26
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
27
d'agost
a les
7:48h
Falta només un quart d'hora per les 9 del matí. A Ripoll hi ha boira baixa i fa un pèl de fred. No arribem als 15 graus. Aquest diumenge és el setè i últim dia de la ''Volta a Catalunya'' en suport dels presos polítics organitzada per Eduard Sadurní, ripollès de naixement i resident a Girona des de fa més d'una dècada. ''Pedalem per als presos polítics'' és el nom d'aquesta iniciativa reivindicativa que han dut a terme els membres de ''Pedalem per la Independència'' al llarg d'aquesta setmana. Set dies en què han passat per les quatre capitals de província del país i les tres presons on hi ha els polítics independentistes. Els qui han completat totes les etapes porten uns 567 quilòmetres a les cames, que sumats als 84 Km de l'etapa d'avui (Ripoll-Figueres. Centre penitenciari de Puig de les Basses), en són un total de 651 Km en set dies. Només apte pels més valents.
Des de NacióRipollès hem decidit seguir els ciclistes en l'etapa d'avui amb bicicleta, però només fins al Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) -la frontera entre el Ripollès i la Garrotxa-. La plaça de l'Ajuntament de Ripoll és el punt de sortida de l'etapa. Els primers valents arriben quan queden quinze minuts per l'hora de sortida i decideixen entrar a la cafeteria Les Delícies per agafar forces de cara a la jornada d'avui. El Coll de Canes és l'únic obstacle del dia d'avui en un inici força explosiu. Després ja és tot baixada i pla fins a Figueres. L'Eduard arriba passades les 9 del matí i comença a presentar-se a tots els assistents. Som nou els valents que ens hem reunit a la plaça -només set la faran sencera-. Això sí, hi ha una nodrida representació de tota la geografia catalana. Gent de Bordils, de Sant Martí Vell, de Ripollet, La Pera, Banyoles/Manresa, Centelles, Ripoll/Girona, Sant Julià de Vilatorta i Campdevànol (disculpeu-me si em deixo algun poble).
La foto de rigor davant del Monestir de Ripoll amb el llaç groc gegant de fons penjat a la façana de l'Ajuntament és obligatòria abans de sortir. Tampoc hi falta l'estelada. Passat 1/4 de 10 arrenquem la marxa pels carrers del poble en direcció a Vallfogona de Ripollès. A l'inici de la pujada se senten els primers esbufecs. Fins a la ''Casilla'' hi ha quatre quilòmetres força durs amb alguna rampa puntual del 9%. Quan només portem dos quilòmetres, tenim una sorpresa que ens espera. Els pares de l'Eduard viuen en una casa de la sortida de Ripoll. Ens esperen amb una taula parada plena de coca -que va sobrar de la visita d'ahir al Museu Etnogràfic de Ripoll quan van arribar de l'etapa que començava a Manresa i acabava al bressol de Catalunya passant per les Llosses-, plàtans, aigua, Cacaolat, llet, xocolata blanca i negra, suc, fruits secs i pastes.
Si algú no havia omplert el dipòsit, ha tingut una segona oportunitat per fer-ho. La parada, d'uns deu minuts, ha fet més amè el tros més dur del port. Un cops arribats a la ''Casilla'', el pla del Coll de Canes ha oxigenat les cames del grup. Abans d'arribar al pont de Samala, els integrants del pilot ens hem trobat amb una nova sorpresa. Avui també es disputava el XXI Raid Hípic de Ripoll i, just en aquell moment, els cavalls creuaven la carretera des de la pista de Llaés fins a un altre sender. Per sort, els integrants de Protecció Civil s'han apiadat de nosaltres i ens han deixat passar a poc a poc. Tot el què baixa, puja (o era al revés?) i la pendent ha tornat per torturar-nos. ''Sabeu perquè les vaques van totes juntes? Perquè la del mig té la ràdio'', un acudit de l'Eduard per trencar el gel. La resta de ciclistes es meravellen amb la quantitat de verd que es veu a les muntanyes. A aquelles hores, ja no hi ha boira ni fa fred. El sol llueix i la temperatura és molt agradable per fer una sortida en bicicleta. Sense massa calor tot és més fàcil.
Quan arribem a Vallfogona, només ens queden uns 3 quilòmetres per coronar el port. El grup es desfà en fraccions. Els més escaladors i frescos al davant. Els que no ho són tan i ja porten més pallissa a les cames van més endarrerits, però tampoc massa. Ens reagrupem a dalt del port tot fent una parada tècnica. Aquí, una companya i jo ens acomiadem de la resta de valents. Portem 17 Km i a ells encara els hi queden uns 67 per molt fàcils que siguin. Fem el primer tram de baixada fins al Coll de Coubet -3 quilòmetres més- i, entremig, l'Eduard ens mostra un mirador des d'on assegura que, en un dia clar, es poden veure les illes Medes de l'Estartit. No tenim aquesta sort. Al trencant del Coll de Santigosa que va cap a Sant Joan, ara sí, els hi desitgem un bon viatge fins a Figueres.
Activitats a la tarda
Avui a les 6 de la tarda, es farà una pedalada popular des de la plaça de l'Ajuntament de Figueres fins a la presó de Puig de les Basses, on les persones que s'hi agrupin cantaran ''El cant dels ocells'' perquè la exconsellera empresonada en aquest centre, Dolors Bassa, pugui ''sentir el nostre escalf''. A les 7, hi haurà un berenar/sopar que constarà de llesques de pa amb tomàquet i embotits per tothom que s'hagi desplaçat fins a la presó. La reunió es clourà a 2/4 de 9 del vespre amb un brindis per la llibertat dels presos polítics.
Minuts abans de la sortida de l'etapa d'avui Foto: Isaac Muntadas
Des de NacióRipollès hem decidit seguir els ciclistes en l'etapa d'avui amb bicicleta, però només fins al Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) -la frontera entre el Ripollès i la Garrotxa-. La plaça de l'Ajuntament de Ripoll és el punt de sortida de l'etapa. Els primers valents arriben quan queden quinze minuts per l'hora de sortida i decideixen entrar a la cafeteria Les Delícies per agafar forces de cara a la jornada d'avui. El Coll de Canes és l'únic obstacle del dia d'avui en un inici força explosiu. Després ja és tot baixada i pla fins a Figueres. L'Eduard arriba passades les 9 del matí i comença a presentar-se a tots els assistents. Som nou els valents que ens hem reunit a la plaça -només set la faran sencera-. Això sí, hi ha una nodrida representació de tota la geografia catalana. Gent de Bordils, de Sant Martí Vell, de Ripollet, La Pera, Banyoles/Manresa, Centelles, Ripoll/Girona, Sant Julià de Vilatorta i Campdevànol (disculpeu-me si em deixo algun poble).
El ripollès Eduard Sadurní és el promotor d'aquesta ''Volta a Catalunya'' per la llibertat Foto: Isaac Muntadas
La foto de rigor davant del Monestir de Ripoll amb el llaç groc gegant de fons penjat a la façana de l'Ajuntament és obligatòria abans de sortir. Tampoc hi falta l'estelada. Passat 1/4 de 10 arrenquem la marxa pels carrers del poble en direcció a Vallfogona de Ripollès. A l'inici de la pujada se senten els primers esbufecs. Fins a la ''Casilla'' hi ha quatre quilòmetres força durs amb alguna rampa puntual del 9%. Quan només portem dos quilòmetres, tenim una sorpresa que ens espera. Els pares de l'Eduard viuen en una casa de la sortida de Ripoll. Ens esperen amb una taula parada plena de coca -que va sobrar de la visita d'ahir al Museu Etnogràfic de Ripoll quan van arribar de l'etapa que començava a Manresa i acabava al bressol de Catalunya passant per les Llosses-, plàtans, aigua, Cacaolat, llet, xocolata blanca i negra, suc, fruits secs i pastes.
L'avituallament que han preparat els pares de l'Eduard Foto: Isaac Muntadas
Si algú no havia omplert el dipòsit, ha tingut una segona oportunitat per fer-ho. La parada, d'uns deu minuts, ha fet més amè el tros més dur del port. Un cops arribats a la ''Casilla'', el pla del Coll de Canes ha oxigenat les cames del grup. Abans d'arribar al pont de Samala, els integrants del pilot ens hem trobat amb una nova sorpresa. Avui també es disputava el XXI Raid Hípic de Ripoll i, just en aquell moment, els cavalls creuaven la carretera des de la pista de Llaés fins a un altre sender. Per sort, els integrants de Protecció Civil s'han apiadat de nosaltres i ens han deixat passar a poc a poc. Tot el què baixa, puja (o era al revés?) i la pendent ha tornat per torturar-nos. ''Sabeu perquè les vaques van totes juntes? Perquè la del mig té la ràdio'', un acudit de l'Eduard per trencar el gel. La resta de ciclistes es meravellen amb la quantitat de verd que es veu a les muntanyes. A aquelles hores, ja no hi ha boira ni fa fred. El sol llueix i la temperatura és molt agradable per fer una sortida en bicicleta. Sense massa calor tot és més fàcil.
El grup de ciclistes arribat a la ''Casilla'' Foto: Isaac Muntadas
Quan arribem a Vallfogona, només ens queden uns 3 quilòmetres per coronar el port. El grup es desfà en fraccions. Els més escaladors i frescos al davant. Els que no ho són tan i ja porten més pallissa a les cames van més endarrerits, però tampoc massa. Ens reagrupem a dalt del port tot fent una parada tècnica. Aquí, una companya i jo ens acomiadem de la resta de valents. Portem 17 Km i a ells encara els hi queden uns 67 per molt fàcils que siguin. Fem el primer tram de baixada fins al Coll de Coubet -3 quilòmetres més- i, entremig, l'Eduard ens mostra un mirador des d'on assegura que, en un dia clar, es poden veure les illes Medes de l'Estartit. No tenim aquesta sort. Al trencant del Coll de Santigosa que va cap a Sant Joan, ara sí, els hi desitgem un bon viatge fins a Figueres.
Els ciclistes a dalt del Coll de Canes Foto: Isaac Muntadas
Activitats a la tarda
Avui a les 6 de la tarda, es farà una pedalada popular des de la plaça de l'Ajuntament de Figueres fins a la presó de Puig de les Basses, on les persones que s'hi agrupin cantaran ''El cant dels ocells'' perquè la exconsellera empresonada en aquest centre, Dolors Bassa, pugui ''sentir el nostre escalf''. A les 7, hi haurà un berenar/sopar que constarà de llesques de pa amb tomàquet i embotits per tothom que s'hagi desplaçat fins a la presó. La reunió es clourà a 2/4 de 9 del vespre amb un brindis per la llibertat dels presos polítics.