02
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:41h
El boix és una espècie molt important en l’ecosistema forestal de la Garrotxa ja que ocupa una gran extensió d’aproximadament unes 15000 hectàrees que generalment estan situades en sectors de forts pendents. Forma part del sotabosc de moltes fagedes i rouredes i es considera un gran esmorteïdor dels efectes de les pluges torrencials, a més d’actuar de refugi i zona de cria de nombroses espècies de fauna.
El treball que ha elaborat l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG) és el resultat d’un seguiment de les boixedes de la Garrotxa fet per un grup de voluntaris vinculat a l’entitat naturalista que es va iniciar l’any 2014 quan una malura d’origen desconegut va afectar una gran quantitat de boixedes de la comarca.
En els darrers 5 anys s’han estudiat diferents parcel·les forestals on el boix era l’espècie més abundant del sotabosc i s’ha constatat que el 85% dels arbusts que van resultar afectats per el patogen (avui encara desconegut) de l’any 2014 i que posteriorment han estat defoliats per l’eruga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) durant els anys 2017 i 2018 han mort de soca-arrel.
De la resta de parcel·les de boix estudiades que han estat defoliades per l’eruga n’han mort entre un 30 i un 55% dels exemplars. A banda d’això, els arbusts de boix que actualment sobreviuen ho estan fent amb molt poca vitalitat i la brotada de tardor d’enguany torna a estar fortament afectada per l’eruga de manera que previsiblement els índexs de supervivència a finals d’any seran molt menors.
El treball conclou que la previsible pèrdua del boix, espècie molt abundant en el sotabosc, provocarà un canvi important de l’ecosistema forestal ja que l’increment de la insolació en el sòl forestal afavorirà l’entrada d’altres espècies colonitzadores de caràcter invasor i disminuiran les espècies que necessiten més ombra per poder viure, entre elles els líquens i fongs. Aquest fet juntament amb l’estadi de transició que es produirà mentre no hi hagi cap espècie vegetal que substitueixi el boix farà que la capa d’humus i la pèrdua de sòl provocada per les pluges disminueixi la qualitat dels boscos i s’accelerin els efectes del canvi climàtic sobre les masses forestals.
Pot afectar qualsevol altitud
Si tenim en compte que el boix es distribueix fins als 2.000 metres d'altura, de moment a Catalunya ja se n'ha vist en altituds de vora 1.000 metres, com a Vallfogona de Ripollès. De fet, segons el Consorci de l'Alta Garrotxa la previsió és que en els anys venidors l'eruga s'estengui a més altura del que es pensava, ja que han observat que el seu àmbit de distribució puja uns 300 metres d'alçada cada any.
El biòleg garrotxi Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, afirma que "el trist pronòstic és que acabi ocupant tota l'àrea de distribució del boix. Sembla que l'altitud no li és un factor limitant", com han pogut alguns observadors al departament occità de l'Arieja, pròxim a l'Alta Cerdanya, s'ha vist els boixos defoliats a 1.200 metres o, per contra, a Navàs (Bages), en altures inferiors als 300 metres.
La rapidesa amb què actua la plaga de la papallona del boix juntament amb el debilitament que moltes boixedes ja patien per la malura de l’any 2014 fa que fins i tot els boixos centenaris acabin morint i la regeneració d’aquesta espècie sigui pràcticament nul·la.
Previsiblement, però, la plaga de la papallona del boix es podria produir per la inanició de les erugues, ja que es tracta d’una espècie monòfaga, és a dir, que només menja boix. Segons l'ANEG cal ser conscients que estem davant d’un fet que canviarà completament el sotabosc d’una gran part de la comarca.
Per això des de l’ANEGX es fa una crida a totes aquelles persones interessades en participar en el seguiment d’aquest fenomen es posin en contacte amb l’entitat ja que la tasca que es vol de dur a terme per poder continuar el treball necessita disposar de més col·laboradors.
Segons Emili Bassols, "no hi ha res a fer"
En el seus "Apunts i repunts del medi natural", que publica El Cartipàs en el seu darrer número (114, octubre de 2018), Emili Bassols hi manifesta que "el que hem viscut aquest estiu a la Garrotxa previsiblement ho viuran en els propers anys tots els pobles i ciutats de Catalunya a l’entorn dels quals hi hagi masses de boix prou extenses com per alimentar tots els individus que constitueixen l’onada invasora. És important insistir que només se salvaran aquells boixos, de jardins particulars o de parcs públics, que rebin un tractament persistent, tenint en compte que, en un futur, si només van quedant aquests boixos, rebran una major pressió per part del romanent de papallones que es quedi en el territori".
Pel que fa a les boixedes del medi natural, la seva opinió és que no hi ha res a fer. I això ho diu amb una gran i profunda resignació. "Qualsevol intervenció al bosc és inassolible i inabastable. Una dada contundent i significativa que demostra la dimensió de tot plegat és que en un boix d’aproximadament dos metres i mig d’alt, d’abril a finals d’agost, hem comptabilitzat més de 5.000 erugues disposades a menjar-se’l! Imagineu-vos el contingent de papallones que pot arribar a produir una boixeda".
Bassols manté un fil prim d’esperança: que després del pas del front s’arribi a un punt d’equilibri entre boixos i papallones, perquè a cap depredador li interessa esgotar la seva font d’aliment. El que sí que és segur és que, segons comenta, la disminució de la presència de boix provocarà alteracions importants en les relacions entre les espècies que integren els ecosistemes naturals, tal com defensen des de l'ANEG, i, "de manera més perceptible per a nosaltres, transformarà el paisatge forestal de la comarca. Tan sols ens queda encomanar-nos a la capacitat de resistència del boix posada de manifest en el seu nom en llatí: Buxus sempervirens".
El treball que ha elaborat l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG) és el resultat d’un seguiment de les boixedes de la Garrotxa fet per un grup de voluntaris vinculat a l’entitat naturalista que es va iniciar l’any 2014 quan una malura d’origen desconegut va afectar una gran quantitat de boixedes de la comarca.
En els darrers 5 anys s’han estudiat diferents parcel·les forestals on el boix era l’espècie més abundant del sotabosc i s’ha constatat que el 85% dels arbusts que van resultar afectats per el patogen (avui encara desconegut) de l’any 2014 i que posteriorment han estat defoliats per l’eruga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) durant els anys 2017 i 2018 han mort de soca-arrel.
La previsible pèrdua del boix, espècie molt abundant en el sotabosc, provocarà un canvi important de l’ecosistema forestal. Foto: Xavier Borràs.
De la resta de parcel·les de boix estudiades que han estat defoliades per l’eruga n’han mort entre un 30 i un 55% dels exemplars. A banda d’això, els arbusts de boix que actualment sobreviuen ho estan fent amb molt poca vitalitat i la brotada de tardor d’enguany torna a estar fortament afectada per l’eruga de manera que previsiblement els índexs de supervivència a finals d’any seran molt menors.
El treball conclou que la previsible pèrdua del boix, espècie molt abundant en el sotabosc, provocarà un canvi important de l’ecosistema forestal ja que l’increment de la insolació en el sòl forestal afavorirà l’entrada d’altres espècies colonitzadores de caràcter invasor i disminuiran les espècies que necessiten més ombra per poder viure, entre elles els líquens i fongs. Aquest fet juntament amb l’estadi de transició que es produirà mentre no hi hagi cap espècie vegetal que substitueixi el boix farà que la capa d’humus i la pèrdua de sòl provocada per les pluges disminueixi la qualitat dels boscos i s’accelerin els efectes del canvi climàtic sobre les masses forestals.
Pot afectar qualsevol altitud
Si tenim en compte que el boix es distribueix fins als 2.000 metres d'altura, de moment a Catalunya ja se n'ha vist en altituds de vora 1.000 metres, com a Vallfogona de Ripollès. De fet, segons el Consorci de l'Alta Garrotxa la previsió és que en els anys venidors l'eruga s'estengui a més altura del que es pensava, ja que han observat que el seu àmbit de distribució puja uns 300 metres d'alçada cada any.
El biòleg garrotxi Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, afirma que "el trist pronòstic és que acabi ocupant tota l'àrea de distribució del boix. Sembla que l'altitud no li és un factor limitant", com han pogut alguns observadors al departament occità de l'Arieja, pròxim a l'Alta Cerdanya, s'ha vist els boixos defoliats a 1.200 metres o, per contra, a Navàs (Bages), en altures inferiors als 300 metres.
La rapidesa amb què actua la plaga de la papallona del boix juntament amb el debilitament que moltes boixedes ja patien per la malura de l’any 2014 fa que fins i tot els boixos centenaris acabin morint i la regeneració d’aquesta espècie sigui pràcticament nul·la.
Previsiblement, però, la plaga de la papallona del boix es podria produir per la inanició de les erugues, ja que es tracta d’una espècie monòfaga, és a dir, que només menja boix. Segons l'ANEG cal ser conscients que estem davant d’un fet que canviarà completament el sotabosc d’una gran part de la comarca.
Per això des de l’ANEGX es fa una crida a totes aquelles persones interessades en participar en el seguiment d’aquest fenomen es posin en contacte amb l’entitat ja que la tasca que es vol de dur a terme per poder continuar el treball necessita disposar de més col·laboradors.
Un boix a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa) totalment defoliat per l'eruga. Foto: Xavier Borràs.
Segons Emili Bassols, "no hi ha res a fer"
En el seus "Apunts i repunts del medi natural", que publica El Cartipàs en el seu darrer número (114, octubre de 2018), Emili Bassols hi manifesta que "el que hem viscut aquest estiu a la Garrotxa previsiblement ho viuran en els propers anys tots els pobles i ciutats de Catalunya a l’entorn dels quals hi hagi masses de boix prou extenses com per alimentar tots els individus que constitueixen l’onada invasora. És important insistir que només se salvaran aquells boixos, de jardins particulars o de parcs públics, que rebin un tractament persistent, tenint en compte que, en un futur, si només van quedant aquests boixos, rebran una major pressió per part del romanent de papallones que es quedi en el territori".
Pel que fa a les boixedes del medi natural, la seva opinió és que no hi ha res a fer. I això ho diu amb una gran i profunda resignació. "Qualsevol intervenció al bosc és inassolible i inabastable. Una dada contundent i significativa que demostra la dimensió de tot plegat és que en un boix d’aproximadament dos metres i mig d’alt, d’abril a finals d’agost, hem comptabilitzat més de 5.000 erugues disposades a menjar-se’l! Imagineu-vos el contingent de papallones que pot arribar a produir una boixeda".
Bassols manté un fil prim d’esperança: que després del pas del front s’arribi a un punt d’equilibri entre boixos i papallones, perquè a cap depredador li interessa esgotar la seva font d’aliment. El que sí que és segur és que, segons comenta, la disminució de la presència de boix provocarà alteracions importants en les relacions entre les espècies que integren els ecosistemes naturals, tal com defensen des de l'ANEG, i, "de manera més perceptible per a nosaltres, transformarà el paisatge forestal de la comarca. Tan sols ens queda encomanar-nos a la capacitat de resistència del boix posada de manifest en el seu nom en llatí: Buxus sempervirens".