Calvet visita els treballs de consolidació de la cinglera de Castellfollit de la Roca

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, ha visitat avui la cinglera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa), on ha pogut conèixer, de la mà del batlle, Miquel Reverter, els problemes que afecten el seu nucli. Calvet ha fet la visita després de presentar aquest matí l'adquisició pública del cràter del volcà de Santa Margarida (Santa Pau), al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

 

La cinglera basàltica sobre la qual s’assenta el nucli antic de Castellfollit de la Roca és un dels testimonis més rellevants del vulcanisme a Catalunya i, atesa la seva singularitat, està catalogada com a Espai d’Interès Geològic i també es troba dins del catàleg d’afloraments d’interès del Pla especial que regula el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG).

 

El conjunt que formen la cinglera i el poble té un alt valor paisatgístic i cultural, però el nucli antic acusa la dinàmica històrica de despreniments de roca que ha provocat un retrocés de la cinglera, afectant alguns habitatges. Des de finals del segle XIX aquest retrocés pot arribar als 8 metres en algun tram.

 

Els despreniments a la cinglera es veuen afavorits per diferents factors, entre d’altres:

 

·         La seva pròpia naturalesa basàltica, que dona lloc a una estructura singular de blocs i columnes individualitzades, i l’existència de certs elements geològics en el si de la paret que generen debilitats, com nivells de cinerites.

 

·         La soscavació de la base de la cinglera per l’erosió del rius Fluvià (part nord) i Toronell (part sud), que generen una situació constant de desequilibri. Cal dir que aquest és un factor amb una velocitat d’acció molt lenta i que, per tant, actua a llarg termini.

 

·         La presència d’àmplies esquerdes a la paret i de desploms  producte del descalçament progressiu del massís des dels trams inferiors de la cinglera.

 

Aquests factors geològics es veuen accelerats per diversos agents, com ara la infiltració en la paret d’aigua de pluja i d’aigües residuals procedents dels habitatges, així com per la presència de vegetació, les arrels de la qual afavoreixen la  disgregació de la roca. La complexitat del massís fa que ni els factors generadors de despreniments ni el grau de perillositat per als habitatges siguin homogenis al llarg de cinglera.

 

Per tal de garantir la seguretat i la preservació del nucli antic de Castellfollit de la Roca,  la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament promouen un Pla Integral de Conservació de la Cinglera. En aquest sentit, el conseller Calvet ha manifestat el “compromís de la Generalitat” amb el municipi i ha posat en valor la col·laboració de les tres administracions per la conservació “d’un patrimoni que és de tot el país”.

 

 

En el marc del Pla Integral de Conservació de la Cinglera, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha definit un programa de treball a llarg termini, entre 2018 i 2030, per minimitzar el risc geològic al què s’exposa el nucli antic del municipi. Calvet ha ressaltat la feina feta per la comissió de seguiment d’aquest Pla, que “fa el seguiment constant de l’evolució de la cinglera”.

 

El programa es divideix en tres fases, durant les quals es contemplen actuacions d’investigació i treballs de consolidació en els 6 trams en els quals s’ha dividit la cinglera.

1.    Fase 1 (2018-2020). Els treballs se centraran en l’estudi de la dinàmica dels despreniments i dels factors agreujants, incloent l’elaboració d’un mapa de risc geològic, posant el focus en els trams 2 i 5. Són els considerats prioritaris per a la millora de la seguretat de les persones i dels béns. Igualment,  s’executaran obres pilot per estendre-les després a la resta dels trams.

 

En aquests moments, l’ICGC està elaborant el catàleg inicial de vessants i duent a terme el seguiment geològic amb inspeccions visuals del terreny, inspeccions aèries amb drons, treballs verticals, auscultació amb escàner làser terrestre (TLS) i amb radar terrestre d’apertura sintètica (GbSAR). També duu a terme l’inventari de moviments de massa, l’anàlisi de la sensibilitat als despreniments i la definició de prioritats.  

 

2.    Fase 2 (2021-2025). Etapa d’obres per a la millora de la seguretat, centrada als trams 2 i 5, mentre s’amplien els treballs de recerca a la resta. Només aquestes dues primeres fases tenen un cost estimat d’1,61 milions.

 

3.    Fase 3 (2026-2030). Ampliació dels treballs als àmbits de la cinglera que ho requereixin.

 

Durant la seva visita, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha explicat que “preveiem tenir els primers resultats a finals d’any” i ha assegurat que “els recursos econòmics hi seran, en funció de les mesures que s’hagin de prendre”.