09
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
20:13h
No volen caritat, sinó "viure amb dignitat", diu l'Abde, un dels fills garrotxins d'una família gambiana de vuit persones que malviuen en un pis del número 9 del carrer de Fluvià, ben a prop de la Floristeria Casa Carlicus, des de fa vuit anys, quan ja van haver d'abandonar dos habitatges més (un a la carretera de Santa Pau, un altre al passeig d'en Blay, per plagues i altres condicions de misèria).
L'infrahabitatge en què malviuen ara –un pis rònec, amb fuites d'aigua constants provinents de la cambra de bany, esquerdes a sostres i parets, i una mitja paret a l'escala d'accés a punt de caure–, és propietat d'un home de les Preses, de nom Ramon, que els cobra cada mes 250 euros, però que no es fa càrrec de les despeses de manteniment o dels arranjaments que han hagut de pagar de la seva butxaca els llogaters per a poder viure-hi amb les mínimes condicions.
Jeneba, portaveu de la PAH Garrotxa, ha explicat que a Olot, pel cap baix –i que hagin pogut comptabilitzar–, hi ha entre quatre i cinc pisos en condicions semblants o encara pitjors. "Si arriba una família a Olot per a una emergència, on la ficarà l'Ajuntament?", es pregunta aquesta activista, una demanda que qüestiona la suposada gran onada de solidaritat que adesiara es produeix per la qüestió dels refugiats.
La mare d'Abde també ha intervingut per explicar que són a la llista d'espera d'un pis social i que tant des del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa com des de l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament d'Olot només els han donat llargues, sense cap solució a curt o mitjà termini, tot adduint que la llista d'espera per a un pis social és llarga.
La família la componen els pares, quatre germans de 9, 15, 16 i 23 anys, una germana de 19, i un oncle de 25, que han de conviure en tres cambres de dimensions reduïdes, compartir una petita sala, una cambra de bany encara més petita (d'on van haver de treure-hi fang, enrajolar i agençar), i fer el menjar en una estreta cuina on el armaris per desar-hi estris i vaixella són podrits i amb fongs.
Ara fa quatre anys, el doble sostre de motllures de guix d'una de les cambres on dormen els nois, va caure a pes damunt dels llits. Sortosament, en aquell moment no hi havia ningú a la cambra, amb què es va evitar una desgràcia.
Es queixen del maltracte verbal d'una funcionària de l'Oficina d'Habitatge
La família –on només hi entren tres humils salaris– ha tractat de cercar un altre pis, pagant un lloguer semblant o una mica més elevat, però s'han trobat amb la indiferència de les immobiliàries, que o bé al·leguen que no hi ha ofertes o bé els ofereixen pisos molt cars, i amb la deixadesa, ratllant l'insult –segons ha manifestat indignat l'Abde– de l'Oficina Local d'Habitatge, on una tal "Miriam ens va tractar molt malament i ens va dir que no ens queixéssim si havíem acceptat de viure en aquesta casa amb les condicions en què es trobava".
Tant aquest pis com tot l'edifici del carrer de Fluvià es troba en unes condicions lamentables i és dubtós que l'habitatge en què viu aquesta família gambiana disposi de la corresponent cèdula d'habitabilitat. Per bé que l'Abde desconeix aquest detall –"els papers els porta el meu pare i sempre torna enfadat després de parlar amb el propietari"–, si que afirma que disposen d'un contracte, amb què els empararia el dret que les despeses de manteniment i els arranjament vagin a càrrec del propietari, que sempre diu al pare de l'Abde que "no té diners".
L'infrahabitatge en què malviuen ara –un pis rònec, amb fuites d'aigua constants provinents de la cambra de bany, esquerdes a sostres i parets, i una mitja paret a l'escala d'accés a punt de caure–, és propietat d'un home de les Preses, de nom Ramon, que els cobra cada mes 250 euros, però que no es fa càrrec de les despeses de manteniment o dels arranjaments que han hagut de pagar de la seva butxaca els llogaters per a poder viure-hi amb les mínimes condicions.
Jeneba, portaveu de la PAH Garrotxa, ha explicat que a Olot, pel cap baix –i que hagin pogut comptabilitzar–, hi ha entre quatre i cinc pisos en condicions semblants o encara pitjors. "Si arriba una família a Olot per a una emergència, on la ficarà l'Ajuntament?", es pregunta aquesta activista, una demanda que qüestiona la suposada gran onada de solidaritat que adesiara es produeix per la qüestió dels refugiats.
La mare d'Abde també ha intervingut per explicar que són a la llista d'espera d'un pis social i que tant des del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa com des de l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament d'Olot només els han donat llargues, sense cap solució a curt o mitjà termini, tot adduint que la llista d'espera per a un pis social és llarga.
La mare d'Abde també ha intervingut per explicar que són a la llista d'espera d'un pis social des de fa molt de temps, tot i que igualment en cerquen de pagament. Foto: Martí Albesa.
La família la componen els pares, quatre germans de 9, 15, 16 i 23 anys, una germana de 19, i un oncle de 25, que han de conviure en tres cambres de dimensions reduïdes, compartir una petita sala, una cambra de bany encara més petita (d'on van haver de treure-hi fang, enrajolar i agençar), i fer el menjar en una estreta cuina on el armaris per desar-hi estris i vaixella són podrits i amb fongs.
Ara fa quatre anys, el doble sostre de motllures de guix d'una de les cambres on dormen els nois, va caure a pes damunt dels llits. Sortosament, en aquell moment no hi havia ningú a la cambra, amb què es va evitar una desgràcia.
Es queixen del maltracte verbal d'una funcionària de l'Oficina d'Habitatge
La família –on només hi entren tres humils salaris– ha tractat de cercar un altre pis, pagant un lloguer semblant o una mica més elevat, però s'han trobat amb la indiferència de les immobiliàries, que o bé al·leguen que no hi ha ofertes o bé els ofereixen pisos molt cars, i amb la deixadesa, ratllant l'insult –segons ha manifestat indignat l'Abde– de l'Oficina Local d'Habitatge, on una tal "Miriam ens va tractar molt malament i ens va dir que no ens queixéssim si havíem acceptat de viure en aquesta casa amb les condicions en què es trobava".
Tant aquest pis com tot l'edifici del carrer de Fluvià es troba en unes condicions lamentables i és dubtós que l'habitatge en què viu aquesta família gambiana disposi de la corresponent cèdula d'habitabilitat. Per bé que l'Abde desconeix aquest detall –"els papers els porta el meu pare i sempre torna enfadat després de parlar amb el propietari"–, si que afirma que disposen d'un contracte, amb què els empararia el dret que les despeses de manteniment i els arranjament vagin a càrrec del propietari, que sempre diu al pare de l'Abde que "no té diners".