05
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:34h
Aquest matí, la sala d’actes Rafael Masó de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit la presentació de l’Observatori de la rehabilitació i renovació urbana de les Comarques de Girona, una iniciativa de les tres entitats que configuren la Taula de la Construcció de Girona (Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya).
La presentació ha anat a càrrec de Narcís Reverendo, president Demarcació de Girona del COAC, en representació de la Taula de la Construcció de Girona, qui ha estat acompanyat per Josep M Corominas, batlle d’Olot,, Marta Madrenas, batllessa de Girona, Marta Felip, batllessa de Figueres, que donen suport al projecte, a més de Josep Calbó, vicerector de Projectes Estratègics de la Universitat de Girona –universitat que també formarà part de l’Observatori–, Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, i Josep M. Coll, president del Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona.
Abans de la presentació pública, els tres socis fundadors, les entitats membres de la Taula de la Construcció, han constituït l’entitat de dret públic que té per objecte esdevenir una plataforma d’estudi i anàlisi d’aspectes relacionats amb la ciutat i fomentar polítiques actives d’incidència en la transformació de la mateixa.
L’Observatori de la rehabilitació i renovació urbana de les Comarques de Girona té com a principals objectius:
a. Informar de manera pública, oberta i fonamentada sobre totes les activitats que suposen canvis en la ciutat i els seus efectes en la vida de les persones, amb especial atenció als mecanismes de renovació urbana de l’edificació.
b. Moderar les observacions de totes les persones sobre el canvi en la ciutat, la recerca i anàlisi de tots els factors que hi intervenen i el desenvolupament de fils conductors per incidir en iniciatives reals per modular els canvis cap a una millora de la vida de les persones a la ciutat.
c. Recollir, concentrar i editar la informació sobre temes cabdals que endrecin el debat, sobre les iniciatives que es produeixen i la seva oportunitat. Exposar les contradiccions del sistema vigent d’ordenació de l’edificació en cada una de les seves fases.
d. Cercar el contrast amb dades quantificables i objectives de la relació entre desitjos de l’usuari, l’administració i els costos globals.
e. Cercar la màxima dispersió en els punts de vista sobre els que analitzar cada fenomen.
Per assolir aquests objectius, l’Observatori té el projecte de desenvolupar –entre d’altres- les següents funcions:
a. Crear una plataforma digital de difusió. Donar a conèixer i proposar formació relacionada amb la rehabilitació i renovació urbana i tots els seus àmbits.
b. Impulsar un punt de documentació i centralització d’informació.
c. Esdevenir un punt de referència de la informació i assessorament tècnic i legal en matèria de renovació i rehabilitació.
d. Connectar els diferents agents del territori, per crear sinergies de treball i impulsar accions estratègiques conjuntes.
e. Organitzar la presència nacional i internacional en aquest camp.
Des de la Taula de la Construcció es valora l’Observatori per la seva transversalitat, amb la voluntat que aquesta incrementi aviat el nombre de socis del món de l’administració local i entitats relacionades amb la construcció, l’anàlisi urbà i totes aquelles altres entitats que tinguin confluència d’interessos amb els objectius de l’Observatori. En aquest sentit, els primers socis que s’incorporaran seran els ajuntaments de Girona, Figueres i Olot, com també la Universitat de Girona.
Els antecedents
L'impacte de la crisi econòmica apareguda el 2007 va paralitzar la construcció en el nostre país. Es va redistribuir bona part del sector i el que es va poder mantenir va quedar seriosament afectat. L’aportació de la construcció al PIB nacional va arribar a quotes inferiors al 6%, molt allunyades dels països europeus amb un sector de la construcció madur.
Paral·lelament, molts dels reptes que afrontem com a societat en els temps de canvi accelerat que vivim, responen a problemes globals que troben la solució́ en la renovació de les nostres ciutats, edificis i habitatges. Pensem en la salut de les persones i el paper que hi juga el nostre entorn vital. En el canvi climàtic i el tram de responsabilitat que hi tenen els edificis, quan produeixen el 35% de les emissions de CO2 i el 40% del consum energètic a Europa, així com els camins traçats per la Directiva 2010/31/UE, l'acord de París (COP21-2015), la Cimera de Bratislava UE(2016) o la recent Conferència de Bonn (COP23-2017), entre d'altres. En la sostenibilitat econòmica, quan els països rics cada any consumeixen recursos equivalents a 1,6 planetes. En el benestar i confort, amb uns estàndards actualment exigibles molt allunyats de les prestacions reals que ofereix l’envellit parc d’habitatges. En el dret a l'habitatge i la ciutat, que s'han constituït com a referents jurídics i polítics, però amb dificultat de convertir-se en drets reals. En la cohesió social, que demana la incorporació de canvis a les nostres ciutats que siguin coherents amb l'exigència d'una societat més equilibrada. En la seguretat, amb una percepció canviant a causa de noves formes com els atacs cibernètics i terroristes. En les noves necessitats de desenvolupament quotidià de les persones, producte inevitable del pas de les noves generacions i les noves maneres de viure. I finalment, en les noves tecnologies, que s'haurien d'incorporar a una velocitat adequada per aprofitar serenament el seu potencial. En definitiva, pensem en la transformació de les nostres ciutats amb una intensitat i magnitud desconegudes a les darreres dècades.
Tots, també els representants polítics i els governants, hem de ser conscients de la necessitat de transformar, renovar i rehabilitat el nostre entorn urbà. En aquest escenari, els indicadors europeus ens confirmen que ens trobem a la cua tant en la inversió anual per càpita en rehabilitació d'edificis com en gran rehabilitació, sobre el parc total construït.
L'estadística estatal ens diu que el nombre de projectes d'habitatges visats a Espanya des del 2006 està per sota de la mitjana de projectes visats en la resta d'usos. Els indicadors estadístics que recollim des de les entitats de la Taula de la Construcció posen en evidència que les comarques gironines no són alienes a aquesta tendència i que la rehabilitació està per sota de l'escassa obra nova que s'està construint. El marc econòmic, fiscal, jurídic i normatiu no solament no contribueix a promoure i accelerar aquest procés de transformació, sinó que en molts casos el dificulta o el fa impossible.
Per aquestes raons, la Taula de la Construcció de les Comarques de Girona considera que la rehabilitació i la renovació urbana són essencials per donar resposta a aquestes demandes i també per aconseguir remuntar la situació de col·lapse del sector de l'arquitectura i la construcció contribuint, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi. La magnitud d'aquest repte necessita un enfocament sistèmic i global, fonamentat en la visió integral, les sinèrgies, la transversalitat i la col·laboració multidisciplinari dels diferents actors socials, polítics i econòmics, amb l'impuls i participació concertada de tots els ens públics.
La presentació ha anat a càrrec de Narcís Reverendo, president Demarcació de Girona del COAC, en representació de la Taula de la Construcció de Girona, qui ha estat acompanyat per Josep M Corominas, batlle d’Olot,, Marta Madrenas, batllessa de Girona, Marta Felip, batllessa de Figueres, que donen suport al projecte, a més de Josep Calbó, vicerector de Projectes Estratègics de la Universitat de Girona –universitat que també formarà part de l’Observatori–, Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, i Josep M. Coll, president del Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona.
Abans de la presentació pública, els tres socis fundadors, les entitats membres de la Taula de la Construcció, han constituït l’entitat de dret públic que té per objecte esdevenir una plataforma d’estudi i anàlisi d’aspectes relacionats amb la ciutat i fomentar polítiques actives d’incidència en la transformació de la mateixa.
L’Observatori de la rehabilitació i renovació urbana de les Comarques de Girona té com a principals objectius:
a. Informar de manera pública, oberta i fonamentada sobre totes les activitats que suposen canvis en la ciutat i els seus efectes en la vida de les persones, amb especial atenció als mecanismes de renovació urbana de l’edificació.
b. Moderar les observacions de totes les persones sobre el canvi en la ciutat, la recerca i anàlisi de tots els factors que hi intervenen i el desenvolupament de fils conductors per incidir en iniciatives reals per modular els canvis cap a una millora de la vida de les persones a la ciutat.
c. Recollir, concentrar i editar la informació sobre temes cabdals que endrecin el debat, sobre les iniciatives que es produeixen i la seva oportunitat. Exposar les contradiccions del sistema vigent d’ordenació de l’edificació en cada una de les seves fases.
d. Cercar el contrast amb dades quantificables i objectives de la relació entre desitjos de l’usuari, l’administració i els costos globals.
e. Cercar la màxima dispersió en els punts de vista sobre els que analitzar cada fenomen.
Per assolir aquests objectius, l’Observatori té el projecte de desenvolupar –entre d’altres- les següents funcions:
a. Crear una plataforma digital de difusió. Donar a conèixer i proposar formació relacionada amb la rehabilitació i renovació urbana i tots els seus àmbits.
b. Impulsar un punt de documentació i centralització d’informació.
c. Esdevenir un punt de referència de la informació i assessorament tècnic i legal en matèria de renovació i rehabilitació.
d. Connectar els diferents agents del territori, per crear sinergies de treball i impulsar accions estratègiques conjuntes.
e. Organitzar la presència nacional i internacional en aquest camp.
Des de la Taula de la Construcció es valora l’Observatori per la seva transversalitat, amb la voluntat que aquesta incrementi aviat el nombre de socis del món de l’administració local i entitats relacionades amb la construcció, l’anàlisi urbà i totes aquelles altres entitats que tinguin confluència d’interessos amb els objectius de l’Observatori. En aquest sentit, els primers socis que s’incorporaran seran els ajuntaments de Girona, Figueres i Olot, com també la Universitat de Girona.
Els antecedents
L'impacte de la crisi econòmica apareguda el 2007 va paralitzar la construcció en el nostre país. Es va redistribuir bona part del sector i el que es va poder mantenir va quedar seriosament afectat. L’aportació de la construcció al PIB nacional va arribar a quotes inferiors al 6%, molt allunyades dels països europeus amb un sector de la construcció madur.
Paral·lelament, molts dels reptes que afrontem com a societat en els temps de canvi accelerat que vivim, responen a problemes globals que troben la solució́ en la renovació de les nostres ciutats, edificis i habitatges. Pensem en la salut de les persones i el paper que hi juga el nostre entorn vital. En el canvi climàtic i el tram de responsabilitat que hi tenen els edificis, quan produeixen el 35% de les emissions de CO2 i el 40% del consum energètic a Europa, així com els camins traçats per la Directiva 2010/31/UE, l'acord de París (COP21-2015), la Cimera de Bratislava UE(2016) o la recent Conferència de Bonn (COP23-2017), entre d'altres. En la sostenibilitat econòmica, quan els països rics cada any consumeixen recursos equivalents a 1,6 planetes. En el benestar i confort, amb uns estàndards actualment exigibles molt allunyats de les prestacions reals que ofereix l’envellit parc d’habitatges. En el dret a l'habitatge i la ciutat, que s'han constituït com a referents jurídics i polítics, però amb dificultat de convertir-se en drets reals. En la cohesió social, que demana la incorporació de canvis a les nostres ciutats que siguin coherents amb l'exigència d'una societat més equilibrada. En la seguretat, amb una percepció canviant a causa de noves formes com els atacs cibernètics i terroristes. En les noves necessitats de desenvolupament quotidià de les persones, producte inevitable del pas de les noves generacions i les noves maneres de viure. I finalment, en les noves tecnologies, que s'haurien d'incorporar a una velocitat adequada per aprofitar serenament el seu potencial. En definitiva, pensem en la transformació de les nostres ciutats amb una intensitat i magnitud desconegudes a les darreres dècades.
Tots, també els representants polítics i els governants, hem de ser conscients de la necessitat de transformar, renovar i rehabilitat el nostre entorn urbà. En aquest escenari, els indicadors europeus ens confirmen que ens trobem a la cua tant en la inversió anual per càpita en rehabilitació d'edificis com en gran rehabilitació, sobre el parc total construït.
L'estadística estatal ens diu que el nombre de projectes d'habitatges visats a Espanya des del 2006 està per sota de la mitjana de projectes visats en la resta d'usos. Els indicadors estadístics que recollim des de les entitats de la Taula de la Construcció posen en evidència que les comarques gironines no són alienes a aquesta tendència i que la rehabilitació està per sota de l'escassa obra nova que s'està construint. El marc econòmic, fiscal, jurídic i normatiu no solament no contribueix a promoure i accelerar aquest procés de transformació, sinó que en molts casos el dificulta o el fa impossible.
Per aquestes raons, la Taula de la Construcció de les Comarques de Girona considera que la rehabilitació i la renovació urbana són essencials per donar resposta a aquestes demandes i també per aconseguir remuntar la situació de col·lapse del sector de l'arquitectura i la construcció contribuint, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi. La magnitud d'aquest repte necessita un enfocament sistèmic i global, fonamentat en la visió integral, les sinèrgies, la transversalitat i la col·laboració multidisciplinari dels diferents actors socials, polítics i econòmics, amb l'impuls i participació concertada de tots els ens públics.