26
de novembre
del
2018
Aquest passat divendres s'han fet públiques, a la seu de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, les Beques Ciutat d'Olot, que es convoquen des del 1988 per a donar suport a la investigació en l’àmbit local. Enguany han recaigut, d'una banda, en la recerca sobre el gat fer a l'Alta Garrotxa, de Pau Federico, i de l'altra en la història de l'Escola de Música d'Olot, que celebra aviat el centenari, un estudi que coordina Josep Pujol.
El gat fer a l'Alta Garrotxa
Pau Federico Arché (Agullana) ha guanyat la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals per a un estudi que porta per títol El gat fer a l’Alta Garrotxa: distribució, densitat i anàlisi genètic. Segons ha fet saber Federico durant la roda de premsa, segons un estudi fet el 2009, a l’Alta Garrotxa ja hi ha documentada la presència del gat fer (Felis silvestris), una espècie catalogada d’interès comunitari que requereix una protecció estricta. L’estudi vol esbrinar en quines zones habita aquest animal, quants exemplars hi ha actualment, i a través de l’anàlisi genètic esbrinar si s’ha hibridat amb el gat domèstic. Totes aquestes dades seran molt útils si en un futur calgués prendre accions per a protegir l’espècie.
Els membres del Jurat de la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals format per Xavier Viñas i Teixidor, Lluís Paluzie i Mir, Margarida Castañer i Vivas, Francesc Córdoba i Monturiol, Joan Bach i Plaza i com a secretaris Laura Baldrich Danés –en representació del Institut de Cultura Ciutat d’Olot i del Museu dels Volcans– i Emili Bassols Isamat –en representació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa–, van fer una menció especial a dos treballs més (se'n van presentar sis): un d'Arnau Vidal Corominas, Aplicació de models predictius de presència de micotoxines en els cultius de la Garrotxa, i un altre de Carles Burguera I Martin, Herbaris per descobrir.
Federico va explicar que el gat fer o gat salvatge és una espècies molt poc coneguda i estudiada. distribuïda arreu de la península Ibèrica i amb presència a Catalunya, que se sàpiga, a Osona, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. El seguiment el fan amb la tècnica del fototrampeig i les femtes. Tant el pelatge com les deposicions són analitzades via genètica per esbrinar si hi ha hibridació en l'espècie, tot i que si a les fotos es pot apreciar ja es pot saber per la taca que tenen el llom i que s'allargassa fins al capdavall de la cua. a l'alta Garrotxa, segons Federico, el gat fer s'ha vist per la zona de Sadernes i el Bassegoda, on s'alimenta de petits rosegadors i ha de vigilar que els ducs, un dels seus depredadors naturals, no els cacin.
L'Escola de Música d'Olot
L’ equip coordinat per Josep Pujol i Coll i integrat per Laura Pallàs Mariani, Anna Costal i Fornells i Joan Gay i Puigbert guanya la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2018 pel projecte titulat Història centenària de l’Escola Municipal de Música d’Olot.
El treball vol resseguir la història de l’escola, una de les primeres d’àmbit municipal que van existir a Catalunya, per veure l’evolució de l’ensenyament musical a les ciutats petites i mitjanes. Un repàs pels cent anys de vida de l’escola per posar èmfasi en els vincles amb entitats històriques i contemporànies d’Olot com el centre cultural Els Catòlics, l’Orfeó Popular Olotí o la Banda Municipal. L’estudi també vol rescatar de l’oblit professors i músics que van contribuir de manera decisiva a la vida musical olotina del segle XX.
La idea d'aquesta recerca, segons va contar Pujol, va sortir del director de l'EMO, Xavier Pallàs, i tindrà un format de llibre. El projecte dóna bastant de si en relació a una de les escoles de música més pioneres de Catalunya, no endebades ja compleix el centenari. Segon Pujol s'ha generat molta documentació, tant escrita com gr`fica, que cal garbellar i ordenar, junt amb un seguit d'entrevistes sobre l'etapa més recent, al costat dels personatges històrics, per veure que l'Escola ha estat i és un reflex de la pròpia història de la societat olotina. E llibre fruit d'aquest recerca podria sortir a la llum el juny de 2019.
El gat fer a l'Alta Garrotxa
Pau Federico Arché (Agullana) ha guanyat la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals per a un estudi que porta per títol El gat fer a l’Alta Garrotxa: distribució, densitat i anàlisi genètic. Segons ha fet saber Federico durant la roda de premsa, segons un estudi fet el 2009, a l’Alta Garrotxa ja hi ha documentada la presència del gat fer (Felis silvestris), una espècie catalogada d’interès comunitari que requereix una protecció estricta. L’estudi vol esbrinar en quines zones habita aquest animal, quants exemplars hi ha actualment, i a través de l’anàlisi genètic esbrinar si s’ha hibridat amb el gat domèstic. Totes aquestes dades seran molt útils si en un futur calgués prendre accions per a protegir l’espècie.
Pau Federico és el guanyador de la Beca Oriol de Bolós. Foto: Martí Albesa.
Els membres del Jurat de la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals format per Xavier Viñas i Teixidor, Lluís Paluzie i Mir, Margarida Castañer i Vivas, Francesc Córdoba i Monturiol, Joan Bach i Plaza i com a secretaris Laura Baldrich Danés –en representació del Institut de Cultura Ciutat d’Olot i del Museu dels Volcans– i Emili Bassols Isamat –en representació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa–, van fer una menció especial a dos treballs més (se'n van presentar sis): un d'Arnau Vidal Corominas, Aplicació de models predictius de presència de micotoxines en els cultius de la Garrotxa, i un altre de Carles Burguera I Martin, Herbaris per descobrir.
Federico va explicar que el gat fer o gat salvatge és una espècies molt poc coneguda i estudiada. distribuïda arreu de la península Ibèrica i amb presència a Catalunya, que se sàpiga, a Osona, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. El seguiment el fan amb la tècnica del fototrampeig i les femtes. Tant el pelatge com les deposicions són analitzades via genètica per esbrinar si hi ha hibridació en l'espècie, tot i que si a les fotos es pot apreciar ja es pot saber per la taca que tenen el llom i que s'allargassa fins al capdavall de la cua. a l'alta Garrotxa, segons Federico, el gat fer s'ha vist per la zona de Sadernes i el Bassegoda, on s'alimenta de petits rosegadors i ha de vigilar que els ducs, un dels seus depredadors naturals, no els cacin.
Imatge nocturnal d'un gat fer a l'Alta Garrotxa. Foto: Pau Federico.
L'Escola de Música d'Olot
L’ equip coordinat per Josep Pujol i Coll i integrat per Laura Pallàs Mariani, Anna Costal i Fornells i Joan Gay i Puigbert guanya la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2018 pel projecte titulat Història centenària de l’Escola Municipal de Música d’Olot.
Josep Pujol coordina l'equip que ha guanyat la Beca Ernest Lluch. Foto: Martí Albesa.
El treball vol resseguir la història de l’escola, una de les primeres d’àmbit municipal que van existir a Catalunya, per veure l’evolució de l’ensenyament musical a les ciutats petites i mitjanes. Un repàs pels cent anys de vida de l’escola per posar èmfasi en els vincles amb entitats històriques i contemporànies d’Olot com el centre cultural Els Catòlics, l’Orfeó Popular Olotí o la Banda Municipal. L’estudi també vol rescatar de l’oblit professors i músics que van contribuir de manera decisiva a la vida musical olotina del segle XX.
La idea d'aquesta recerca, segons va contar Pujol, va sortir del director de l'EMO, Xavier Pallàs, i tindrà un format de llibre. El projecte dóna bastant de si en relació a una de les escoles de música més pioneres de Catalunya, no endebades ja compleix el centenari. Segon Pujol s'ha generat molta documentació, tant escrita com gr`fica, que cal garbellar i ordenar, junt amb un seguit d'entrevistes sobre l'etapa més recent, al costat dels personatges històrics, per veure que l'Escola ha estat i és un reflex de la pròpia història de la societat olotina. E llibre fruit d'aquest recerca podria sortir a la llum el juny de 2019.