19
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:05h
L'Estat ha malgastat 26.240 milions d'euros de diner públic entre 1995 i 2016 en les línies d'Alta Velocitat Espanyola (AVE). Així ho descobreix un estudi de l'Associació de Geògrafs Espanyols publicat perEl País i realitzat per les universitats de Barcelona, Girona, València, Cantàbria, Complutense de Madrid, Tenerife, Sevilla, Màlaga i Alacant. Una xifra que suposa més de la meitat dels 42.000 milions invertits en el projecte durant el mateix període.
Una inversió que significa la meitat dels 81.000 milions d'euros compromesos per les administracions públiques durant les últimes dècades. Però alerta que són destinats a infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades. Les obres infrautilitzades són una de les quatre formes de malbaratament que recull l'estudi al costat de la corrupció, els projectes inútils i priorització inadequada d'inversions.
A banda de l'AVE, l'informe també explica el malbaratament que hi ha hagut a carreteres, ports i aeroports i conclou que, partint de les dades de passatgers del 2017, almenys una tercera part del total d'aeroports són prescindibles. En aquest sentit, carrega amb contundència contra els impulsors, perquè apunta que s'han construït partint d'un criteri basat en la rendibilitat electoral.
Tot amb tot, l'estudi apunta que durant els anys 1985 i 1995, els successius governs espanyols van llançar un 5% del PIB, mentre que aquesta dada es va disparar fins al 20% entre el període 1996-2007, durant el boom econòmic.
Una inversió que significa la meitat dels 81.000 milions d'euros compromesos per les administracions públiques durant les últimes dècades. Però alerta que són destinats a infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades. Les obres infrautilitzades són una de les quatre formes de malbaratament que recull l'estudi al costat de la corrupció, els projectes inútils i priorització inadequada d'inversions.
A banda de l'AVE, l'informe també explica el malbaratament que hi ha hagut a carreteres, ports i aeroports i conclou que, partint de les dades de passatgers del 2017, almenys una tercera part del total d'aeroports són prescindibles. En aquest sentit, carrega amb contundència contra els impulsors, perquè apunta que s'han construït partint d'un criteri basat en la rendibilitat electoral.
Tot amb tot, l'estudi apunta que durant els anys 1985 i 1995, els successius governs espanyols van llançar un 5% del PIB, mentre que aquesta dada es va disparar fins al 20% entre el període 1996-2007, durant el boom econòmic.