La Diputació de Girona es compromet a aportar 920.000 € a l'Espai Cràter

Tot el projecte, xifrat en uns 4,5 MEUR, obligaria l'equip de govern que surti de les municipals de 2019, encara que avui mateix s'ha iniciat un procés participatiu per a arribar a un consens ciutadà

El batlle d'Olot, Josep N. Corominas, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
El batlle d'Olot, Josep N. Corominas, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. | Xavier Borràs.
03 de desembre del 2018
Actualitzat a les 19:42h
Dues hores abans que s'inicies aquest dilluns, 3 de desembre, a les sis de la tarda, el procés participatiu per a la definició de l’Espai Cràter, el batlle d'Olot ha comparegut amb el president de la Diputació, Miquel Noguer, a la Sala Gussinyé de l'Ajuntament d'Olot, per a anunciar que la institució es compromet a aportar 920.000 euros (sense iVA) al projecte d'atracció turística a través del vulcanisme garrotxí que es vol bastir a la finca de can Mas Pomer, davant del cementiri municipal i sota el con del volcà Montsacopa i que previsiblement estaria enllestit el 2020.

L'aportació de la Diputació, segons Noguer, significaria el 25% del cost total del projecte (construcció i continguts museístics), i que se sumaria als 1,85 MEUR compromesos pel Departament de Governació de la Generalitat a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2014-2020 i als 700.000 que segons el batlle Corominas, provindrien de diverses conselleries del Govern català. Tenint en compte que el cost total de l'obra ratlla el 4,5 milions d'euros, si es confirmen les aportacions de 700.000 euros del Govern, l'Ajuntament hauria d'aportar el que hi falta, a més de l'IVA de tot el projecte, amb què hauria d'aportar-hi uns 870.000 euros durant els pròxims anys.

"El projecte serà un generador d’oportunitats –ha manifestat Noguer–. En primer lloc, posicionarà Olot i el territori com a referent del vulcanisme. En segon lloc, també serà un revulsiu per a la xarxa museogràfica de les comarques gironines. En tercer lloc, ajudarà a posar en valor el patrimoni natural i, per extensió, també el cultural, gastronòmic i social de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del conjunt de la demarcació. I, finalment, impulsarà la creació de nous llocs de treball i afavorirà el sector dels serveis», ha destacat el president de la diputació gironina.  

Els 920.000 euros que la Diputació aportarà a l’Espai Cràter es distribuiran en quatre anualitats. Aquest 2018 hi col·laborarà amb 20.000 euros, i la previsió és que el 2019, 2020 i 2021 ho faci amb 300.000 euros més per any.

L'Ajuntament hauria de pagar el seu 25% més l'IVA de tot el projecte

En tot cas, per bé que el 70% del projecte ha d'estar enllestit ja el 31 de desembre de 2020 per exigència del FEDER, el més calent és a l'aigüera. De fet, l'equip de govern municipal va haver de retirar una partida dels pressupostos dedicada a l'Espai Cràter després que tossudament Esquerra se'n declarés gens partidària, ja que segons els republicans comprometia el futur d'Olot a pocs mesos vista de les pròximes eleccions municipals. Amb la retirada de la partida del pressupost, ERC va facilitar amb la seva abstenció que els pressupostos de 2019 tirin endavant. Cal tenir en compte, però, que els comicis de maig de 2019 podrien fer girar la truita i deixar en un calaix una de les fites estel·lars del mandat de Mia Corominas. De moment, segons el batlle, s'ha tirat enrere la licitació de les obres de construcció, encara que insisteix que el 2020 l'Espai Cràter "serà una realitat".

Tanmateix, el batlle d'Olot és optimista i confia a arribar a un consens ampli –tal com es va fer amb el Firal (encara que aquest cop sense referèndum)– i per això, aquest dilluns mateix, s'ha iniciat el procés participatiu per a la definició de l’Espai Cràter amb un acte de presentació del projecte i el funcionament del procés perquè tothom qui vulgui pugui formar-ne part. Comptarà amb representants del món educatiu, associatiu, membres de diferents àmbits d’activitat econòmica, arquitectes i d’institucions... a qui es convidarà a formar part de les diferents comissions que es crearan per treballar en la definició d’aquest nou centre interactiu de coneixement i divulgació del patrimoni natural.

Volcans per a turistes

Segons Corominas l’Espai Cràter vol esdevenir un centre del vulcanisme i del patrimoni de la Zona Volcànica de la Garrotxa, referent a Catalunya i a la Península Ibèrica. Neix de la voluntat de donar a conèixer els valors del territori i dels volcans. A través de la innovació tecnològica i de suports informàtics immersius i interactius, oferirà experiències d’aprenentatge i coneixement en l’àmbit de la vulcanologia i la descoberta del patrimoni cultural, natural i socioeconòmic de la Garrotxa.
 
El projecte és fruit de l’anàlisi i la planificació estratègica impulsada per l’Ajuntament d’Olot entre els anys 2014 i 2015, que va determinar tres eixos claus per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat: la protecció i l’aprofitament sostenible del patrimoni singular de la zona, el reconeixement i l’impuls a la tradició industrial i laboratori viu de formació, a més de l’atracció i la retenció de talent. Des d’aquest espai i en connexió amb el centre d’Olot, pel seu caràcter pedagògic i divulgatiu ha de ser el lloc de referència per als visitants, evitar problemes d’hiperfreqüentació en els espais naturals més sensibles i donar-los a conèixer la resta de llocs que tenen al seu abast dins d’Olot, la Garrotxa i la resta de territori. Permetrà actualitzar el Museu dels Volcans i posar el seu contingut contínuament al dia per a les escoles i els ciutadans interessats en aquest camp, que puguin trobar informació útil sobre què representa el vulcanisme als nostres dies. D’aquesta manera, Espai Cràter es convertirà en un recurs pedagògic de referència tan a nivell local com nacional.
 
Amb la posada en funcionament d’Espai Cràter, prevista per a l’any 2021, l’Ajuntament d’Olot vol contribuir a la generació de nova ocupació, ser un inductor de nova activitat econòmica i millorar l’entorn urbà de la ciutat en un projecte que compta amb la col·laboració de Parc Natural de la Zona Volcànica i de Turisme Garrotxa. 


 
Arxivat a