Premis Ciutat d'Olot

Enjòlit a l'entorn dels nous Premis Ciutat d'Olot, que es convocaran el 2019

El regidor Pep Berga, tot recollint l'esperit de la gran jornada participativa d'aquest passat dissabte, presentarà les propostes debatudes a la Junta de l'Institut de Cultura | Es perfila o bé un guardó de només narrativa, de teatre, de novel·la gràfica o, encara, unes beques a la creació amb participació de la Residència Faber

per Xavier Borràs, Olot, 18 de juny de 2018 a les 12:49 |
Per Berga ha destacat la necessitat de tornar a convocar, renovats, els premis perquè «ja són un patrimoni de la ciutat». | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si algunes coses es perfilen quant als Premis Ciutat d'Olot són que, efectivament, es tornaran a convocar –després del parèntesi reflexiu obert enguany– i que hi haurà canvis substancials, tal com ha anunciat aquest mig matí a la Sala del Plenari de l'Ajuntament d'Olot el regidor de Cultura, Pep Berga, que serà l'encarregat de traslladar les propostes debatudes aquest dissabte durant la jornada que es va fer a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, en què va participar més d'una cinquantena de persones (escriptors, editors, llibreters, gestors culturals, representants polítics, lectors…). Tanmateix, l'enjòlit de saber, finalment, quins seran aquests canvis resta pendent de resoltre. "Hi ha temps –ha dit Berga–, perquè els premis no es convoquen fins a la tardor".

El regidor de l'equip de govern ha anunciat, doncs, que l’any que ve es tornaran a convocar els Premis Literaris Ciutat d’Olot, però s’hi faran una sèrie de canvis per actualitzar-los a les necessitats d’avui en dia, que no són les mateixes que quan es van crear ara fa més de cinquanta anys. Berga ho defensarà a la Junta de Govern de l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot després que, dissabte, entre la cinquantena de persones que van participar a la jornada de reflexió “Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot” s’imposés l’opinió que calia continuar convocant aquests guardons.
 

Diferents veus van apuntar que es tractava d’uns premis de prestigi que destacaven per l’elevada qualitat de les obres premiades i que, després de cinquanta anys, s’havien convertit en un element patrimonial en si mateixos. Pep Berga ha explicat que entre els assistents a la jornada de dissabte s’havia destacat especialment que el fet de tenir un bon jurat era el que garantia aquesta bona salut dels Premis, i que això s’havia de mantenir.
 

Tot i això, Berga ha dit que caldrà tenir en compte una sèrie de consideracions que van sorgir sobretot enfocades a aconseguir que els Premis Ciutat d’Olot compleixin amb uns objectius en consonància amb les necessitats actuals, que no són les mateixes que fa cinquanta anys. En tot cas, ha dit que no es podia deixar perdre el "patrimoni de la ciutat" que ja signifiquen els premis, amb cinquanta anys d'història al darrere.
 

“Va quedar clar que era important buscar una especialització als Premis Literaris Ciutat d’Olot. Algunes idees que van sorgir van ser centrar-los en el gènere del còmic, aprofitant la tradició artística pictòrica de la ciutat, o els textos teatrals”. Pep Berga ha dit, també, que es revisaran qüestions com la dotació, la difusió de les bases, la promoció de les obres guardonades, el seguiment que es fa dels autors premiats, la promoció de l’obra, la dotació econòmica i el fet que els drets d’autor en formin part. A més, també es vol que la ciutadania se senti els premis com a seus.
 

Una altra qüestió que va sorgir el dissabte va ser la necessitat de treballar, paral·lelament, el foment a la lectura, per contribuir a augmentar el nombre de lectors. En aquest sentit, es va incidir en la importància del treball conjunt entre educació i cultura i en tenir en compte la incidència de la tecnologia, sobretot entre la població més jove.
 
Durant la jornada també es va reivindicar repetidament la necessitat d’oferir a la ciutat més propostes de formació en escriptura literària; de la mateixa manera com l’aficionat a la música, l’esport o l’art té centres on aprendre, els aficionats a l’escriptura han de poder trobar espais de creació literària que no passin necessàriament per la professionalització i la publicació.
 
Pep Berga ha recordat que els Premis Literaris Ciutat d’Olot són un projecte de la ciutat per fomentar la creació literària en català i que, d’altra banda, també es fan projectes per al foment de la lectura, amb el festival MOT com a una de les principals propostes en aquest sentit.
 
L’acte de dissabte va començar amb l’exposició de quatre ponents principals: Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem- Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Oriol Izquierdo, professor de llengua, literatura i humanitats de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, i Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a les Persones l’Ajuntament de Granollers. Seguidament, es va obrir un torn de paraula al públic, entre el qual figuraven persones directament vinculades als Premis Literaris Ciutat d’Olot, professionals de l’àmbit literari així com ciutadania interessada a debatre sobre aquesta qüestió.
 

La jornada per repensar els premis olotins va comptar a una gran participació i de qualitat. Foto: Olot Cultura.


Les propostes debatudes a la jornada "Repensem els Premis Ciutats d'OLot"
 
Tot i que hi ha un consens en el sector literari sobre l’alta qualitat de les obres premiades pels Premis Literaris Ciutat d’Olot, moltes de les reflexions han coincidit en els canvis socials que s’han viscut des de la creació dels premis, l’any 1967. Aquest nou context faria més necessari el replantejament dels objectius dels guardons en un moment en què escriure en català i publicar és més accessible per a tothom.
 
Hi ha hagut unanimitat que, si els premis han de continuar, cal replantejar-los, introduint canvis com ara l’especialització o la introducció de nous gèneres com el còmic o el teatre. Altres aspectes que s’han qüestionat són el procés que segueixen els llibres un cop han estat premiats, la promoció de l’obra, la dotació econòmica i el fet que els drets d’autor en formin part.
 
Un altre dels punts que ha sortit al llarg del matí és que creació i lectura no van necessàriament de la mà. Mentre que les dades oficials diuen que el 40% de la gent no llegeix, paradoxalment altres estudis destaquen que el 54% de la població està escrivint un llibre. Per tant, la creació està passant per un bon moment, com ho demostra el fet que una editorial petita pot arribar a rebre set manuscrits diaris que aspiren a ser publicats. Actualment, es publiquen 8.000 títols anuals en català, dels quals 750 corresponen a premis literaris. En efecte, els premis poden ser una via per als escriptors novells que d’entrada veuen el món editorial com inaccessible.
 
Entre les alternatives als premis s’ha plantejat oferir beques de creació per permetre als escriptors centrar-se únicament en l’escriptura. Una de les possibilitats que s’ha repetit al llarg del matí és que la residència Faber fos un altre dels agents que es vinculés a aquest estímul a la creació. En la mateixa línia d’establir sinergies, s’ha suggerit connectar els guanyadors dels premis amb la programació del Festival MOT de literatura.
 
S’ha destacat que els premis no tenen sentit si no hi ha lectors; per tant, el foment de la lectura hauria de ser una de les bases de la política cultural de la ciutat. En aquest sentit, s’ha incidit que cal que cultura i educació vagin de la mà. Diverses veus han insistit que els joves s’acosten a la lectura d’una manera diferent a la tradicional, passant molts cops per la tecnologia, i que cal aprofitar les noves eines per tal de difondre la literatura. D’altra banda, més enllà de crear lectors, també s’ha de generar espais de creació per a aquells aficionats a l’escriptura que no necessàriament volen passar a un nivell professional.

Algunes xifres d'interès
 
Les dades oficials diuen que el 40% de la gent no llegeix; paradoxalment, altres estudis destaquen que el 54% de la població està escrivint un llibre. Per tant, la creació està passant per un bon moment, com ho demostra el fet que una editorial petita pot arribar a rebre set manuscrits diaris que aspiren a ser publicats. Actualment, es publiquen 8.000 títols anuals en català, dels quals al voltant de 750 corresponen a premis literaris. En efecte, els premis poden ser una via per als escriptors novells que d’entrada veuen el món editorial com inaccessible.

 

Participació