21
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
22:07h
Ple d'estiu en "horari europeu" –com ha confessat el regidor d'Esquerra Josep Quintana. Efectivament, avui, per primera vegada s'ha iniciat el plenari de l'Ajuntament d'Olot a dos quarts de cinc, per bé que s'ha allargassat fins a les nou del vespre; quatre hores i dos quarts que no han resultat en grans aportacions a la història de la ciutat, però que ha tingut un contrapunt a comentar: la renúncia de la regidora de la CUP, Mireia Teresseras, a la seva acta de regidora, coneguda de fa uns dies, però respectada per tothom de no fer-la pública fins que no es produís efectivament, tal com ha succeït avui.
Mireia Tresserras plega per «excés de feina»
Raons personals, ha adduït la cupaire olotina, per bé que, tot afinant-hi, ha manifestat l'"excés de feina", l'"assumpció de massa responsabilitats" i la sensació que l'Ajuntament "és molt Ajuntament". En el seu llarg discurs de comiat, aquesta pedagoga ha recordat les paraules del regidor Massanella a l'inici d'aquesta legislatura municipal, que l'experiència a la institució era com anar a la universitat.
Per bé o per mal, la regidora que ara abandona la seva tasca en favor del següent de la llista, el passtisser-poeta Lluís Riera, del Cacau d'Olot –a qui hem vist a les últimes files de la sala, a les fosques, per a no sostreure cap protagonisme–, ha deixat clar que el pes de la institució no li ha agradat i ha recordat, mig somrient, que el mantra habitual ha estat: "Això sempre s'ha fet així". En resum, Mireia Tresseras s'ha mostrat decebuda de les dinàmiques institucionals a l'Ajuntament d'Olot.
Tanmateix, al final del seu discurs –en què ha defensat que són als municipis per fer-los canviar, encara que sigui dient gairebé sempre "no"– ha estat prou clara quant al seu compromís: "Nosaltres no som polítics, som gent que fem política. Seguiré fent política als moviments socials i al carrer".
Ben bé calcat al discurs, més polític, que va fer Lluís Rubió el 19 de gener passat, en què també va anunciar, per raons familiars –la prompta paternitat que li venia al damunt–, la renúncia al càrrec, que llavors va ssumir Raül Massanella. De fet, doncs, en menys de mig any ja són dos (de tres) els regidors de la CUP que pleguen per raons similars, amb què no es pot dir que en aquesta formació política la dedicació sigui "professional", ans de cor i de pensament.
En tot cas, l'anomenada "paritat de gènere" que tant plau a la CUP de reivindicar, ara resta trencada, si més no fins a les eleccions municipals vinents, de què encara no s'ha parlat a les assemblees locals.
Mireia Tresserras plega per «excés de feina»
Raons personals, ha adduït la cupaire olotina, per bé que, tot afinant-hi, ha manifestat l'"excés de feina", l'"assumpció de massa responsabilitats" i la sensació que l'Ajuntament "és molt Ajuntament". En el seu llarg discurs de comiat, aquesta pedagoga ha recordat les paraules del regidor Massanella a l'inici d'aquesta legislatura municipal, que l'experiència a la institució era com anar a la universitat.
Per bé o per mal, la regidora que ara abandona la seva tasca en favor del següent de la llista, el passtisser-poeta Lluís Riera, del Cacau d'Olot –a qui hem vist a les últimes files de la sala, a les fosques, per a no sostreure cap protagonisme–, ha deixat clar que el pes de la institució no li ha agradat i ha recordat, mig somrient, que el mantra habitual ha estat: "Això sempre s'ha fet així". En resum, Mireia Tresseras s'ha mostrat decebuda de les dinàmiques institucionals a l'Ajuntament d'Olot.
Tanmateix, al final del seu discurs –en què ha defensat que són als municipis per fer-los canviar, encara que sigui dient gairebé sempre "no"– ha estat prou clara quant al seu compromís: "Nosaltres no som polítics, som gent que fem política. Seguiré fent política als moviments socials i al carrer".
Ben bé calcat al discurs, més polític, que va fer Lluís Rubió el 19 de gener passat, en què també va anunciar, per raons familiars –la prompta paternitat que li venia al damunt–, la renúncia al càrrec, que llavors va ssumir Raül Massanella. De fet, doncs, en menys de mig any ja són dos (de tres) els regidors de la CUP que pleguen per raons similars, amb què no es pot dir que en aquesta formació política la dedicació sigui "professional", ans de cor i de pensament.
En tot cas, l'anomenada "paritat de gènere" que tant plau a la CUP de reivindicar, ara resta trencada, si més no fins a les eleccions municipals vinents, de què encara no s'ha parlat a les assemblees locals.