Centenari de la Biblioteca Popular d'Olot

Prat de la Riba, Eugeni d'Ors i una bibliotecària visiten Olot aquest dissabte

El mateix dia i a la mateixa hora que fa cent anys es va inaugurar la Biblioteca Popular d’Olot, la capital de la Garrotxa viurà una intensa jornada commemorativa, amb la presència de la consellera Laura Borràs i d'Empar Moliner

per Xavier Borràs , Olot, 19 de setembre de 2018 a les 17:55 |
L'edifici neoclàssic de la Biblioteca Popular d'Olot s'alçava, del 1918 al 1966, en la incipient ciutat jardi del Pla dels Llacs. | @OlotCultura.
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El diumenge 22 de setembre de 1918 Olot va fer una gran festa per a celebrar la inauguració de la Biblioteca Popular, una de les quatre que la Mancomunitat de Catalunya va fer bastir al país, junt amb les de Valls, Sallent i les Borges Blanques. Cent anys després, la capital de la Garrotxa commemorarà aquella efemèride el mateix dia, per bé que en dissabte, i a la mateixa hora, tot fent memòria que els prohoms de l'època cercaven portar la cultura a tothom.

Efectivament, tal com van fer saber aquest dilluns a l'Ajuntament d'Olot el regidor de Cultura, Pep Berga, i la directora de la Biblioteca Marià Vayreda, la ciutat viurà una jornada de remembrança històrica, que s'iniciarà cap a les 11:00 del matí, amb tres personatges que van ser imprescindibles per al naixement de la biblioteca: Enric Prat de la Riba (president de la Mancomunitat i pare de la pàtria), Eugeni d'Ors (impulsor del Noucentisme i fundador del sistema de biblioteques populars, que eren exemple a Europa) i una bibliotecària, perquè –com va comentar Simon– "sense bibliotecàries no hi hauria hagut biblioteques", i segurament encara vui no n'hi haurien. Aquests personatges, que interpretaran membres de la Ccompanyia Insòlits, es passejaran pel centre de la ciutat tot recreant l'ambient que hi havia cent ans enrere.

 

El regidor de Cultura, Pep Berga, i la directora de la Biblioteca Marià Vayreda, Carme Simon, van presentar la iniciativa. Foto: Xavier Borràs.


Aquesta commemoració arriba just en el moment que la ciutat es replanteja –com es fa arreu d'Europa– el paper de les biblioteques a les ciutats en una època que hi ha una gran transformació en tots els àmbits, especialment a partir de l'acció de la infoteconologia. "Les biblioteques s'han de tornar a redefinir –va argumentar Pep Berga– a partir de les demandes de la gent, però sense deixar de promoure la cultura, com un espai de relació ciutadana." El regidor de Cultura tenia a la vista de l'anunci fet a les darreries de juny de convertir l'antiga fàbrica tèxtil de Can Sagrest en un nou centre cultural (i bibliotecari, és clar), amb què podria desaparèixer l'actual Biblioteca Marià Vayreda. Un somni, però, que haurà d'afrontar l'equip de govern que sorgeixi després de les eleccions municipals de maig de l'any vinent.


Els actes del centenari

A més de la passejada, ja esmentada, a migdia (12:00 h), tindrà lloc l’acte commemoratiu del centenari a la Biblioteca Marià Vayreda. L'escriptora Empar Moliner presentarà el llibret que s’ha editat amb motiu del centenari i es comptarà amb la presència de diverses personalitats relacionades amb la cultura i les lletres, com la consellera de Cultura, Laura Borràs –per bé que encara no se'n té confirmació. De fet, Eugeni d'Ors tancarà l'acte amb el discurs que va fer aquell 22 de setembre de 1918 a Olot. Al final de l’acte hi haurà un vermut popular. Tothom que hi assisteixi es podrà endur un exemplar del llibre del centenari.

 
A les sis de la tarda, la Cia. Insòlits presentarà un espectacle per a públic familiar anomenat Els contes del senyor Ramon. I, tot seguit, hi haurà berenar popular per a tothom.
 
Durant tot el dissabte 22 la Biblioteca romandrà oberta i els usuaris hi podran accedir lliurement per a participar a les activitats de l’aniversari, per a llegir, consultar la premsa… Però alguns serveis es veuran afectats, com el de préstec que no s’efectuarà en tot en dia. A més, a la tarda, s’obriran les portes a les 17 h.
 

Les bibliotecàries de fa cent anys anaven amb còfia al cap i bata fins als peus. Foto: @OlotCultura.


Història i memòria

Aquelles quatre biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya (Olot, Valls, Sallent, les Borges Blanques) eren idèntiques, amb les mateixes formes, la mateixa decoració, les mateixes mides i totes situades en entorns naturals apartats dels centres urbans. L’únic dels quatre edificis que encara es conserva és el de Valls. L’arquitecte, Lluís Planas, va dissenyar l’edifici: un templet de línies neoclàssiques.
 
A l’interior hi havia quatre grans espais: una sala de lectura, una sala de conferències, un despatx de treball i una zona de serveis amb guarda-roba i lavabo. No hi havia magatzem perquè els llibres es col·locaven a la sala de lectura en lliure accés. La biblioteca s’entenia com un temple de la cultura on tothom hi pugui accedir, tingui l’edat que tingui.
 
A Olot, les primeres bibliotecàries van ser Dolors Hostalrich i Montserrat Fàbregues. Provenien de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, d’on en sortia personal femení eficient i altament vocacional.
 

Aspecte de l'interior de la Biblioteca Popular d'Olot. Foto: @OlotCultura.


La Biblioteca Popular d’Olot va donar pas a la Biblioteca Jaume Bofill i Mates, inaugurada el 1968 als mateixos terrenys on hi havia la Biblioteca Popular. Es va enderrocar l’edifici de l’anterior i al seu lloc es va construir una nova biblioteca més gran, amb una sala infantil diferenciada de la sala general, una sala de revistes, un gran magatzem en quatre plantes i una sala d’exposicions.

L’any 1987, l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat de Catalunya van fusionar la Biblioteca Municipal situada a l’Hospici i la Bofill i Mates a l’Eixample Malagrida. La nova biblioteca passava a anomenar-se Biblioteca Marià Vayreda. Deu anys més tard, el 1997, la Marià Vayreda es traslladava al centre de la ciutat, en l’edifici que havia ocupat l’Ajuntament des de molt antic abans de traslladar-se al Firalet.
 

A més del llibret del centenari, també es lliurarà, de franc, una bossa commemorativa a tothom qui la vulgui. Foto: Xavier Borràs.

 

Participació