​La CUP d'Olot posa a debat les sobiranies energètica i alimentària

La formació continua el seu programa de formació, amb Xavier Pallàrès i Josep Casapont com a ponents

La xerrada, amb Xavier Pallàrès i Josep Casapont
La xerrada, amb Xavier Pallàrès i Josep Casapont | CUP Olot
Redacció
29 d'octubre del 2018
Actualitzat a la 13:36h

La CUP d’Olot segueix desenvolupant el seu programa de formació en sobiranies i aquest dissabte va tocar debatre sobre sobiranies energètica i alimentària. Els ponents van ser Xavier Pallarès, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, i Josep Casapont, regidor de serveis municipals de Navàs i responsable del projecte Navàs SA.

Xavier Pallarès va explicar que l’any 2014 neix l’Aliança contra la Pobresa Energètica, com a punt de coincidència de diferents col·lectius que treballaven i col·lectius que patien la pobresa energètica, amb dos objectius: garantir els subministraments de serveis i denunciar la connivència entre els poders públics i els poders econòmics a l’hora d’encarir els subministraments. 

Per tal d’aconseguir el primer objectiu, es va promoure la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatge i a la pobresa energètica, que es va tramitar per urgència a mitjans del 2015 i que va provocar l’aprovació per unanimitat per part del Parlament de Catalunya de la llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència d’habitatge i de pobresa energètica, encara vigent. Aquesta llei estableix el mecanisme administratiu per evitar el tall dels subministraments a partir del criteri de la precaució, és a dir, abans de tallar cal saber si es tracta de persones vulnerables.També estableix que les empreses subministradores han d’aportar un fons per pagar els deutes de les famílies. 

“Ara mateix, aquesta llei no s’està complint per part de les subministradores”, afirma Xavier Pallarès. Per això, anima a denunciar per part dels afectats, els col·lectius i les administracions locals aquest incompliment.

Pallarès explica que la lluita contra la pobresa energètica s’ha de fer a través de garantir l’accés als subministraments amb comptadors, independentment de la situació habitacional i per evitar que es “punxin” els subministres i així evitar possibles negligències. També cal establir una tarifa social adaptada als ingressos de la llar. A més, és necessari definir els consums mínims per a totes les llars a fi de garantir la temperatura i el consum d’ús. També és necessari minimitzar el consum a través d’instal·lar aparells més eficients i de promoure les reformes en eficiència energètica. Finalment, cal mapificar el consum energètic per poder detectar en quines zones es gasta més del necessari i en quines no es gasta el que es necessita. 

Al final de la seva intervenció, Pallarès va apel·lar els assistents a realitzar un canvi de model energètic del qual la ciutadania hi participi i el controli, que sigui de generació distribuïda, apostar per la innovació i l’eficiència, buscar l’interès general, que sigui una energia neta, renovable, i fomentar la cultura energètica a través d’accions i educació.

L’altre ponent va ser Josep Casapont, regidor responsable del projecte Navàs Sobirania Alimentària. La sobirania alimentària planteja una visió alternativa al model de consum alimentari actual. Reivindica el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentària prioritzant aliments de qualitat i produïts de forma sostenible i ecològica i de comerç local. 

El projecte vol recuperar terres cultivables i promoure el consum d’aliments produïts tan a prop com sigui possible. Entre d’altres accions que s’han dut a terme hi ha una llista de productors de la Catalunya Central per fer-la arribar als comerços i restaurants de la zona, elaborar un banc de terres per aconseguir que els joves agricultors que no són propietaris en tinguin de disponibles per poder cultivar-les, recuperar el conreu de la vinya i l’olivera, crear un banc de llavors, una targeta per als comerços que promou el consum de productes de proximitat i sorteja paneres de productes locals, tallers a les escoles i menjadors escolars amb productes ecològics, jornades per la sobirania alimentària, etc. 

El projecte, que es ve desenvolupant des del 2015, ha aconseguit doblar el seu pressupost inicial, disposa d’un tècnic a dedicació exclusiva i rep el suport de la Diputació de Barcelona.

La propera matinal de sobiranies serà el dissabte, 24 de novembre, i estarà dedicada a les sobiranies educativa i cultural.
Arxivat a