La XXVII edició del nou Cornamusam inicia el camí amb èxit

La renovada Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til·ler bufega nova embranzida al popular festival

Aquesta fotografia de la cercavila del Cornamusam d'enguany en resumeix l'esperit.
Aquesta fotografia de la cercavila del Cornamusam d'enguany en resumeix l'esperit. | Rudolph Castro.
Redacció
28 de maig del 2018
Actualitzat a les 8:46h
Aquest passat divendres i dissabte, 25 i 26 de maig, ha tingut lloc a Olot la 27a edició renovada del Cornamusam. La intenció, segons els organitzadors, no ha estat en cap moment fer un canvi brusc de rumb, sinó més aviat dur a terme un traspàs de poders de forma gradual i, sobretot, coherent. Aquesta podria ser una bona definició del que han pogut veure els assistents a Cornamusam 2018.

Enguany, en què ja s’havia anunciat que canviava d’organitzadors –després del parèntesi de dos anys sota l'ègida de l’Institut de Cultura d’Olot–, l'Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til·ler, ja renovada, ha pres les regnes d’un dels “esdeveniments de referència pel que fa a la música d’arrel als Països Catalans”, segons afirmava la revista Sons de la Mediterrània, del grup Enderrock, en un article la setmana passada dedicat al Cornamusam.

El traspàs gradual ha vingut en el moment de posar en valor allò que ja tenia el festival: la tocada d’inici, el ball de la Cabreta o la cercavila, on enguany aquest element tradicional de la faràndula ha passejat més acompanyat que mai, amb la colla gegantera de Castellbisbal, els Gaiteros de Graus i els Ministrers de l’Escola de Música d’Olot.

El traspàs també ha estat coherent –sobretot– amb els nous temps i així, d’una banda, s’han pogut veure propostes musicals com el house aborígen del conegut musicòleg Marcel Casellas o el concert-vermut al volcà Montsacopa, que va ser un èxit de públic, i que obria a la participació de nous espais de la ciutat al festival. I parlant de participació i nous espais, la jam session o CornamuJam que es va celebrar a la plaça del 1r d’Octubre de 2017 va resultar ser tot un encert: una plaça recollida, però oberta alhora, i un públic que s’hi va sentir lliure per participar i pujar a l’escenari.

Per tant, noves sonoritats que juguen i acompanyen la cornamusa, nous espais per a promoure i un festival amb ganes de ser més participatiu. Des de l’organització, doncs, valoren molt positivament aquest primer any al capdavant del Cornamusam i aposten per aquest model de festival que volen anar consolidant any rere any.
 
Arxivat a