iniciar un camí de fugida que des de Castellfollit de la Roca els va dur en ple hivern per les muntanyes de l’Alta Garrotxa cap al Vallespir. Acompanyats d’una altra família i, unint-se pel camí a més refugiats, passant moltes penalitats –van haver passar la nit al ras, en aquell cru hivern de 1939, perquès es van perdre–, van arribar al poble de Sant Llorenç de Cerdans. Començava un exili inacabable per a la família Serrat, que ja mai més no tornaria a Catalunya. Els seus fills, Francesc i Miquel, joves quan van passar la ratlla, es van unir a la resistència un cop les tropes nazis van envair França per així continuar la lluita contra el feixisme.

 El 2 de febrer, doncs, es commemorarà el 80 aniversari d’aquells tristos moments. Des d’Olot es volen recordar, per a convertir l’odissea dels Serrat en el símbol de tots els garrotxins que es van exiliar i de centenars de tots els milers de republicans que durant aquells dies de febrer van emprendre un dur camí cap un destí incert.

La marxa –que té la voluntat, a partir d'ara, dee fer-se cada any–és organitzeada pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), el Grup Excursionista PPP, la Comissió Cisquet, un maqui olotí, el Centre d’Estudis de la Retirada (Camprodon), l'Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme, l'Amical d’Antics Guerrillers Espanyols a França a més de diversos Ajuntaments garrotxins, entre d’altres entitats, com el GECA, que ajudarà en el llarg camí cap a Sant Vicenç de Cerdans.

Les inscripcions es poden fer en aquest vincle i els diners recaptats serviran per a sufragar la producció d'un documental sobre en Cisquet.

Actes de recuperació de la memòria de Francesc Serrat, Cisquet

Prèviament a la Marxa, el 16 de febrer l'Ajuntament d'Olot organitza un acte de recuperació de la memòria de Francesc Serrat, Cisquet, amb el següent programa:

— 11:00 h. A l’Ajuntament d'Olot, acte institucional en record d’en Cisquet. Hi assistirà Miquel Serrat, germà d’en Cisquet, i d’altres membres de la resistència antifranquista.
— 12:00 h. Descoberta d’una placa al carrer Macarnau d’Olot en memòria de la família Serrat. Hi intervindrà Miquel Serrat, amb autoritats locals i una coral d’Olot.
— 17:30 h. Entrevista oberta a Miquel Serrat per part d’en Jordi Casas, periodista. Saló de Plens de l’Ajuntament d’Olot.

L'endemà, 17 de febrer, a nivell nacional, es farà l'acte d’homenatge a tots el represaliats i víctimes del franquisme al Fossar de la Pedrera, al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista: els maquis

El dissabte, 16 de març, a Can Trona (de les nou del matí a les set del vespre), tindrà lloc la Primera Jornada sobre la Resistència Antifranquista a l'entorn dels maquis, amb la voluntat –com va expressar Jesús Gutiérrez (PEHOC) a la roda de premsa– de crear un centre permanent sobre els maquis a la Garrotxa que esdevingui un referent a nivell nacional. La jornada inclourà tres taules rodones (sobre poder, violència i opressió i sobre literatura i cinema), la presentació del llibre sobre el Cisquet i unes primeres imatges sobre el documental dedicat a aquest maquisard garrotxí qu està realitzant Marc Plangumà.

Actes a Camprodon i Molló

Des del PEHOC, com van comentar Jesús Gutiérrez i Raül Valls, interessava col·laborar amb la Vall de Camprodon pel fet que pel Coll d'Ares hi van passar, camí de l'exili, més de 100.000 republicans fins al 14 de febrer de 1939, que els feixistes van tancar la forntera.

Per això, també s'han previst diversos actes a Camprodon i a Molló:

— Dissabte 9 de febrer: Dia Nacinal de l'Exili i la Deportació.
— Dissabte 16 de febrer: a les 18:00 h a Molló: Els exilis a la Història, amb Agustí Alcoberro.
— Dissabte 23 de febrer: a les 18:00 h a Cal Marquès: conferència i documental, Petjades sense rastres, amb Neus Pagès (Premi Salvador Reixach 2018).
— Dissabte 2 de març: a les 18:00 h a Cal Marquès: Èxode i exili del 36 i del 39, amb Jordi Rubió.
— Dissabte 9 de març: a les 18H a cal Marqués: Prjoecció del documental El silenci de los otros, d’Almudena Carracedo (Premis Forqué i Berlín a millor documental 2018).
— Diumenge 10 de març: Excusrsió des d’Espinavell a Prats de Molló per a fer una ofrena a la tomba/espai. Activitat dirigida i comentada per en Lluís Bassaganya, del Centre d’Estudis de la Retirada de Camprodon.









 

 

Participació