01
de juny
del
2018
Actualitzat
el
05
de juny
a les
15:13h
Amb l'ombra fantasmagòrica del Premi Crexells al damunt –que ha suspès la convocatòria i ha fet dimitir la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet–, el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Pep Berga i el director de l'Àrea de Cultura, Ricard Sargatal, han presentat aquest mig matí a la segona planta de la Biblioteca Marià Vayreda una iniciativa d'Olot Cultura que tindrà lloc el pròxim dissabte 16 de juny, a partir de les 10:30 h, a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa: repensar els Premis Literaris Ciutat d'Olot, que enguany ja es va decidir de no convocar precisament amb l'objectiu de replantejar aquest certamen amb més de 50 anys d'història.
Berga, que s'ha mostrat il·lusionat davant aquest nou repte, ha manifestat que "ens estimem els premis, però pensem que la manera de fer premis s'ha de repensar perquè estan en crisi, com s'ha vist recentment amb el Crexells, de l'Ateneu Barcelonès". Segons el regidor de Cultura la intenció de les jornades és respondre a preguntes com ara si són útils els premis, si podrien tenir alguna singularitat –més enllà dels que fins ara ara es convocaven (Marià Vayreda, Joan Teixidor, Novel·la Juvenil, haikus en línia)–, si es troben a faltar (passat aquest any de sequera), si l'edició en català milloraria amb aquests premis "renovats", etc.
Per a Ricard Sargatal, també cal tenir presents el seguit de factors negatius que van fer aturar els guardons d'enguany: el divorci entre ciutadania i premis, amb un quasi nul poder de convocatòria; l'escassa repercussió de les presentacions al públic dels textos guardonats un cop publicats; el baix índex de vendes dels llibres o, fins i tot, les freqüents ocasions en que alguns dels premis s'han declarat deserts (com va ocórrer en la darrera edició, el 2017, amb el premi Joan Teixidor de poesia).
La jornada "Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot" de dissabte, 16 de juny, doncs, pretén debatre sobre quina és la millor manera de donar suport a la creació i l’edició en català des d’una ciutat de les característiques d’Olot, més encara, com ha afirmat Pep Berga, quan "el Festival Mot ha ajudat a situar Olot en el mapa com a ciutat que estima les lletres". Per això, s’ha convidat a participar d’aquesta jornada tot un seguit de professionals vinculats a l’àmbit de les lletres, que aportaran la seva visió sobre el suport a la creació i l’edició a través de premis i sobre altres fórmules possibles de foment d’aquest àmbit.
L’acte s’iniciarà amb una exposició a càrrec dels ponents principals, entre els quals hi haurà Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem-Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Granollers. Hi havia prevista, també, la presència de Laura Borràs –fins fa ben poc directora de la Institució de les Lletres catalanes i des d'aquest dissabte consellera de Cultura del Govern Torra–, però encara no s'ha confirmat. Igualment, també hi assistiran els editors amb qui l'Ajuntament d'Olot mantenia un seguits de convenis per a l'edició dels textos guardonats: Empúries, Viena i Llibres del Segle.
Després dels parlaments dels "experts", s’obrirà el torn de paraula al públic, entre el qual figuraran persones directament vinculades als Premis Literaris Ciutat d’Olot, així com ciutadania interessada a debatre sobre aquesta qüestió. L’objectiu és obtenir una visió tan transversal i àmplia com sigui possible.
L'objectiu d'aquesta trobada no és dir-li al país com han de ser uns premis literaris, sinó "com volem que siguin a Olot", ha reblat Sargatal, tot afegint-hi que l'experiència de la jornada podria servir per a altres premis de ciutats de mida semblant a la capital garrotxina. En tot cas, cal tenir en compte una dada demolidora: a Catalunya es convoquen cada any vora 750 premis literaris.
La idea de la jornada "Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot" hauria de servir per recollir una àmplia diversitat d’opinions al voltant de quina és la millor manera de donar suport a la creació literària i a l’edició en llengua catalana des d’un municipi mitjà com Olot. Les aportacions recollides permetran als responsables polítics decidir sobre la conveniència de reformular els premis o d’establir nous sistemes que puguin aportar valor i suport a l’àmbit de les lletres a Catalunya que no passin per la convocatòria d’uns premis a la manera convencional.
Berga, que s'ha mostrat il·lusionat davant aquest nou repte, ha manifestat que "ens estimem els premis, però pensem que la manera de fer premis s'ha de repensar perquè estan en crisi, com s'ha vist recentment amb el Crexells, de l'Ateneu Barcelonès". Segons el regidor de Cultura la intenció de les jornades és respondre a preguntes com ara si són útils els premis, si podrien tenir alguna singularitat –més enllà dels que fins ara ara es convocaven (Marià Vayreda, Joan Teixidor, Novel·la Juvenil, haikus en línia)–, si es troben a faltar (passat aquest any de sequera), si l'edició en català milloraria amb aquests premis "renovats", etc.
Per a Ricard Sargatal, també cal tenir presents el seguit de factors negatius que van fer aturar els guardons d'enguany: el divorci entre ciutadania i premis, amb un quasi nul poder de convocatòria; l'escassa repercussió de les presentacions al públic dels textos guardonats un cop publicats; el baix índex de vendes dels llibres o, fins i tot, les freqüents ocasions en que alguns dels premis s'han declarat deserts (com va ocórrer en la darrera edició, el 2017, amb el premi Joan Teixidor de poesia).
La jornada "Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot" de dissabte, 16 de juny, doncs, pretén debatre sobre quina és la millor manera de donar suport a la creació i l’edició en català des d’una ciutat de les característiques d’Olot, més encara, com ha afirmat Pep Berga, quan "el Festival Mot ha ajudat a situar Olot en el mapa com a ciutat que estima les lletres". Per això, s’ha convidat a participar d’aquesta jornada tot un seguit de professionals vinculats a l’àmbit de les lletres, que aportaran la seva visió sobre el suport a la creació i l’edició a través de premis i sobre altres fórmules possibles de foment d’aquest àmbit.
L’acte s’iniciarà amb una exposició a càrrec dels ponents principals, entre els quals hi haurà Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem-Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Granollers. Hi havia prevista, també, la presència de Laura Borràs –fins fa ben poc directora de la Institució de les Lletres catalanes i des d'aquest dissabte consellera de Cultura del Govern Torra–, però encara no s'ha confirmat. Igualment, també hi assistiran els editors amb qui l'Ajuntament d'Olot mantenia un seguits de convenis per a l'edició dels textos guardonats: Empúries, Viena i Llibres del Segle.
Després dels parlaments dels "experts", s’obrirà el torn de paraula al públic, entre el qual figuraran persones directament vinculades als Premis Literaris Ciutat d’Olot, així com ciutadania interessada a debatre sobre aquesta qüestió. L’objectiu és obtenir una visió tan transversal i àmplia com sigui possible.
L'objectiu d'aquesta trobada no és dir-li al país com han de ser uns premis literaris, sinó "com volem que siguin a Olot", ha reblat Sargatal, tot afegint-hi que l'experiència de la jornada podria servir per a altres premis de ciutats de mida semblant a la capital garrotxina. En tot cas, cal tenir en compte una dada demolidora: a Catalunya es convoquen cada any vora 750 premis literaris.
La idea de la jornada "Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot" hauria de servir per recollir una àmplia diversitat d’opinions al voltant de quina és la millor manera de donar suport a la creació literària i a l’edició en llengua catalana des d’un municipi mitjà com Olot. Les aportacions recollides permetran als responsables polítics decidir sobre la conveniència de reformular els premis o d’establir nous sistemes que puguin aportar valor i suport a l’àmbit de les lletres a Catalunya que no passin per la convocatòria d’uns premis a la manera convencional.