28
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:38h
Manuel Forcano (Barcelona, 1968), poeta, traductor i hebraista, ha fet mitja hora tard a la presentació que ha tingut lloc aquest matí a les deu a la Sala Gussinyé de l'Ajuntament d'Olot de la sisena edició del Festival Mot, de literatura Olot-Girona. Ha estat una anècdota que l'autor de Corint (2000), El Tren de Bagdad (2003) o Ciència exacta (2014) –amb prestigiosos premis com el Carles Riba o el Miquel de Palol- ha resolt amb bon humor tot assumint que avui ha complert amb "l'estereotip del barceloní que arriba tard a Olot perquè es perd". En tot cas, un patró que també pouarà en aquesta nova singladura d'aquest esdeveniment, ja de caire europeu, que tindrà lloc el 2019 del 28 al 30 de març a la sala El Torín d’Olot i del 4 al 6 d’abril a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.
A la presentació d'aquest matí –que s'ha tornat a fer dues hores més tard a l'Ajuntament de Girona–, hi han assistit, a més de Forcano, les directores del Mot a Olot i Girona –Carme Simon i Glòria Granell, respectivament–, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, i el d'Olot, Pep Berga.
Un cop més, els organitzadors del MOT han volgut avançar-se força en el temps per a escalfar l'ambient de "comunió" –en paraules de Carme Simon– que es produeix any rere any entre autors i lectors, en aquestes converses que no depassen d'entre els 1.500 i 2.000 assistents en cada capital, una quantitats que no desborda la necessària qualitat que es vol mantenir.
El 2019, el MOT es vol dedicar a la Mediterrània (o Mediterrani com diuen a Olot i en altres indrets), és a dir, que vol ser un desembarcament literari d’autors que han pogut travessar els pocs ponts encara existents entre les quatre ribes del mare nostrum (o qualsevol de les desenes de noms que altres territoris amb altres llengües han anomenat aquest "pont de mar blava" que ena agermana).
El nou comissari, Manuel Forcano, també ha estat professor d’hebreu, d’arameu i d’història del judaisme català a la Universitat de Barcelona. És autor d’una poesia sensual i d’influència oriental i classicista, i igualment ha publicat assaigs sobre el judaisme català. Director de l’Institut Ramon Llull entre 2016 i 2018, anteriorment havia estat al capdavant de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall (2004-2015).
La Mediterrània, una mar de pàgines
La sisena edició del MOT estarà protagonitzada, doncs, per aquesta mar, concebuda com un pont que comunica llengües, religions, coneixements i persones. El festival, comissariat enguany per Manuel Forcano, vol propiciar el desembarcament literari d’autors de les quatre ribes de la Mediterrània durant dues setmanes consecutives de converses i activitats literàries en què participaran una quarantena d’autors que “han escrit les seves històries amb el mateix mar a la mirada”, en paraules del comissari.
Tot i que els intercanvis entre les quatre ribes del Mediterrani no sempre han estat pacífics, compartim més del que creiem. És per això que, com reivindica Forcano, cal recuperar la consciència de pertànyer a una mateixa joie de vivre, a una rica tradició cultural comuna i multisecular que els autors d’abans i d’ara demostren contínuament en les seves obres. El lema d’aquesta edició, “La Mediterrània, un mar de pàgines”, s’inspira en les paraules del filòsof medieval Agustí d’Hipona, que va escriure: “El món és un llibre, i aquells que no viatgen només en llegeixen una pàgina”.
Forcano –igual com ha fet la directora del MOT a Olot, Carme Simon– que aquesta mar Mediterrània també ha estat i és, encara, una mar d'enfrontaments, de batalles, de ciutats destruïdes, amb l'última tragèdia dels refugiats, "que volem que es reflecteixi durant el Festival". El comissari del MOT 2019 ha recordat, precisament, la paradoxa que el fundador de Roma –la capital de l'imperi que va unificar les ribes de la Mediterrània–, va ser un refugiat, el segle I –tal com contava Virgili a l'Eneida–, Enees, que hi va arribar en pastera fugint de la guerra de Troia.
El comissari ho escriu clarament en l'avançament del programa que s'ha fet avui: "La Mediterrània és un mar que comunica: al llarg dels segles les seves aigües han estat pont de llengües, alfabets, religions, idees, dades, coneixements, obres i persones que han configurat el paisatge històric, social i cultural nostre i dels nostres veïns en les seves quatre ribes, la del nord, la del sud, la de l’est i la de l’oest. En aquesta cruïlla d’illes i costes, no sempre els intercanvis han estat pacífics: grans batalles, dissensions i conflictes han separat i incomunicat les ribes, les han enfrontades i les han convertit, en molts aspectes, en perfectes desconegudes, per molt que les maneres de fer, de sentir, de menjar, de viure i de fabular siguin les mateixes i, sense ser-ne conscients, compartim més del que creiem.
Primeres plomes confirmades
El MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, rep el suport de la Fundació Banc de Sabadell i estableix col·laboracions amb altres institucions públiques i privades vinculades a la cultura.
Si voleu conèixer més dades dels autors que ja s'han avançat en podeu trobar informació en aquest vincle.
A la presentació d'aquest matí –que s'ha tornat a fer dues hores més tard a l'Ajuntament de Girona–, hi han assistit, a més de Forcano, les directores del Mot a Olot i Girona –Carme Simon i Glòria Granell, respectivament–, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, i el d'Olot, Pep Berga.
Un cop més, els organitzadors del MOT han volgut avançar-se força en el temps per a escalfar l'ambient de "comunió" –en paraules de Carme Simon– que es produeix any rere any entre autors i lectors, en aquestes converses que no depassen d'entre els 1.500 i 2.000 assistents en cada capital, una quantitats que no desborda la necessària qualitat que es vol mantenir.
El 2019, el MOT es vol dedicar a la Mediterrània (o Mediterrani com diuen a Olot i en altres indrets), és a dir, que vol ser un desembarcament literari d’autors que han pogut travessar els pocs ponts encara existents entre les quatre ribes del mare nostrum (o qualsevol de les desenes de noms que altres territoris amb altres llengües han anomenat aquest "pont de mar blava" que ena agermana).
El comissari del MOT 2019, Manuel Forcano, ha destacat la paradoxa que el fundador de Roma fos un refugiat de la Mediterrània. Foto: Martí Albesa.
El nou comissari, Manuel Forcano, també ha estat professor d’hebreu, d’arameu i d’història del judaisme català a la Universitat de Barcelona. És autor d’una poesia sensual i d’influència oriental i classicista, i igualment ha publicat assaigs sobre el judaisme català. Director de l’Institut Ramon Llull entre 2016 i 2018, anteriorment havia estat al capdavant de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall (2004-2015).
La Mediterrània, una mar de pàgines
La sisena edició del MOT estarà protagonitzada, doncs, per aquesta mar, concebuda com un pont que comunica llengües, religions, coneixements i persones. El festival, comissariat enguany per Manuel Forcano, vol propiciar el desembarcament literari d’autors de les quatre ribes de la Mediterrània durant dues setmanes consecutives de converses i activitats literàries en què participaran una quarantena d’autors que “han escrit les seves històries amb el mateix mar a la mirada”, en paraules del comissari.
Forcano –igual com ha fet la directora del MOT a Olot, Carme Simon– que aquesta mar Mediterrània també ha estat i és, encara, una mar d'enfrontaments, de batalles, de ciutats destruïdes, amb l'última tragèdia dels refugiats, "que volem que es reflecteixi durant el Festival". El comissari del MOT 2019 ha recordat, precisament, la paradoxa que el fundador de Roma –la capital de l'imperi que va unificar les ribes de la Mediterrània–, va ser un refugiat, el segle I –tal com contava Virgili a l'Eneida–, Enees, que hi va arribar en pastera fugint de la guerra de Troia.
El comissari ho escriu clarament en l'avançament del programa que s'ha fet avui: "La Mediterrània és un mar que comunica: al llarg dels segles les seves aigües han estat pont de llengües, alfabets, religions, idees, dades, coneixements, obres i persones que han configurat el paisatge històric, social i cultural nostre i dels nostres veïns en les seves quatre ribes, la del nord, la del sud, la de l’est i la de l’oest. En aquesta cruïlla d’illes i costes, no sempre els intercanvis han estat pacífics: grans batalles, dissensions i conflictes han separat i incomunicat les ribes, les han enfrontades i les han convertit, en molts aspectes, en perfectes desconegudes, per molt que les maneres de fer, de sentir, de menjar, de viure i de fabular siguin les mateixes i, sense ser-ne conscients, compartim més del que creiem.
Primeres plomes confirmades
El MOT 2019 ha convidat autors nacionals i internacionals procedents de les quatre ribes del Mediterrani, a més d’altres de més enllà que també escriuen amb el mateix mar com a rerefons. Els primers noms confirmats són, en l’àmbit internacional, Alaa al Aswany, Marcello Fois i Burhan Sönmez; en l’àmbit de la literatura en castellà, María Belmonte i Javier Reverte i, finalment, procedents del nostre entorn més pròxim hi participaran Carme Riera, Josep Piera, Josep Maria Fonalleras i Adrià Pujol.
Com sempre, les converses entre autors i especialistes constituiran el nucli de la programació del festival, que s’estén de dijous a dissabte en dues setmanes consecutives. A més, els dissabtes al matí tindrà lloc el ver-MOT, una trobada més distesa entre tres o quatre autors al voltant d’un vermut. Finalment, completaran el MOT les activitats que s’apleguen sota el paraigua del +MOT, organitzades per entitats i associacions en relació amb el tema del MOT 2019 a cada una de les dues ciutats.
La imatge gràfica del MOT 2019 ha anat a càrrec de la gironina Marta Montenegro. Posant l’èmfasi en el fet que totes les ribes tenen en comú un mateix mar i un mateix horitzó, i treballant a partir d’un llenguatge metafòric i poètic, Montenegro proposa una imatge senzilla de línies i referències horitzontals que evoca la voluntat del MOT d’obrir la mirada a noves perspectives i cultures, de conèixer més enllà del nostre horitzó.
La imatge gràfica del MOT 2019 ha anat a càrrec de la gironina Marta Montenegro. Posant l’èmfasi en el fet que totes les ribes tenen en comú un mateix mar i un mateix horitzó, i treballant a partir d’un llenguatge metafòric i poètic, Montenegro proposa una imatge senzilla de línies i referències horitzontals que evoca la voluntat del MOT d’obrir la mirada a noves perspectives i cultures, de conèixer més enllà del nostre horitzó.
La directora del MOT a Olot, Carme Simon, ha destacat la comunió qeu s'estableix en les converses entre autors i lectors. Foto: Martí Albesa.
El MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, rep el suport de la Fundació Banc de Sabadell i estableix col·laboracions amb altres institucions públiques i privades vinculades a la cultura.
Si voleu conèixer més dades dels autors que ja s'han avançat en podeu trobar informació en aquest vincle.
Cartel del Festival MOT 2019 dissenyat per Marta Montenegro. Foto: @FestivalMOT.