«Onze visions esteoscòpiques», una mirada històrica d'Olot a Can Trincheria

L'exposició, que recupera 11 fotografies que es poden veure en tres dimensions, ha estat organitzada per l'Arxiu Comarcal i es podrà veure del 7 al 29 de setembre

Redacció
06 de setembre del 2018
Actualitzat a les 8:04h
Imatge esteoscòpica d'un carrer d'Olot cap al anys quaranta del segle passat.
Imatge esteoscòpica d'un carrer d'Olot cap al anys quaranta del segle passat. | Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Del 7 al 29 de setembre, es pot veure a Can Trincheria l’exposició Visions esteoscòpiques, organitzada per l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La mostra presenta una desena de fotografies fetes amb la tècnica de l’estereoscòpia, procedents de diferents fons i col·leccions de l’Arxiu.

Aquesta exposició vol tornar als orígens de l’estereoscòpia i reproduir el sistema inventat  l’any 1840 pel científic anglès Charles Wheatstone (Gloucester, 1802-París, 1875), que va establir les bases de la visió binocular i va construir i patentar un aparell òptic que permetia gaudir l’experiència il·lusòria de veure figures geomètriques en relleu.

En comptes d’utilitzar dibuixos, s'han escollit 11 fotografies fetes amb aquesta tècnica procedents dels diferents fons i col·leccions d’imatges que custodia l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Són fotografies prou representatives i impactants de diferents aspectes socials de la ciutat d’Olot preses entre finals del segle XIX i els anys quaranta del segle XX. Els visitants de l'exposició només caldrà que se situïn al centre dels miralls i el cervell farà la resta.

De fet, Wheatstone va demostrar que, a partir de la percepció en cada ull de dues imatges del mateix objecte amb el punt de vista lleugerament desplaçat, el cervell era capaç de fusionar-les i veure-les tridimensionalment.

Aquest giny, revolucionari per a l’època, consistia en un xassís de fusta en el centre del qual hi havia col·locats dos miralls, cadascun dels quals reflectia la imatge que tenia al seu costat. Incorporava, també, un eix que permetia alterar el grau de separació de les imatges respecte dels miralls amb la finalitat d’ajustar-se a diferents mides de dibuixos. Uns anys més tard, concretament l’any 1849, el científic escocès David Brewster (Jedburgh, 1781-Melrose,1868) va perfecciona-lo (va substituir els miralls per lents), va abaratir el giny i el va adaptar per tal que es pogués produir en sèrie.