12
de juny
del
2018
Actualitzat
el
14
de juny
a les
17:41h
Un cop feta la presentació del seu cicle de matinals sobre sobiranies, el passat 18 de maig, la proposta de la CUP d’Olot «Construïm sobiranies» va començar a desenvolupar-se aquest dissabte, 9 de juny, al casal del Cassés, al barri del Pla de Dalt d’Olot, amb la sobirania popular damunt la taula.
Els convidats van ser Quim Brugué, politòleg i professor de treball social a la UdG; Judit Font, activista i professora de treball social a la UdG, i Érika Zárate, representant de Resilience Earth, cooperativa responsable dels processos participatius que s’han estat duent a terme a Olot els darrers mesos.
L’aportació de Quim Brugué va ser més teòrica: la teoria política ha discutit molt sobre els elements que s’impliquen en la sobirania, que són el poder i el territori, però s’ha arribat a la conclusió que aquests dos elements han quedat desdibuixats. Per això, és cada vegada més difícil parlar de sobiranies. Considera molt important definir les formes de democràcia existents (representativa, directa, radical i deliberativa); totes tenen avantatges i inconvenients i segurament la millor és una combinació de totes quatre. Finalment, va acabar citant Aristòtil: ciutadà és aquell que sap governar i ser governat.
Judit Font va centrar la seva intervenció en tres conceptes: poder, legitimitat i sentit d’allò públic. El poder ens ha dotat d’estructures de poder, però hem d’aprendre a relacionar-nos-hi, a gestionar-lo. La legitimitat és intrínseca a la comunitat, però la pot tenir un agent validat per tothom (les institucions). Tot allò que és públic ho hem atorgat a l’administració perquè ho gestioni segons valors d’universalitat, transparència, igualtat, etc., i és aquesta administració la que decideix per nosaltres com es gestiona, si de manera pública, privada o una fórmula mixta.
Font reivindica la gestió comunitària: allò públic són béns comuns de la ciutadania i, per tant, és la ciutadania la millor per gestionar-ho a través del sistema participatiu de presa de decisions, de baix a dalt, que reculli els valors anteriors, perquè no busca el lucre i que s’adapti a cada context i necessitat, per això els projectes de gestió comunitària són tots diferents. A partir d’aquí va descriure la seva experiència en gestió comunitària de l’Ateneu de la Coma Cros de Salt, projecte en el qual està immersa ara mateix.
Per la seva banda, Erika Zárate va descriure com s’ha desenvolupat el procés participatiu que s’ha dut a terme en cinc barris d’Olot i que ha portat a ser escollits sis projectes de les 15 propostes finalistes. Valora molt positivament el procés pel que ha tingut de pedagògic, de recerca del consens, de creació d’una estructura participativa a la ciutat i per la creació de confiança cap a aquests tipus de propostes.
Durant les seves intervencions, els assistents van poder intervenir per opinar, debatre i aportar nous elements, alguns dels quals de la pròpia realitat olotina, per tal d’anar creant propostes al voltant de com implementar la sobirania popular a la nostra ciutat.
La pròxima sobirania versarà sobre la sobirania residencial i de l’espai públic i es durà a terme el dissabte 14 de juliol, de 10 a 13 del matí, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, al Puig del Roser d’Olot.
Els convidats van ser Quim Brugué, politòleg i professor de treball social a la UdG; Judit Font, activista i professora de treball social a la UdG, i Érika Zárate, representant de Resilience Earth, cooperativa responsable dels processos participatius que s’han estat duent a terme a Olot els darrers mesos.
L’aportació de Quim Brugué va ser més teòrica: la teoria política ha discutit molt sobre els elements que s’impliquen en la sobirania, que són el poder i el territori, però s’ha arribat a la conclusió que aquests dos elements han quedat desdibuixats. Per això, és cada vegada més difícil parlar de sobiranies. Considera molt important definir les formes de democràcia existents (representativa, directa, radical i deliberativa); totes tenen avantatges i inconvenients i segurament la millor és una combinació de totes quatre. Finalment, va acabar citant Aristòtil: ciutadà és aquell que sap governar i ser governat.
Judit Font va centrar la seva intervenció en tres conceptes: poder, legitimitat i sentit d’allò públic. El poder ens ha dotat d’estructures de poder, però hem d’aprendre a relacionar-nos-hi, a gestionar-lo. La legitimitat és intrínseca a la comunitat, però la pot tenir un agent validat per tothom (les institucions). Tot allò que és públic ho hem atorgat a l’administració perquè ho gestioni segons valors d’universalitat, transparència, igualtat, etc., i és aquesta administració la que decideix per nosaltres com es gestiona, si de manera pública, privada o una fórmula mixta.
Font reivindica la gestió comunitària: allò públic són béns comuns de la ciutadania i, per tant, és la ciutadania la millor per gestionar-ho a través del sistema participatiu de presa de decisions, de baix a dalt, que reculli els valors anteriors, perquè no busca el lucre i que s’adapti a cada context i necessitat, per això els projectes de gestió comunitària són tots diferents. A partir d’aquí va descriure la seva experiència en gestió comunitària de l’Ateneu de la Coma Cros de Salt, projecte en el qual està immersa ara mateix.
Per la seva banda, Erika Zárate va descriure com s’ha desenvolupat el procés participatiu que s’ha dut a terme en cinc barris d’Olot i que ha portat a ser escollits sis projectes de les 15 propostes finalistes. Valora molt positivament el procés pel que ha tingut de pedagògic, de recerca del consens, de creació d’una estructura participativa a la ciutat i per la creació de confiança cap a aquests tipus de propostes.
Durant les seves intervencions, els assistents van poder intervenir per opinar, debatre i aportar nous elements, alguns dels quals de la pròpia realitat olotina, per tal d’anar creant propostes al voltant de com implementar la sobirania popular a la nostra ciutat.
La pròxima sobirania versarà sobre la sobirania residencial i de l’espai públic i es durà a terme el dissabte 14 de juliol, de 10 a 13 del matí, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, al Puig del Roser d’Olot.