14
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
9:16h
El futur de la medicina va ser el tema de la conferència "La medicina dret consum i indústria", que el catedràtic de cirurgia de la UAB, Antoni Sitges Serra, va fer aquest passat divendres, 11 de gener, a l’Orfeó Olotí dins el cicle "Què esperem del segle XXI?", organitzat pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) i que va omplir la sala de gom a gom.
Sitges va situar l’evolució del concepte de salut i de la mateixa medicina en el canvi històric del darrer segle, doncs va destacar que la ciència i el seu desenvolupament estan molt influenciats per l’entorn social i cultural en què es desenvolupen.
El canvi cultural i social dels darrers trenta anys, coincidint amb l’emergència del neoliberalisme com a ideologia dominant, l’individualisme i l’èmfasi de la tècnica sobre els valors morals o comunitaris han suposat l’emergència d’una utopia tecnològica que ha substituït la utopia social del llarg període de la postguerra mundial on es va consolidar l’Estat del Benestar i el dret a la salut com a dret fonamental.
El mateix individualisme, l’obsessió pel culte al cos, la injustificada por a morir o emmalaltir quan a tot el món està augmentant l’esperança de vida, juntament amb la gran oportunitat de benefici que el consum sanitari pot donar a les potents empreses sanitàries, tant tecnològiques com farmacèutiques i d’assegurances estan augmentant de manera exagerada els recursos, tant públics com privats, dedicats a la salut.
Les conseqüències negatives d’aquest exagerat consum per una banda són el cost-oportunitat de dedicar aquests recursos a altres despeses públiques igualment necessàries i, per altra banda, a la iatrogènia i per tant un efecte negatiu per a la salut de la població que se sotmet a processos diagnòstics i terapèutics innecessaris.
Sitges va situar l’evolució del concepte de salut i de la mateixa medicina en el canvi històric del darrer segle, doncs va destacar que la ciència i el seu desenvolupament estan molt influenciats per l’entorn social i cultural en què es desenvolupen.
El canvi cultural i social dels darrers trenta anys, coincidint amb l’emergència del neoliberalisme com a ideologia dominant, l’individualisme i l’èmfasi de la tècnica sobre els valors morals o comunitaris han suposat l’emergència d’una utopia tecnològica que ha substituït la utopia social del llarg període de la postguerra mundial on es va consolidar l’Estat del Benestar i el dret a la salut com a dret fonamental.
El mateix individualisme, l’obsessió pel culte al cos, la injustificada por a morir o emmalaltir quan a tot el món està augmentant l’esperança de vida, juntament amb la gran oportunitat de benefici que el consum sanitari pot donar a les potents empreses sanitàries, tant tecnològiques com farmacèutiques i d’assegurances estan augmentant de manera exagerada els recursos, tant públics com privats, dedicats a la salut.
Les conseqüències negatives d’aquest exagerat consum per una banda són el cost-oportunitat de dedicar aquests recursos a altres despeses públiques igualment necessàries i, per altra banda, a la iatrogènia i per tant un efecte negatiu per a la salut de la població que se sotmet a processos diagnòstics i terapèutics innecessaris.