Revista de Girona

ENTREVISTA Pere Bosch: «Hi ha molt d’orgull identitari en el territori pel tema remença»

L’historiador i periodista d’El Punt Avui, i subdirector de La República, ha coordinat un nou dossier monogràfic que aporta noves perspectives sobre la revolta pagesa del segle XV a les comarques gironines

per Xavier Borràs , Amer, 24 de setembre de 2018 a les 09:27 |
Pere Bosch ha coordinat el nou monogràfic de la «Revista de Girona» sobre els remences. | Xavier Borràs.
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja ha sortit al carrer un nou número de la Revista de Girona, el 310, corresponent als mesos de setembre i octubre de 2018, i ho ha fet amb un extens dossier coordinat per l'historiador i periodista Pere Bosch, amb el títol «Passat i present dels remences».

Per donar a conèixer la revista i, en especial, per explicar el contingut d’aquest dossier, se'n va fer una presentació pública, que va tenir lloc el passat dijous, 20 de setembre, a la sala Can Boles d'Amer, un dels pobles de les comarques gironines que va tenir una transcendència cabdal en la història dels remences, ja que va ser l'escenari, l'any 1485, de la signatura del compromís remença de l'arbitratge reial.

 

Pere Bosch, coordinador del dossier; Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona; M. Rosa Vila, batllessa d'Amer, i, Gerard Bagué, director de la «Revista de Girona», posen amb el monogràfic dedicat als remences a la plaça Major d’Amer. Foto: Xavier Borràs.


L’acte de presentació va ser encapçalat per Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona; M. Rosa Vila, batllessa d'Amer; Gerard Bagué, director de la Revista de Girona; i va comptar amb la presència de nombrosos veïns i veïnes de la vila.


El polític, historiador i periodista Pere Bosch (Banyoles, 1966) –que ha coordinat el dossier– no va poder ser a la sala Can Boles d'Amer a temps per als parlaments: una retenció al túnel de Joanet, a l'eix transversal, li ho va impedir, i va arribar just per saludar els presents i ser entrevistat per NacióGarrotxa.

La Revista de Girona, l’any 1986, ja va dedicar un número monogràfic als remences, que va produir un gran rebombori. Trenta-dos anys després, amb noves visions i perspectives, es torna a publicar un ampli dossier. N’hi ha per tant, doncs?


El tema dels remences és molt gironí. Els principals escenaris del conflicte són del territori de les comarques de Girona. Però, sigui per això o per altres motius, una part dels historiadors que s’han aproximat al conflicte remença, algun dels gran historiadors com Jaume Vicens Vives fins a Rosa Lluch i altres, són historiadors gironins. a banda, crec que és bo que la Revista de Girona tracti des de la perspectiva gironina temes que són d’abast nacional, em sembla que és necessari, que ens acostumem que aquests temes –sigui sobre el conflicte agrari, polític o social– tinguin una mirada des del territori, sense caure en el localisme –si se’n vol fer, cap problema–, però de vegades és pertinent i és recomanable fer història nacional des d’una perspectiva diferent que no sigui la de Barcelona.

D’aquell número de 1986 a aquest que s’ha publicat just ara ha canviat la perspectiva, la mirada, sobre el fet remença?

Sí, crec que ha canviat molt. En aquell moment estàvem en l'aniversari de la sentència arbitral de Guadalupe, que va ser el motiu que va originar-lo –amb altres revistes que també hi van dedicar monogràfics–, i encara molts estàvem amb la referència de Jaume Vicens Vives i la seva interpretació tant del conflicte com del que va ser la resolució del conflicte amb la sentència de 1486. En aquests moments, crec que s’és molt més crític, tenim una mirada i un enfoc molts diferenciats d’allò que són les causes del conflicte, però, sobretot, de si la sentència de Guadalupe va ser o no va ser un punt i final en el conflicte dels remences. Hi ha una bona part d’historiadors avui en dia que apunten que probablement no ha estat així i que encara es van mantenir durant molt de temps mals usos que, en teoria, havien de ser suprimits per la sentència arbitral; per tant, crec que hi ha una visió molt més rica i molt més matisada d’allò que va ser el conflicte dels remences.
 

Placa que recorda, al monestir de Santa Maria d'Amer, l'escenari del compromís remença de l'arbitratge reial, el 8 de novembre de 1485. Foto: Xavier Borràs.


Justament, en aquest dossier de la Revista de Girona hi ha un article que tracta expressament aquesta diatriba entre historiadors al llarg dels darrers anys…

Ho vam voler fer expressament i precisament per això, perquè es vegi que la història és rica, la història no és simplement relatar uns fets, sinó que cada generació els reinterpreta en funció de la perspectiva que li dóna, però també en funció de les noves recerques que es vulguin fer i, d’aquest tema, encara avui dia s’està fent recerques molt interessants i una bona part d’elles vénen des de l’Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines (AHRCG) i des de la Universitat de Girona (UdG).


"La gent és molt conscient que [el fet remença] va marcar un abans i un després tant pel que fa al territori com pel que fa a les lluites agràries"

Com a coordinador d’aquest nou dossier, creieu que encara existeix el que s’anomena «l’esperit remença»?

Jo crec que perviu molt. Només cal fer una recerca per Internet o passejar-se pel territori per veure que hi ha escoles que porten el nom de remences, que hi ha festes remences…, o sigui, hi ha molt d’orgull des d’un punt de vista identitari en el territori pel tema remença, perquè la gent és conscient que va marcar un abans i un després tant pel que fa al territori com pel que fa a les lluites agràries; és molt conscient que és una de les primeres revoltes agràries que hi ha a nivell de tot Europa. Equipaments culturals, educatius, carrers, places…, pertot arreu és plagat de referències al tema remença.

Com heu estructurat el monogràfic en aquesta ocasió?

Bàsicament, el que volíem és, d’una banda, analitzar el que eren les causes del conflicte (hi ha un article que s’hi dedica), un altre article que el que fa és analitzar el desenvolupament del punt de vista militar, és a dir, l’evolució d’aquest contenciós; un altre de dedicat al llibre del Sindicat Remença, una de les peces fonamentals que té l’arxiu històric de Girona que, a més a més, és un autèntic tresor; un altre article –que ja hem comentat– sobre el debat historiogràfic; un altre sobre les conseqüències i, finalment, un –que he fet jo mateix– sobre la petjada remença, o sigui, de quina forma des d’un punt de vista material i immaterial hi ha una petjada remença que és molt clara en el territori, a nivell de monuments, d’equipaments, etc.

Creieu que es podria establir un paral·lelisme amb la situació que viu Catalunya actualment des del punt de vista del conflicte amb el poder?

Segurament, hi trobaríem coses…, jo sóc historiador i periodista i m’agrada molt fer paral·lelismes. Sense caure en la matemàtica de la història d’en Deulofeu, crec que hi ha paral·lelismes. Una de les lliçons d’aquell moment és que la pressió dels camperols va aconseguir mobilitzar el poder regi, el propi monarca, que va intentar fer d’intermediari entre senyors i pagesos per a canalitzar el conflicte, i això juntament amb el fet que es tracta d’una lluita molt avançada del punt de vista europeu, que ens va situar en un moment crucial de la Història…, i aquests són elements que poden comportar un cert paral·lelisme amb la situació actual.
 

Coberta del número 310 de la «Revista de Girona», que dedica el dossier al fet remença. Foto: @RevistaGirona.


El dossier "Passat i present dels remences"

Han passat més de cinc-cents anys, però el rastre del conflicte remença continua ben viu en la memòria col·lectiva, com ens recorda Pere Bosch. Només cal cercar a través d'Internet o visitar qualsevol oficina de turisme de les comarques gironines per adonar-se del munt de propostes vinculades d'una manera o altra a aquest episodi de la nostra història, tant pel que fa al llegat material, de vestigis arqueològics, com les tradicions i els actes. De fet, les comarques gironines es van convertir en l'escenari principal d'una problemàtica que va sacsejar de dalt a baix el camp català.

Amb aquest dossier, alguns dels millor especialistes en la matèria ens ajuden a entendre les causes que van desencadenar la revolta, la dinàmica dels enfrontaments, el perfil d'un dels principals líders (el garrotxí Francesc de Verntallat), la radiografia d'un document excepcional sobre el Sindicat Remença i, finalment, la petjada que va deixar aquest enfrontament, des dels anys immediatament posteriors fins avui.

Per a la redacció dels set articles que conformen aquest vast reportatge, Pere Bosch ha comptat amb la participació dels professors Rosa Lluch i Xavier Marcó; el doctor en història Miquel Freixa; el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas, i la tècnica de l'Arxiu Municipal de Girona, Anna Gironella; el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Gaspar Feliu, i el doctor en història Pere Gifre:

Altres temes

Aquest número de la Revista de Girona inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaca l’entrevista a l'enginyer de forests i assessor tècnic de la Devesa Narcís Motjé; el «perfil» dedicat a l'actriu, directora i escriptora de teatre infantil Anna Roca; el reportatge sobre els Urbans Sketchers de Girona i un altre de fotogràfic sobre el foc, fet per Jordi S. Carrera i escrit per Elvis Mallorquí; també cal destacar els reportatges dedicats a l'escriptor olotí Josep Maria Capdevila, i als artistes Assumpció Mateu i Pere Farró; els d'àmbit literari, com el centrat en el llegat de Tom Sharpe, o en les divergències i convergències en l'obra literària de Prudenci i Aurora Bertrana.
 

 

Participació