27
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
15:28h
El gran centre cultural d'Olot, la Biblioteca Central, es farà a Can Sacrest, l'antiga fàbrica de gènere de punt situada a la ronda Sant Bernat, a tocar del Fluvià, amb més de 4.000 m2 de superfície, segons va anunciar ahir el regidor de l'Ajuntament, Pep Berga, durant la presentació del Pla de Biblioteques de la Ciutat d'Olot, que també inclou una biblioteca de proximitat, d'uns 750 m2, a la zona sud-oest de la ciutat (als barris de Sant Roc, Pekín, Bonavista), mancats d'equipament culturals d'aquest caire. A la presentació a la Sala Gussinyé també hi va assistir el batlle, Josep Maria Corominas, i el director de l'Institut Municipal de Cultura, Ricard Sargatal.
Olot, amb aquest repte cultural, en certa mesura voldrà assemblar-se als grans centres culturals del nord –com, per exemple, els de Finlàndia i de Dinamarca–, en què s'han inspirat els gestors de la comissió creada a partir de l'acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Olot d'inicis d'any per a redactar el Pla de Biblioteques de la Ciutat d’Olot.
Formada per tècnics de diverses àrees de l’Ajuntament (Cultura i Infraestructures i Urbanisme), del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona i regidors de l’Ajuntament d’Olot, la comissió ha treballat en la redacció d’una proposta per adaptar la ciutat a la llei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. De fet, segons la normativa, Olot arrossega un dèficit a nivell bibliotecari que ha de resoldre per adaptar-se al Mapa de Lectura Pública de Catalunya i és de les poques comarques que encara no ha fet els deures en aquest camp.
El Pla de Biblioteques
Del treball fet per la comissió de Biblioteques d’Olot se’n desprenen aquests eixos:
— A Olot li cal una gran Biblioteca Central. Amb una superfície d’entre 3.000 i 4.000 m2 (més del doble que l’actual, la Marià Vayreda, que fa poc més de 1.200 m2) hauria d’estar situada al centre de la ciutat. El nou equipament hauria de tenir el seu emplaçament a l’eix comercial d’Olot format pels carrers que van des de la Plaça Clarà a la Plaça del Carme, passant per la Plaça Major. Per això, la proposta des de l'equip de govern, que es podria dur a terme en tres anys, segons Pep Berga, és la fàbrica de Can Sacrest, que s'havia reservat per a l'Escola d'Art i Disseny, però que des d'aquest centre d'ensenyament ja han descartat, amb què el gran edifici amb quasi dos-cents anys d'història, resta lliure per fer-hi i desfer-hi.
— La ciutat també necessita una biblioteca de proximitat. D’uns 750 m2 de superfície aproximats, s’hauria d’instal·lar a la zona sud-oest d’Olot (als barris de Sant Roc, Pekín, Bonavista...), actualment mancada d'aquest tipus d'equipaments.
Com serà la Biblioteca Central d'Olot?
El caràcter d’aquesta nova biblioteca ha de ser molt diferent de l’actual Marian Vayreda. A més dels serveis estrictament bibliotecaris (préstec de llibres, activitats literàries...), el Pla descriu un nou equipament que ha de ser un espai de relació ciutadana, de creació cultural i formativa. És a dir, un centre que actuï com a motor de cohesió social: obert a col·lectius i a persones individuals amb espais per nadons, famílies, entitats, cuina, espais de creació i tallers... on sigui més important l’autogestió de les activitats, que sigui punt de trobada, amb espais amplis i compartits.
L’informe també proposa traslladar l’Oficina de Joventut (actualment a l’Ideal) a aquest nou equipament cohesiu i obert. Per tant, es defineix un centre on es potenciï la relació entre els ciutadans de diverses edats i diversos interessos.
El Pla de Biblioteques no identifica un edifici un concret on ubicar la futura Biblioteca d’Olot, una tasca que l’Ajuntament afronta a partir d’aquest moment amb el repte assenyalat de Can Sacrest. Una vegada el Consistori aprovi la ubicació exacta de les dues biblioteques que descriu el pla, caldrà encarregar el projecte funcional on es detalli amb més precisió com encaixar tots aquests serveis a l’edifici.
"El concepte de biblioteca ha canviat molt", ha explicat el director de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot, Ricard Sargatal, perquè "ha deixat de ser un espai on únicament es presten llibres per convertir-se en espai de relació i de molta activitat, en un gran motor de cohesió, de trobada i per on ha de passar molta més gent de les 500 persones que utilitzen diàriament la Biblioteca Marià Vayreda".
De la seva banda, Pep Berga, regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Olot, ha explicat que la Biblioteca Central, aquest gran centre de cultura i oci, que s'ubicarà al Nucli Antic, ocupant els espais de l’antiga fàbrica de Can Sacrest, "és el millor lloc per a complir amb les característiques que ens marca el Pla, perquè pot interactuar amb l’Escola d’Art, és un espai de confluència entre el PIAM de Sant Miquel i el Nucli Antic i perquè pot ajudar a crear una nova centralitat i fer més atractiu aquest sector d’Olot".
El batlle, Josep M. Corominas ha afegit que “és una instal·lació de primer ordre que afavorirà la cohesió social i la promoció econòmica de la ciutat”. Per a Corominas, “és un projecte que ens marquem de cara al proper mandat", per a deixar-ho "tot llest i lligat" –en paraules de Pep Berga–.
Així com el mandat anterior es va dir que es faria el nou Mercat i és una realitat i "com en l’actual vàrem apostar pel Firal i està avançant a bon ritme, de cara als propers anys l’objectiu és la nova Biblioteca que avui presentem“.
La presentació del Pla de Biblioteques de la Ciutat d’Olot ha tingut lloc, després de la roda de premsa, al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Olot. Ha anat a càrrec del batlle d’Olot, i del regidor de Cultura, a més del director de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot i de les tècniques Tània Puigvert i Anna Colomer, que també han format part de la comissió.
Olot, amb aquest repte cultural, en certa mesura voldrà assemblar-se als grans centres culturals del nord –com, per exemple, els de Finlàndia i de Dinamarca–, en què s'han inspirat els gestors de la comissió creada a partir de l'acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Olot d'inicis d'any per a redactar el Pla de Biblioteques de la Ciutat d’Olot.
Sargatal, Corominas i Berga van presentar el Pla de Biblioteques. Foto: Martí Albesa.
Formada per tècnics de diverses àrees de l’Ajuntament (Cultura i Infraestructures i Urbanisme), del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona i regidors de l’Ajuntament d’Olot, la comissió ha treballat en la redacció d’una proposta per adaptar la ciutat a la llei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. De fet, segons la normativa, Olot arrossega un dèficit a nivell bibliotecari que ha de resoldre per adaptar-se al Mapa de Lectura Pública de Catalunya i és de les poques comarques que encara no ha fet els deures en aquest camp.
El Pla de Biblioteques
Del treball fet per la comissió de Biblioteques d’Olot se’n desprenen aquests eixos:
— A Olot li cal una gran Biblioteca Central. Amb una superfície d’entre 3.000 i 4.000 m2 (més del doble que l’actual, la Marià Vayreda, que fa poc més de 1.200 m2) hauria d’estar situada al centre de la ciutat. El nou equipament hauria de tenir el seu emplaçament a l’eix comercial d’Olot format pels carrers que van des de la Plaça Clarà a la Plaça del Carme, passant per la Plaça Major. Per això, la proposta des de l'equip de govern, que es podria dur a terme en tres anys, segons Pep Berga, és la fàbrica de Can Sacrest, que s'havia reservat per a l'Escola d'Art i Disseny, però que des d'aquest centre d'ensenyament ja han descartat, amb què el gran edifici amb quasi dos-cents anys d'història, resta lliure per fer-hi i desfer-hi.
La biblioteca Marià Vayreda no cobreix les necessitats que marca la llei i una gran ciutat com Olot. Foto: Martí Albesa.
— La ciutat també necessita una biblioteca de proximitat. D’uns 750 m2 de superfície aproximats, s’hauria d’instal·lar a la zona sud-oest d’Olot (als barris de Sant Roc, Pekín, Bonavista...), actualment mancada d'aquest tipus d'equipaments.
Com serà la Biblioteca Central d'Olot?
El caràcter d’aquesta nova biblioteca ha de ser molt diferent de l’actual Marian Vayreda. A més dels serveis estrictament bibliotecaris (préstec de llibres, activitats literàries...), el Pla descriu un nou equipament que ha de ser un espai de relació ciutadana, de creació cultural i formativa. És a dir, un centre que actuï com a motor de cohesió social: obert a col·lectius i a persones individuals amb espais per nadons, famílies, entitats, cuina, espais de creació i tallers... on sigui més important l’autogestió de les activitats, que sigui punt de trobada, amb espais amplis i compartits.
L’informe també proposa traslladar l’Oficina de Joventut (actualment a l’Ideal) a aquest nou equipament cohesiu i obert. Per tant, es defineix un centre on es potenciï la relació entre els ciutadans de diverses edats i diversos interessos.
El Pla de Biblioteques no identifica un edifici un concret on ubicar la futura Biblioteca d’Olot, una tasca que l’Ajuntament afronta a partir d’aquest moment amb el repte assenyalat de Can Sacrest. Una vegada el Consistori aprovi la ubicació exacta de les dues biblioteques que descriu el pla, caldrà encarregar el projecte funcional on es detalli amb més precisió com encaixar tots aquests serveis a l’edifici.
"El concepte de biblioteca ha canviat molt", ha explicat el director de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot, Ricard Sargatal, perquè "ha deixat de ser un espai on únicament es presten llibres per convertir-se en espai de relació i de molta activitat, en un gran motor de cohesió, de trobada i per on ha de passar molta més gent de les 500 persones que utilitzen diàriament la Biblioteca Marià Vayreda".
De la seva banda, Pep Berga, regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Olot, ha explicat que la Biblioteca Central, aquest gran centre de cultura i oci, que s'ubicarà al Nucli Antic, ocupant els espais de l’antiga fàbrica de Can Sacrest, "és el millor lloc per a complir amb les característiques que ens marca el Pla, perquè pot interactuar amb l’Escola d’Art, és un espai de confluència entre el PIAM de Sant Miquel i el Nucli Antic i perquè pot ajudar a crear una nova centralitat i fer més atractiu aquest sector d’Olot".
El batlle, Josep M. Corominas ha afegit que “és una instal·lació de primer ordre que afavorirà la cohesió social i la promoció econòmica de la ciutat”. Per a Corominas, “és un projecte que ens marquem de cara al proper mandat", per a deixar-ho "tot llest i lligat" –en paraules de Pep Berga–.
Així com el mandat anterior es va dir que es faria el nou Mercat i és una realitat i "com en l’actual vàrem apostar pel Firal i està avançant a bon ritme, de cara als propers anys l’objectiu és la nova Biblioteca que avui presentem“.
El Pla de Biblioteques es va presentar públicament al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Foto: Martí Albesa.
La presentació del Pla de Biblioteques de la Ciutat d’Olot ha tingut lloc, després de la roda de premsa, al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Olot. Ha anat a càrrec del batlle d’Olot, i del regidor de Cultura, a més del director de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot i de les tècniques Tània Puigvert i Anna Colomer, que també han format part de la comissió.