24
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
16:15h
L'Ésdansa, que es va iniciar aquest dilluns a les Preses (Garrotxa), continua a bon ritme, enaguany amb noves propostes de participació del públic, tallers renovats i noves incorporacions internacionals, a banda de les creacions que pouen entre la modernitat i la tradició.
La creació i la innovació continuen formant part del discurs del festival, seguint la línia argumental iniciada fa dos anys. Enguany el diàleg creatiu entre la dansa i la música és el fil conductor dels espectacles d’exhibició amb propostes gairebé inèdites sorgides de la feina en comú de companyies i col·lectius provinents d’aquests dos mons. L’espectacle inaugural Contr@band@ de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, en va ser el primer exemple. El dimarts 21 dues de les entitats més destacades de la cultura popular del nostre país van representaran per primera vegada el seu treball de simbiosi entre la dansa d’arrel tradicional i la música de banda.
Seguint aquesta mateixa línia, destaca la presència a l’Ésdansa de Factoria Mascaró, una de les companyies més rellevants en el desenvolupament del llenguatge de la dansa d’arrel. Al llarg de tota la setmana aquest grup ofereix tallers formatius i xerrades, a més de representar dos dels seus darrers treballs: Silenci... dansa i Indiano sons i els passos perduts, espectacle amb què juntament amb el grup d’havaneres L’Espingari, aconsegueix que els ritmes de taverna del segle XIX deixin de ser només cantats i donin pas al diàleg amb la dansa.
Una de les propostes més trencadores serà sens dubte Sa mateixa de Joana Gomila i Lali Ayguadé. El divendres a la nit la música folk i el moviment gestual s’uniran en un projecte creatiu on les dues artistes exploraran els seus límits i es retrobaran a sí mateixes a través de la tradició.
Fugint una mica d’aquest discurs, també s'ha pogut veure l’estrena de Pilar de dos, de Raquel Viñuales i Clàudia Gómez, proposta guanyadora de la segona edició de premi Delfí Colomé. En aquest cas la simbiosi creativa s’estableix entre el llenguatge físic dels castells i l’expressió poètica dels moviments de la dansa.
Com a novetat d'enguany, destaca la incorporació de Sèrbia a la llista de països convidats, la qual se suma als anunciats anteriorment, amb un total de 6 grups internacionals amb tres països encara inèdits com són la República Turca del Nord de Xipre, i El Salvador i Mongòlia, que compartiran protagonisme amb Xile, Indonèsia i la ja esmentada Sèrbia. Però, si una cosa fa especial la proposta internacional d’enguany és el fet de tenir dues danses considerades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO: la Dansa de les Mil Mans d’Indonèsia –de què es demana la participació de tothom–i el Biyelgee, la dansa popular tradicional mongola.
La creació i la innovació continuen formant part del discurs del festival, seguint la línia argumental iniciada fa dos anys. Enguany el diàleg creatiu entre la dansa i la música és el fil conductor dels espectacles d’exhibició amb propostes gairebé inèdites sorgides de la feina en comú de companyies i col·lectius provinents d’aquests dos mons. L’espectacle inaugural Contr@band@ de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, en va ser el primer exemple. El dimarts 21 dues de les entitats més destacades de la cultura popular del nostre país van representaran per primera vegada el seu treball de simbiosi entre la dansa d’arrel tradicional i la música de banda.
El Festival Ésdansa a les Preses atrau una gernació d'experts i de neòfits. Foto: Martí Albesa.
Seguint aquesta mateixa línia, destaca la presència a l’Ésdansa de Factoria Mascaró, una de les companyies més rellevants en el desenvolupament del llenguatge de la dansa d’arrel. Al llarg de tota la setmana aquest grup ofereix tallers formatius i xerrades, a més de representar dos dels seus darrers treballs: Silenci... dansa i Indiano sons i els passos perduts, espectacle amb què juntament amb el grup d’havaneres L’Espingari, aconsegueix que els ritmes de taverna del segle XIX deixin de ser només cantats i donin pas al diàleg amb la dansa.
Una de les propostes més trencadores serà sens dubte Sa mateixa de Joana Gomila i Lali Ayguadé. El divendres a la nit la música folk i el moviment gestual s’uniran en un projecte creatiu on les dues artistes exploraran els seus límits i es retrobaran a sí mateixes a través de la tradició.
El «Saman», la Dansa de les Mil Mans» d’Indonèsia demana la participació de tothom. Foto: Martí Albesa.
Fugint una mica d’aquest discurs, també s'ha pogut veure l’estrena de Pilar de dos, de Raquel Viñuales i Clàudia Gómez, proposta guanyadora de la segona edició de premi Delfí Colomé. En aquest cas la simbiosi creativa s’estableix entre el llenguatge físic dels castells i l’expressió poètica dels moviments de la dansa.
Com a novetat d'enguany, destaca la incorporació de Sèrbia a la llista de països convidats, la qual se suma als anunciats anteriorment, amb un total de 6 grups internacionals amb tres països encara inèdits com són la República Turca del Nord de Xipre, i El Salvador i Mongòlia, que compartiran protagonisme amb Xile, Indonèsia i la ja esmentada Sèrbia. Però, si una cosa fa especial la proposta internacional d’enguany és el fet de tenir dues danses considerades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO: la Dansa de les Mil Mans d’Indonèsia –de què es demana la participació de tothom–i el Biyelgee, la dansa popular tradicional mongola.