Nomenclàtor

Olot dedica un carrer a Joan Agustí Surroca, que hi va dur per primer cop la llum el 1893

Situat al barri de Sant Miquel, a pocs metres de l’antic cinema Gridó, vol ser un homenatge a aquest emprenedor, just el mateix dia del 75è aniversari de la inauguració per part del seu nét de l’antic cinema Núria.

per Xavier Borràs , 6 de setembre de 2018 a les 15:21 |
Els germans Mariàngels Agustí i Narcís Agustí, davant de la foto del seu besavi, Joan Agustí Surroca. | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La ciutat d’Olot dedica un carrer a Joan Agustí i Surroca. Aquest divendres a 2/4 d'1 del migdia una representació de l’Ajuntament i dels seus familiars visitaran el carrer que, a partir d’ara, portarà el seu nom. El ple del passat mes d’abril va aprovar per unanimitat la proposta acordada per la Comissió de Nomenclàtor de donar el nom de Joan Agustí i Surroca al carrer situat entre l’avinguda de Girona i el carrer de Sant Miquel.

En Narcís i na Mariàngels Agustí (besnéts de Joan Agustí Surroca) han assistit a la presentació de la iniciativa aquest matí al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Olot, que també ha comptat amb la presència del regidor de Cultura, Pep Berga i del batllee Josep M. Corominas.

 
Joan Agustí i Surroca (1848-1920)), pioner industrial (1848-1920) més conegut com Gridó, va destacar pel seu esperit emprenedor que li va permetre aconseguir la concessió estatal d’un salt d’aigua del riu Fluvià al seu pas per la casa pairal. Aprofità la força hidràulica per construir-hi i explotar-hi un molí fariner i posteriorment se li concedí un altre salt d’aigua que, sumat al que havia adquirit el propietari de l’altra banda del riu, el van convertir en posseïdor de tot el cabal del Fluvià fins a Camallonga.

 

Retrat de Joan agustí Surroca extret del llibre de la Biblioteca Olotina ,núm. 67/68, «En Gridó», Candi Agustí Trilla. Foto: @olotuit.

 
El seu esperit emprenedor i pioner el va portar a dur a terme la primera transmissió de força elèctrica de l’Estat espanyol i la instal·lació del primer dinamòmetre que li permetia calcular els cavalls de força que cedia. L’any 1893 va rebre permís de l’Ajuntament d’Olot per portar la llum elèctrica a la ciutat i, curiosament, primer va arribar a les cases abans que a l’enllumenat públic. Amb els anys també va fer arribar la llum a Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Montagut, a més d’instal·lar la primera central tèrmica d’Olot que va permetre donar un molt bon serveis gràcies a la possessió d’una turbina de recanvi que evitava les possibles apagades.

 
Nascut a Can Puigdevall (Batet), Joan Agustí i Surroca va ser una persona compromesa amb el territori i la seva gent. A més de la seva iniciativa pionera, també va destacar pel seu caràcter altruista i generós. Va decidir destinar una part del seu llegat a ajudes a les persones més necessitades.

El seu besnét, Narcís, es preguntava avui com un home nascut i fet al medi rural havia estat capaç de ser el primer a transportar la producció elèctrica d'un lloc a un altre. Per als dos descendents de Joan Agustí, era prou clar que calia que la capital garrotxina, d'una o o d'una altra manera mostrés el seu agraïment a aquest emprenedor. "Una de les meves joves, Maite Esteve –ha explicat Narcís Agustí– va dir-me: 'Ja m'encarrego jo de matxacar l'Ajuntament', i 11 anys després sembla que ja han quedat prou matxacats", ha afegit entre els somriures dels presents.

Tarradellas se'n va inacutar

Narcís Agustí també ha contat una sucosa història de l'epoca de la Generalitat republicana: "Va ser quan Josep Tarradellas era conseller d 'Indústria, que va incautar, no exporpiar, no, incautar –aclareix–, les tres centrals de producció elèctric amb l'argument que s'aprofitaven d'un cabal públic…", unes raons, per cert, no gaire allunyades de les que defensen plataformes com Aigua és Vida o diversos ajuntaments, que ja han municipalitzat la producció i el servei de distribució de l'aigua, que és un bé públic.

Actualment, encara maneguen dues centrals de producció hidroelèctrica, que es venen a Bassols: a Castellfollit de la Roca l'Obridor i Sorribes a Sant Jaume de Llerca, amb una producció mitjana de 800 cavalls de potència, segons Narcís Agustí, tenint en compte que actualment l'ACA els obliga a mantenir una cabal mínim a les rescloses, tal com es mana de la Unió Europea.
 
75 anys de la inauguració del cinema Núria

L’homenatge a Joan Agustí i Surroca coincidirà amb el 75è aniversari de la inauguració del cinema Núria. El 7 de setembre de 1943 va obrir les portes la sala de cinema al número 8 del carrer del Carme. Va ser Joan Agustí i Pujol (1906-1965) nét de Joan Agustí i Surroca el que va optar per reconduir el negoci de la producció i distribució de l’electricitat de la Garrotxa a l’exhibició cinematogràfica. Així va ser com va néixer el Cinema Núria i, a partir de 1964, s’hi va afegir el cine Gridó. A Girona, i després de l’experiència d’Olot, en Joan Agustí va posar en marxa l’any 1945 el reconegut Cine Teatre Ultònia.

La primera pel·lícula que es va passar aquell 7 de setembre de 1953 a les quatre de la tarda va ser Las revoltosas, i la darrera, l'any 2001, La vida és bella.
 
L’any 1965, i després de la mort de Joan Agustí, el seu fill Narcís es va situar al capdavant del negoci. Ell va ser el que va donar un gran impuls i expansió a la trajectòria d’aquesta empresa familiar que actualment, amb el nom d’OCINE, és una de les principals companyies d’exhibició de l’Estat Espanyol. La tercera generació de la família Agustí és al capdavant de l’empresa, que gestiona 19 complexos amb més de 30.000 butaques.  
 

 

Participació