Pere Vila: «Qui no balla a les Preses no balla enlloc», lema de l'Ésdansa 2018

Sense proposar-s'ho el batlle de les Preses, Pere Vila, ha encunyat avui el lema de l'Ésdansa d'enguany: "Qui no balla a les Preses, no balla enlloc", ha afirmat cofoi i orgullós que el petit municipi que representa gairebé quintupliqui la població durant la setmana que dura el festival de dansa d'arrel tradicional, que aquest 2018 arriba a la 33a edició i que se celebrarà a la població garrotxina des d'aquest dilluns vinent, 20 d'agost, fins diumenge 26, amb els seus 200 voluntaris abocats a oferir a tothom que hi vulgui ser la millor benvinguda i estada en aquest gran festival que, junt amb el Sismògraf, converteix la Garrotxa en la comarca més rellevant en el panorama de la dansa a Catalunya.

La presentació de l'Ésdansa s'ha fet al CaixaFòrum de Girona, on, precisament, la representant de l'entitat, la directora de Banca d’Institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle, ha destacat que "festival que ha aconseguit per mèrits propis posicionar-se com un dels principals esdeveniments anuals dins el món de la dansa d’arrel tradicional, tant nacional com internacional". | Enguany destaca el fet que, a més dels tallers de formació, es promou encara més la participació i dos balls populars Patrimoni Immaterial de la Humanitat: d'Indonèsia i de Mongòlia
 
A l'acte fet al carrer de Ciutadans de la capital gironina, a escassos metres de l'Ajuntament, hi han intervingut, també, la coordinadora territorial de Joventut, Agnès Fàbregas, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, Carme Renedo, la qual ha agraït al Festival la feina que fa i el seu esforç de posar la dansa tradicional a l’abast de tothom a través de noves fórmules. També s’ha comptat amb la presència del vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, del batlle de les Preses, Pere Vila, els quals han coincidit a destacar la importància dinamitzadora que un esdeveniment cultural participatiu com aquest té tant per a la Garrotxa i les comarques gironines com per al país.

El director de l’Ésdansa, Jordi Fosas –que ha conduït l'acte–, ha recordat el fet que just avui fa un any de l’atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Davant d’això, ha volgut fer èmfasi en la necessitat ara més que mai de continuar treballant com a Festival i des de l’organització pel coneixement de la diversitat cultural i la relació entre cultures. També Agnès Fàbregas ha tingut un record pel conseller de Cultura, Lluís Puig –actualment a l'exili–, especialment pel fet que és una persona molt lligada a la cultura popular i tradicional.
 
Punts destacats de l'Ésdansa 2018

En aquesta edició l’Ésdansa aposta decididament per fer gaudir de la dansa tradicional a través de noves “propostes-experiència”, tor cercant la implicació oberta del públic i les ganes de sorprendre’l amb activitats que prometen ser inoblidables, com el repte d’aconseguir que mil mans ballin alhora la Dansa de les Mil Mans d’Indonèsia (un fragment de la qual s'ha pogut gaudir avui [vegeu el vídeo aquí sota]) o descobrir els costums i els balls mongols dins mateix d’una iurta o ger, l’habitatge típic d’aquesta cultura nòmada. Gràcies a aquests nous formats els grups internacionals prenen un altre protagonisme i se’ls involucra de manera diferent dins la programació.

(Vídeo de Montserrat Escayola.)

Com a novetat d’última hora, destaca la incorporació de Sèrbia a la llista de països convidats, la qual se suma als anunciats anteriorment, amb un total de 6 grups internacionals amb tres països encara inèdits com són la República Turca del Nord de Xipre, i El Salvador i Mongòlia, que compartiran protagonisme amb Xile, Indonèsia i la ja esmentada Sèrbia. Però, si una cosa fa especial la proposta internacional d’enguany és el fet de tenir dues danses considerades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO: la Dansa de les Mil Mans d’Indonèsia i el Biyelgee, la dansa popular tradicional mongola.
 
Diàleg entre música i dansa

La creació i la innovació continuaran formant part del discurs del festival, seguint la línia argumental iniciada fa dos anys. Enguany el diàleg creatiu entre la dansa i la música serà el fil conductor dels espectacles d’exhibició amb propostes gairebé inèdites sorgides de la feina en comú de companyies i col·lectius provinents d’aquests dos mons. L’espectacle inaugural Contr@band@ de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, en serà el primer exemple. El dimarts 21 dues de les entitats més destacades de la cultura popular del nostre país representaran per primera vegada el seu treball de simbiosi entre la dansa d’arrel tradicional i la música de banda.
 
Seguint aquesta mateixa línia, destaca la presència a l’Ésdansa de Factoria Mascaró, una de les companyies més rellevants en el desenvolupament del llenguatge de la dansa d’arrel. Al llarg de tota la setmana aquest grup oferirà tallers formatius i xerrades, a més de representar dos dels seus darrers treballs: Silenci... dansa i Indiano sons i els passos perduts, espectacle amb què juntament amb el grup d’havaneres L’Espingari, aconsegueixen que els ritmes de taverna del segle XIX deixin de ser només cantats i donin pas al diàleg amb la dansa.
 
Una de les propostes més trencadores serà sens dubte Sa mateixa de Joana Gomila i Lali Ayguadé. El divendres a la nit la música folk i el moviment gestual s’uniran en un projecte creatiu on les dues artistes exploraran els seus límits i es retrobaran a sí mateixes a través de la tradició.
 
Fugint una mica d’aquest discurs, també es podrà veure l’estrena de Pilar de dos, de Raquel Viñuales i Clàudia Gómez, proposta guanyadora de la segona edició de premi Delfí Colomé. En aquest cas la simbiosi creativa s’estableix entre el llenguatge físic dels castells i l’expressió poètica dels moviments de la dansa.
 
El diàleg amb el paisatge continuarà formant part essencial del festival i la interacció amb la natura estarà present de nou al Parc de Pedra Tosca dissabte a la tarda amb la Festa al Parc, on tothom qui vulgui podrà descobrir danses tradicionals en un espai natural únic. Aquesta vegada el passeig acabarà al Clot de l’Infernon es presentaran els resultats del treball fet durant tota la setmana en els tallers formatius.
 
El Laboratori, el nou espai d’experimentació a partir de la dansa d’arrel tradicional creat l’any passat, continuarà la seva tasca aportant noves eines per a la creació. En aquesta edició, però, se li ha volgut donar el format de residència, convidant a Toni Jodar i Beatriu Daniel perquè desenvolupin el seu projecte Explica dansa i treballin en la revisió teòrica, reflexiva i pràctica del binomi tradició i contemporaneïtat.
 
Homenatges: d'Aureli Capmany a Manuel Cubeles

Coincidint amb l’Any Aureli Capmany i amb la recent mort de Manuel Cubeles, l’Ésdansa ha volgut fer una mirada als orígens i retre un petit homenatge a aquestes dues figures, referents cabdals per entendre l’evolució de la dansa tradicional a Catalunya en el darrer segle. A través dels “Parlem...” reconvertits en “conferències ballades”, es descobrirà el llegat deixat per Capmany i Cubeles, així com la feina que han continuat fent els esbarts per preservar-lo. A més, l’Esbart Marboleny recuperarà la peça Saturnals o l’absurd de la disbauxa creada per Manuel Cubeles el 2001 i estrenada aquell mateix any al Festival de Peralada dins el Gran Concert de Música Catalana.
 
L’Ésdansa’T, la línia formativa del festival, oferirà un total de 190 hores de formació, 50 més que l’any passat i amplia l’oferta dels tallers per a nens i nenes a través de quatre itineraris paral·lels, distribuïts en diferents franges d’edat. A més a més, i després de la magnífica acollida de l’Ésdansa’T jove engegat l’any passat, els nois i noies d’entre els 13 i els 16 anys continuaran gaudint de tallers destinats només a ells. Cinc dies de formació durant els quals l’Ésdansa’T es convertirà de nou en el màxim referent formatiu i Campus de la dansa tradicional.