14
de juny
del
2018
Actualitzat
el
18
de juny
a les
18:15h
Aquest matí s'ha presentat a la Sala d'Actes de l'Arxiu Comarcal, a Olot el report anual de l'Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa. Destaquen, d'entrada, algunes constatacions: el dinamisme de l'economia comarcal, amb un PIB el 2016 del 3,9% –tercer any consecutiu de creixement i el vuitè més gran de les comarques de tot Catalunya–, l'augment de la població més gran de 65 anys i la disminució creixent del sector primari, que tot i gestionar gran part del territori, l'afaiçonament del paisatge i el reclam turístic, sembla abocat a la desaparició davant de la manca de recanvi generacional, suports institucionals i dificultats en els usos del sòl.
Aquest retrat anual del pols de la comarca –fet conjuntament per DinàmiG, SIGMA, el Consorci d'Acció Social i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa– ha estat presentat pel batlle d'Olot, Josep M. Corominas, el president del Consell Comarcal i batlle de Sant JOan les Fonts, Joan Espona, i Francesc Canalias, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA). La coordinació del projecte també ha comptat amb l’assistència tècnica de 15 entitats, tant públiques com privades que, a través de la seva visió, han permès assolir una imatge polièdrica de la realitat de la comarca.
Les dades més significatives
Durant 2017, construcció i indústria han estat els sectors amb major creixement al territori, que contrasta amb una certa desacceleració del sector serveis (del 3 al 2,2%). L’hostaleria a la Garrotxa continua en expansió, amb un creixement d’un 3,7% interanual. Aquest creixement del teixit productiu es tradueix en una millora en l’ocupació, tornant als nivells d’ocupació anteriors a la crisi econòmica. Amb una taxa d’atur del 7,8% a finals de 2017, la Garrotxa es troba 4 punts per sota de la mitjana catalana.
Tanmateix, tant des de l'Ajuntament d'Olot com des del Consell Comarcal de la Garrotxa s'ha reclamat als empresaris que millorin les condicions dels contractes i augmentin els salaris. "Necessitem més contractes indefinits i sous més alts; ara que sembla que l'economia va bé, els empresaris haurien de solucionar el problema perquè afecta a tota la societat i crec que estan en disposició de fer-ho", ha afirmat el batlle Josep M. Corominas.
Per contra, creixen les exportacions. Durant el 2017 es van sol·licitar 2.154 certificats d'origen per vendre a països de fora la UE, un 6% més que l'any anterior (quan van ser-ne 2.032). Aquesta comarca es manté en la tercera posició en exportacions a la demarcació. El sector d'alimentació i begudes és el que més exporta i Àfrica i Amèrica són les principals destinacions de fora de la UE.
En l’àmbit social, l’envelliment de la població garrotxina torna a ser una de les principals característiques que generen reptes de futur a les administracions i entitats, com la dependència i l’autonomia. També destaca la diversitat de la població de la comarca, amb 93 nacionalitats i més de 60 llengües presents al territori.
L’objectiu d’incrementar la taxa de reciclatge (que actualment es troba al 45%) i reduir la generació de residus a la comarca, centra la branca mediambiental de l’Observatori, que també destaca la qualitat de l’aigua, que es considerada bona o molt bona en un 59% dels punts mostrejats als cursos fluvials de la Garrotxa.
En resum, els diferents informes de l’Observatori ofereixen un retrat integral de la comarca, amb una visió d’aspectes tant variats com el comportament econòmic, l’estructura productiva, el mercat de treball, el comerç exterior, el turisme, la població, els serveis socials, l’educació, els estudis universitaris, la sanitat, la llengua, la seguretat, l’habitatge, la cultura, els esports, el medi ambient, la climatologia, l’aigua, el territori, la gestió del medi natural, els residus i la mobilitat.
Com ha assenyalat Francesc Canalias durant la breu presentació en pantalla a l'Arxiu Comarcal amb eines com les que proporciona l'Observatori es tracta de "pensar des del territori i no deixar, com fins ara, que els altres pensin per nosaltres".
Baixeu-vos el report en format resumit en pdf des d'aquest vincle.
Aquest retrat anual del pols de la comarca –fet conjuntament per DinàmiG, SIGMA, el Consorci d'Acció Social i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa– ha estat presentat pel batlle d'Olot, Josep M. Corominas, el president del Consell Comarcal i batlle de Sant JOan les Fonts, Joan Espona, i Francesc Canalias, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA). La coordinació del projecte també ha comptat amb l’assistència tècnica de 15 entitats, tant públiques com privades que, a través de la seva visió, han permès assolir una imatge polièdrica de la realitat de la comarca.
La Sala d'Actes de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa s'ha fet petita per acollir batlles, regidors i mitjans durant la presentació de l'Observatori. Foto: Xavier Borràs.
Les dades més significatives
Durant 2017, construcció i indústria han estat els sectors amb major creixement al territori, que contrasta amb una certa desacceleració del sector serveis (del 3 al 2,2%). L’hostaleria a la Garrotxa continua en expansió, amb un creixement d’un 3,7% interanual. Aquest creixement del teixit productiu es tradueix en una millora en l’ocupació, tornant als nivells d’ocupació anteriors a la crisi econòmica. Amb una taxa d’atur del 7,8% a finals de 2017, la Garrotxa es troba 4 punts per sota de la mitjana catalana.
Tanmateix, tant des de l'Ajuntament d'Olot com des del Consell Comarcal de la Garrotxa s'ha reclamat als empresaris que millorin les condicions dels contractes i augmentin els salaris. "Necessitem més contractes indefinits i sous més alts; ara que sembla que l'economia va bé, els empresaris haurien de solucionar el problema perquè afecta a tota la societat i crec que estan en disposició de fer-ho", ha afirmat el batlle Josep M. Corominas.
Per contra, creixen les exportacions. Durant el 2017 es van sol·licitar 2.154 certificats d'origen per vendre a països de fora la UE, un 6% més que l'any anterior (quan van ser-ne 2.032). Aquesta comarca es manté en la tercera posició en exportacions a la demarcació. El sector d'alimentació i begudes és el que més exporta i Àfrica i Amèrica són les principals destinacions de fora de la UE.
En l’àmbit social, l’envelliment de la població garrotxina torna a ser una de les principals característiques que generen reptes de futur a les administracions i entitats, com la dependència i l’autonomia. També destaca la diversitat de la població de la comarca, amb 93 nacionalitats i més de 60 llengües presents al territori.
L’objectiu d’incrementar la taxa de reciclatge (que actualment es troba al 45%) i reduir la generació de residus a la comarca, centra la branca mediambiental de l’Observatori, que també destaca la qualitat de l’aigua, que es considerada bona o molt bona en un 59% dels punts mostrejats als cursos fluvials de la Garrotxa.
Cilqueu al damunt per veure el report a Issu. Foto: SIGMA.
En resum, els diferents informes de l’Observatori ofereixen un retrat integral de la comarca, amb una visió d’aspectes tant variats com el comportament econòmic, l’estructura productiva, el mercat de treball, el comerç exterior, el turisme, la població, els serveis socials, l’educació, els estudis universitaris, la sanitat, la llengua, la seguretat, l’habitatge, la cultura, els esports, el medi ambient, la climatologia, l’aigua, el territori, la gestió del medi natural, els residus i la mobilitat.
Com ha assenyalat Francesc Canalias durant la breu presentació en pantalla a l'Arxiu Comarcal amb eines com les que proporciona l'Observatori es tracta de "pensar des del territori i no deixar, com fins ara, que els altres pensin per nosaltres".
Baixeu-vos el report en format resumit en pdf des d'aquest vincle.
Documents