27
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
7:47h
El Parc Natural de l'Alt Pirineu, juntament amb el Regional de PyrénéesAriégeoises a França i els andorrans de la Vall de Sorteny i Comunal de les Valls de Comapedrosa, han iniciat aquest divendres el camí cap a la seva promoció conjunta a través d'una nova marca que els aglutina sota el paraigua de Parc Pirinenc de les Tres Nacions.
La unió de totes quatre àrees protegides suma més de 428.700 hectàrees, convertint-se d'aquesta manera en una de les més extenses d'Europa d'àmbit transfronterer i distribuïdes per 158 municipis, dels quals una quinzena són catalans, dos més del principat d'Andorra i 141 francesos.
Durant l'acte de signatura del protocol que ha fet possible la seva creació, on d'entre els assistents hi havia el nou ambaixador d'Espanya a Andorra, Àngel Ros, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que aviat es formarà una comissió de treball per estudiar i programar les accions a desenvolupar en els pròxims anys, començant per l'elaboració d'un logotip i definint els seus primers elements de promoció.
La signatura del protocol de creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions és l'inici del camí, per a les quatre administracions que l'integren, per a establir elements de promoció conjunta d'aquesta àrea protegida, que és el resultat de la unió del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa i el Parc Natural de la Vall de Sorteny. En aquest sentit, Calvet ha explicat que està previst que aquest mateix 2018 estigui en funcionament la comissió de treball que ha de permetre definir el logotip i les diverses accions a emprendre en els propers anys.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha afirmat que la gestió conjunta d'aquest entorn natural ha de servir per treure'n el "màxim aprofitament". També ha dit que el Parc pot ser una eina que ajudi a avançar en d'altres projectes comuns entre els tres territoris, com ara el d'intentar aconseguir que aquesta zona pugui ser en un futur una Reserva de la Biosfera transfronterera o integrar-se al programa Transboundary Parks. A més, ha destacat que el treball de les quatre administracions també contribueix a enfortir d'altres elements comuns com són la Baixada de Falles o la llengua occitana.
Per la seva banda, tant el cònsol major de la Massana, David Baró, com el d'Ordino, Josep Àngel Mortés, han ressaltat el potencial que tindrà la nova marca vinculada al Parc des del punt de vista de la promoció turística, així com també la visibilitat que tindrà aquesta part del territori a escala internacional. Mentre, el president del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, André Rouch, ha explicat que el conjunt d'aquesta àrea protegida és un dels més rics d'Europa en biodiversitat. Cal destacar també que tres dels quatre parcs que s'han adherit al protocol estan units per un cim de gairebé 3.000 metres d'altitud: el de Madacorba, situat a Andorra.
El Parc Pirinenc de les Tres Nacions suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis, 15 de catalans, dos d’andorrans i 141 de francesos. Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural. L’acte, que s’ha celebrat al Centre d’Interpretació del Comapedrosa (Andorra), ha servit per materialitzar el compromís de les parts amb aquest projecte que es va començar a gestar fa nou anys amb la creació del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises.
Les quatre parts signatàries aportaran al projecte recursos materials i personals per col·laborar i avançar en accions conjuntes. En aquest sentit, treballaran per obtenir el finançament necessari per impulsar un pla d’accions, mitjançant fons propis i fons europeus. El Parc Pirinenc de les Tres Nacions té com a principals atractius ser una de les zones dels Pirineus més ben conservades i en destaca la presència de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme exclusiu mundial. També hi són presents les majors poblacions d’espècies de fauna pirinenca en perill d’extinció, com l’almesquera, la perdiu blanca, el gall fer i l’os bru, així com l’herc, reintroduït el 2014, i diverses races domèstiques indígenes com ara l’ovella xisqueta, l'aranesa i tarasconesa, el cavall Castillonnais, el català pirinenc, i la vaca bruna, la pallaresa i la casta.
A més, acull una molt bona representació dels hàbitats de boscos subalpins i montans de coníferes i caducifolis dels Pirineus, prats alpins, estanys i molleres d’alta muntanya amb un bon estat de conservació. Cal posar en valor que estan representats tots els estatges vegetals pirinencs, des de la plana atlàntica, a la muntanya submediterrània, passant pels diferents estatges altitudinals i d’exposició. També destaca el manteniment d’una activitat ramadera extensiva activa que contribueix a conservar un paisatge de mosaic divers de prats florits, pastures, matollars i boscos, i un patrimoni cultural associat en forma de cabanes, camins ramaders, pletes, orris i bordes.
La línia fronterera que agrupa els quatre parcs és la zona més extensa dels Pirineus sense afectació de cap gran infraestructura transfronterera com carreteres, vies de tren i línies elèctriques d’alta tensió. En destaquen paratges fronterers de gran atractiu paisatgístic com, d‘oest a est, el Mont Valièr, Bonabé, el port de Salau, Mont-roig, Noarre, el port de Marterat, Certascan, el pla de Boavi, el circ de Cagateille, les cascades d’Ars, el pla de Boet, la vall de Solcén, el circ de Baiau, el Comapedrosa i la Vall de Sorteny. En destaca el massís de la Pica d’Estats, on s’agrupen els pics de més de 3.000 metres del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, com la mateixa Pica (3.143 m), el Montcalm (3.077 m) i el Sotllo (3.073 m).
La voluntat de treballar conjuntament per al desenvolupament d’aquesta àrea transfronterera ve de lluny. En aquest sentit, els quatre parcs des de la seva creació col·laboren en la planificació i execució d’activitats i iniciatives conjuntes. Un exemple és el projecte Interreg POCTEFA GREEN, a través de la qual el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional Regional de Pyrénées Ariégeoises i el Parc Natural de la Vall de Sorteny participen per posar en funcionament la xarxa de Parcs Pirinencs i accions diverses conjuntes com la valorització dels productes agroramaders, la millora de la biodiversitat d’hàbitats de pastura, estanys, molleres i boscos.
També s’han impulsat accions conjuntes entre l’Alt Pirineu i Pyrénées Ariégeoises de promoció de productes locals en fires d’una banda i l’altra, mercats d’intercanvi i trobades transfrontereres, com les del port de Tavascan (Marterat) i la de Boet; i entre l’Alt Pirineu i Comapedrosa, amb la creació de l’itinerari interpretatiu transfronterer la Molinassa-Comapedrosa.
La unió de totes quatre àrees protegides suma més de 428.700 hectàrees, convertint-se d'aquesta manera en una de les més extenses d'Europa d'àmbit transfronterer i distribuïdes per 158 municipis, dels quals una quinzena són catalans, dos més del principat d'Andorra i 141 francesos.
Durant l'acte de signatura del protocol que ha fet possible la seva creació, on d'entre els assistents hi havia el nou ambaixador d'Espanya a Andorra, Àngel Ros, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que aviat es formarà una comissió de treball per estudiar i programar les accions a desenvolupar en els pròxims anys, començant per l'elaboració d'un logotip i definint els seus primers elements de promoció.
La signatura del protocol de creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions és l'inici del camí, per a les quatre administracions que l'integren, per a establir elements de promoció conjunta d'aquesta àrea protegida, que és el resultat de la unió del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa i el Parc Natural de la Vall de Sorteny. En aquest sentit, Calvet ha explicat que està previst que aquest mateix 2018 estigui en funcionament la comissió de treball que ha de permetre definir el logotip i les diverses accions a emprendre en els propers anys.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha afirmat que la gestió conjunta d'aquest entorn natural ha de servir per treure'n el "màxim aprofitament". També ha dit que el Parc pot ser una eina que ajudi a avançar en d'altres projectes comuns entre els tres territoris, com ara el d'intentar aconseguir que aquesta zona pugui ser en un futur una Reserva de la Biosfera transfronterera o integrar-se al programa Transboundary Parks. A més, ha destacat que el treball de les quatre administracions també contribueix a enfortir d'altres elements comuns com són la Baixada de Falles o la llengua occitana.
Per la seva banda, tant el cònsol major de la Massana, David Baró, com el d'Ordino, Josep Àngel Mortés, han ressaltat el potencial que tindrà la nova marca vinculada al Parc des del punt de vista de la promoció turística, així com també la visibilitat que tindrà aquesta part del territori a escala internacional. Mentre, el president del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, André Rouch, ha explicat que el conjunt d'aquesta àrea protegida és un dels més rics d'Europa en biodiversitat. Cal destacar també que tres dels quatre parcs que s'han adherit al protocol estan units per un cim de gairebé 3.000 metres d'altitud: el de Madacorba, situat a Andorra.
El Parc Pirinenc de les Tres Nacions suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis, 15 de catalans, dos d’andorrans i 141 de francesos. Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural. L’acte, que s’ha celebrat al Centre d’Interpretació del Comapedrosa (Andorra), ha servit per materialitzar el compromís de les parts amb aquest projecte que es va començar a gestar fa nou anys amb la creació del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises.
Les quatre parts signatàries aportaran al projecte recursos materials i personals per col·laborar i avançar en accions conjuntes. En aquest sentit, treballaran per obtenir el finançament necessari per impulsar un pla d’accions, mitjançant fons propis i fons europeus. El Parc Pirinenc de les Tres Nacions té com a principals atractius ser una de les zones dels Pirineus més ben conservades i en destaca la presència de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme exclusiu mundial. També hi són presents les majors poblacions d’espècies de fauna pirinenca en perill d’extinció, com l’almesquera, la perdiu blanca, el gall fer i l’os bru, així com l’herc, reintroduït el 2014, i diverses races domèstiques indígenes com ara l’ovella xisqueta, l'aranesa i tarasconesa, el cavall Castillonnais, el català pirinenc, i la vaca bruna, la pallaresa i la casta.
A més, acull una molt bona representació dels hàbitats de boscos subalpins i montans de coníferes i caducifolis dels Pirineus, prats alpins, estanys i molleres d’alta muntanya amb un bon estat de conservació. Cal posar en valor que estan representats tots els estatges vegetals pirinencs, des de la plana atlàntica, a la muntanya submediterrània, passant pels diferents estatges altitudinals i d’exposició. També destaca el manteniment d’una activitat ramadera extensiva activa que contribueix a conservar un paisatge de mosaic divers de prats florits, pastures, matollars i boscos, i un patrimoni cultural associat en forma de cabanes, camins ramaders, pletes, orris i bordes.
La línia fronterera que agrupa els quatre parcs és la zona més extensa dels Pirineus sense afectació de cap gran infraestructura transfronterera com carreteres, vies de tren i línies elèctriques d’alta tensió. En destaquen paratges fronterers de gran atractiu paisatgístic com, d‘oest a est, el Mont Valièr, Bonabé, el port de Salau, Mont-roig, Noarre, el port de Marterat, Certascan, el pla de Boavi, el circ de Cagateille, les cascades d’Ars, el pla de Boet, la vall de Solcén, el circ de Baiau, el Comapedrosa i la Vall de Sorteny. En destaca el massís de la Pica d’Estats, on s’agrupen els pics de més de 3.000 metres del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, com la mateixa Pica (3.143 m), el Montcalm (3.077 m) i el Sotllo (3.073 m).
La voluntat de treballar conjuntament per al desenvolupament d’aquesta àrea transfronterera ve de lluny. En aquest sentit, els quatre parcs des de la seva creació col·laboren en la planificació i execució d’activitats i iniciatives conjuntes. Un exemple és el projecte Interreg POCTEFA GREEN, a través de la qual el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional Regional de Pyrénées Ariégeoises i el Parc Natural de la Vall de Sorteny participen per posar en funcionament la xarxa de Parcs Pirinencs i accions diverses conjuntes com la valorització dels productes agroramaders, la millora de la biodiversitat d’hàbitats de pastura, estanys, molleres i boscos.
També s’han impulsat accions conjuntes entre l’Alt Pirineu i Pyrénées Ariégeoises de promoció de productes locals en fires d’una banda i l’altra, mercats d’intercanvi i trobades transfrontereres, com les del port de Tavascan (Marterat) i la de Boet; i entre l’Alt Pirineu i Comapedrosa, amb la creació de l’itinerari interpretatiu transfronterer la Molinassa-Comapedrosa.