11
de gener
del
2019
Actualitzat
el
12
de gener
a les
18:59h
Malgrat el fred, el matí assolellat que ha fet avui a l'Hotel Riu Fluvià d'Olot, ha donat escalf a la presentació de les estades que hi tindran lloc enguany amb la Residència Faber, que encara dirigeix l'escriptor Francesc Serés, nomenat recentment director de l'àrea de creació de l'Institut Raon Llull (IRL), i que comportarà, també –temps al temps– l'exportació del model olotí de coneixement (ciència, arts, humanitats) que es va engegar fa dos i anys i escaig, és a dir, l’inici –perquè això és llarg– d’una rèplica d’aquests projectes de residències arreu del territori, arreu dels països de parla catalana.
Avui, precisament, ell mateix i el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Pep Berga –l'altra ànima de Faber– han presentat les estades d'aquest 2019, que ja tenen la setmana vinent ocupació plena amb una residència sobre Desenvolupament Local, en què s'esbrinarà com es desenvolupen les nostres ciutats i les nostres comarques, quins són els reptes de futur que han d’afrontar en un món global i quines són les noves idees que ajuden a repensar la cooperació entre l’àmbit públic i el privat.
Serés, doncs, no recula: "Continuem amb aquest projecte de risc, agosarat, però d'èxit, amb estades originals" que potser als inicis mai no haurien pensat que serien possibles. "Faber continua encara amb més empenta", ha afegit l'autor, entre d'altres de La pell de la frontera (quaderns Crema, 2014), que ara s'haurà de moure a cavall d'Olot i Barcelona, mentre, més endavant –via concurs públic– es troba la persona adient per al dia a dia de la institució olotina. De l'èxit abastat Serés n'ha contat una anècdota que dóna idea del retorn internacional que tenen les estades, ja que cada dia rep una mitjana de 80 missatges via whatsapp dels diversos grups creats entre els residents…, o la novetat que de les residències sobre feminismes en sortirà ben aviat un llibre originat a Olot.
L'activitat de Faber, doncs, no s'atura ni rebaixa la qualitat i l'excel·lència que garanteixen les activitats programades enguany i el conveni a signar ben aviat, ara entre l'IRL i l'ajuntament d'Olot, que farà el seu recorregut administratiu sense sorpreses, no gaire allunyat del que es mantenia fins ara amb el Departament de Cultura.
El regidor Pep Berga ha destacat que des del municipi sempre han dit que "aquest projecte és nacional", tal com demostra, per exemple, el retorn d'activitats tant a la ciutat, a la comarca i a diverses institucions, com universitats i centres de recerca. Les xifres ho certifiquen: des que va obrir les portes Faber el setembre de 2016 hi han passat 245 residents dels cinc continents –concretament de 26 països–, i s’han fet 107 activitats a la comarca de la Garrotxa, a les ciutats de Vic, Banyoles, Figueres, Girona i Barcelona, entre d’altres.
Primera residència: Desenvolupament Local
Aquest 2019 Faber comença l'any amb una estada sobre desenvolupament local, del 14 al 31 de gener, per parlar del futur de les ciutats i comarques en un món globals. Vindran professionals d’arreu del món a debatre sobre les polítiques públiques existents a Catalunya i a fora per impulsar aquest desenvolupament local i dels agents que les impulsen. Alguns d’aquests professionals són Alfred Vernis, doctor en Gestió Pública i No Lucrativa, i que actualment treballa en un projecte anomenat Territori i Innovació Social amb l’objectiu d’entendre el repte demogràfic i lluitar-hi en contra. Karel Williams (Gal·les) és professor a l’Alliance Manchester Business School i membre del col·lectiu d’economia fundacional fundationaleconomy.com i vindrà a Faber per treballar en un projecte d’investigació sobre Morriston amb l’objectiu de repensar la política urbana i l’estratègia de desenvolupament local per a la perifèria i escriure’n un informe d’interès públic juntament amb Luca Calafati, doctorand en Ciències Urbanes i també resident a Faber. O Pedro Macedo, investigador del clima a la Universitat de Lisboa, amb més de vint anys d’experiència en projectes de sostenibilitat participativa regionals i locals.
Faber organitza aquesta estada conjuntament amb Creacció, l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement per al desenvolupament socioeconòmic d’Osona, i col·labora amb les Jornades de Territori Resilient que es faran a Olot el dies 24 i 25 de gener i que formen part de la iniciativa internacional Municipalities in Transition i el projecte pilot La Garrotxa Territori Resilient. Així, en el marc d’aquesta estada de desenvolupament local hi ha previstes les activitats de les Jornades de Territori Resilient, que es faran a Olot els dies 24 i 25 de gener; una sessió de debat i treball amb tècnics i polítics de desenvolupament local d’Osona per debatre reptes i estratègies per al territori, el dia 25 a Vic, i unes sessions de treball a Osona amb agents de totes les comarques centrals per debatre objectius d’una possible càtedra de desenvolupament rural a la UVIC, els dies 29 i 31 de gener. Així com reunions de treball entres residents i tècnics de les diferents entitats d’Olot i la Garrotxa (DinàmiG, Turisme Garrotxa, Fundació Estudis Superiors, ADRINOC) que treballen amb el desenvolupament local.
Programació de Faber fins al juny
Faber continua al febrer amb una estada sobre innovació pedagògica (del 18 de febrer al 18 de març), arran de l’èxit de la del 2018. Una estada dedicada a la pedagogia, als nous corrents del segle XXI i a reflexionar sobre com ha de ser l’escola del futur. Del 25 de març al 5 d’abril hi haurà una estada sobre filosofia política: la legitimitat i els processos d’autodeterminació externa. Tot seguit, hi haurà una setmana dedicada a les altes capacitats (del 8 al 12 d’abril). Del 23 al 30 d’abril el tema serà l’arxivística, els arxius i la governança de la informació. I s’acabarà el curs amb una estada sobre robòtica educativa que coincidirà, per segon any, amb el Robolot.
Faber i l'Institut Ramon Llull (IRL)
Faber comença una nova etapa de la mà de l’Institut Ramon Llull. L’Institut Ramon Llull és un organisme públic creat amb l’objectiu de promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana en d’altres àmbits com el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura.
Amb aquesta finalitat, l’Institut subscriu acords amb universitats de l’exterior per tal de promoure-hi la docència d’estudis catalans i coordina i ofereix suport a més de cent quaranta centres amb presència dels estudis catalans a tot el món. En paral·lel, secunda les associacions internacionals de catalanística i estimula els estudis avançats i la recerca lingüística en universitats de prestigi. Com a organisme oficial de certificació dels coneixements de català a l’exterior, organitza proves per a acreditar els diferents nivells, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
Com es pot comprovar, els àmbits d’actuació i molts dels objectius de l’Institut Ramon Llull són coincidents amb els de Faber i és per això que considerem que és una gran oportunitat per a la residència poder col·laborar de manera activa amb l’IRL. Pel que fa a la governança, es preveu un pla de transició que s’estendrà fins l’estiu per establir les bases del conveni i les normes de funcionament administratiu. És una gran oportunitat per estendre el projecte Faber a altres llocs i per fer-lo créixer a Olot.
Faber ha estat des de sempre una institució oberta i al servei de ciutadans, institucions i organitzacions diverses. Aquesta vegada no és una excepció i volem continuar col·laborant i posant a la disposició del país no tan sols les activitats de la residència, també el coneixement adquirit durant aquests anys en importació de talent, organització, retorn sociocultural, exportació i diplomàcia.
Avui, precisament, ell mateix i el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Pep Berga –l'altra ànima de Faber– han presentat les estades d'aquest 2019, que ja tenen la setmana vinent ocupació plena amb una residència sobre Desenvolupament Local, en què s'esbrinarà com es desenvolupen les nostres ciutats i les nostres comarques, quins són els reptes de futur que han d’afrontar en un món global i quines són les noves idees que ajuden a repensar la cooperació entre l’àmbit públic i el privat.
Serés, doncs, no recula: "Continuem amb aquest projecte de risc, agosarat, però d'èxit, amb estades originals" que potser als inicis mai no haurien pensat que serien possibles. "Faber continua encara amb més empenta", ha afegit l'autor, entre d'altres de La pell de la frontera (quaderns Crema, 2014), que ara s'haurà de moure a cavall d'Olot i Barcelona, mentre, més endavant –via concurs públic– es troba la persona adient per al dia a dia de la institució olotina. De l'èxit abastat Serés n'ha contat una anècdota que dóna idea del retorn internacional que tenen les estades, ja que cada dia rep una mitjana de 80 missatges via whatsapp dels diversos grups creats entre els residents…, o la novetat que de les residències sobre feminismes en sortirà ben aviat un llibre originat a Olot.
L'activitat de Faber, doncs, no s'atura ni rebaixa la qualitat i l'excel·lència que garanteixen les activitats programades enguany i el conveni a signar ben aviat, ara entre l'IRL i l'ajuntament d'Olot, que farà el seu recorregut administratiu sense sorpreses, no gaire allunyat del que es mantenia fins ara amb el Departament de Cultura.
El regidor Pep Berga ha destacat que des del municipi sempre han dit que "aquest projecte és nacional", tal com demostra, per exemple, el retorn d'activitats tant a la ciutat, a la comarca i a diverses institucions, com universitats i centres de recerca. Les xifres ho certifiquen: des que va obrir les portes Faber el setembre de 2016 hi han passat 245 residents dels cinc continents –concretament de 26 països–, i s’han fet 107 activitats a la comarca de la Garrotxa, a les ciutats de Vic, Banyoles, Figueres, Girona i Barcelona, entre d’altres.
Per al regidor de Cultura, Pep Berga, ara encara està més clar que Faber és «un projecte nacional». Foto: Martí Albesa.
Primera residència: Desenvolupament Local
Aquest 2019 Faber comença l'any amb una estada sobre desenvolupament local, del 14 al 31 de gener, per parlar del futur de les ciutats i comarques en un món globals. Vindran professionals d’arreu del món a debatre sobre les polítiques públiques existents a Catalunya i a fora per impulsar aquest desenvolupament local i dels agents que les impulsen. Alguns d’aquests professionals són Alfred Vernis, doctor en Gestió Pública i No Lucrativa, i que actualment treballa en un projecte anomenat Territori i Innovació Social amb l’objectiu d’entendre el repte demogràfic i lluitar-hi en contra. Karel Williams (Gal·les) és professor a l’Alliance Manchester Business School i membre del col·lectiu d’economia fundacional fundationaleconomy.com i vindrà a Faber per treballar en un projecte d’investigació sobre Morriston amb l’objectiu de repensar la política urbana i l’estratègia de desenvolupament local per a la perifèria i escriure’n un informe d’interès públic juntament amb Luca Calafati, doctorand en Ciències Urbanes i també resident a Faber. O Pedro Macedo, investigador del clima a la Universitat de Lisboa, amb més de vint anys d’experiència en projectes de sostenibilitat participativa regionals i locals.
Faber organitza aquesta estada conjuntament amb Creacció, l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement per al desenvolupament socioeconòmic d’Osona, i col·labora amb les Jornades de Territori Resilient que es faran a Olot el dies 24 i 25 de gener i que formen part de la iniciativa internacional Municipalities in Transition i el projecte pilot La Garrotxa Territori Resilient. Així, en el marc d’aquesta estada de desenvolupament local hi ha previstes les activitats de les Jornades de Territori Resilient, que es faran a Olot els dies 24 i 25 de gener; una sessió de debat i treball amb tècnics i polítics de desenvolupament local d’Osona per debatre reptes i estratègies per al territori, el dia 25 a Vic, i unes sessions de treball a Osona amb agents de totes les comarques centrals per debatre objectius d’una possible càtedra de desenvolupament rural a la UVIC, els dies 29 i 31 de gener. Així com reunions de treball entres residents i tècnics de les diferents entitats d’Olot i la Garrotxa (DinàmiG, Turisme Garrotxa, Fundació Estudis Superiors, ADRINOC) que treballen amb el desenvolupament local.
Programació de Faber fins al juny
Faber continua al febrer amb una estada sobre innovació pedagògica (del 18 de febrer al 18 de març), arran de l’èxit de la del 2018. Una estada dedicada a la pedagogia, als nous corrents del segle XXI i a reflexionar sobre com ha de ser l’escola del futur. Del 25 de març al 5 d’abril hi haurà una estada sobre filosofia política: la legitimitat i els processos d’autodeterminació externa. Tot seguit, hi haurà una setmana dedicada a les altes capacitats (del 8 al 12 d’abril). Del 23 al 30 d’abril el tema serà l’arxivística, els arxius i la governança de la informació. I s’acabarà el curs amb una estada sobre robòtica educativa que coincidirà, per segon any, amb el Robolot.
Faber i l'Institut Ramon Llull (IRL)
Faber comença una nova etapa de la mà de l’Institut Ramon Llull. L’Institut Ramon Llull és un organisme públic creat amb l’objectiu de promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana en d’altres àmbits com el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura.
Amb aquesta finalitat, l’Institut subscriu acords amb universitats de l’exterior per tal de promoure-hi la docència d’estudis catalans i coordina i ofereix suport a més de cent quaranta centres amb presència dels estudis catalans a tot el món. En paral·lel, secunda les associacions internacionals de catalanística i estimula els estudis avançats i la recerca lingüística en universitats de prestigi. Com a organisme oficial de certificació dels coneixements de català a l’exterior, organitza proves per a acreditar els diferents nivells, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
Com es pot comprovar, els àmbits d’actuació i molts dels objectius de l’Institut Ramon Llull són coincidents amb els de Faber i és per això que considerem que és una gran oportunitat per a la residència poder col·laborar de manera activa amb l’IRL. Pel que fa a la governança, es preveu un pla de transició que s’estendrà fins l’estiu per establir les bases del conveni i les normes de funcionament administratiu. És una gran oportunitat per estendre el projecte Faber a altres llocs i per fer-lo créixer a Olot.
Faber ha estat des de sempre una institució oberta i al servei de ciutadans, institucions i organitzacions diverses. Aquesta vegada no és una excepció i volem continuar col·laborant i posant a la disposició del país no tan sols les activitats de la residència, també el coneixement adquirit durant aquests anys en importació de talent, organització, retorn sociocultural, exportació i diplomàcia.