25
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:03h
El ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció presentada per l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i per Amical de Catalunya per a recuperar la memòria dels maquisards garrotxins a partir del nom de l'olotí Francesc Serrat Pujolar, àlies Cisquet, afusellat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946, quan tot juts tenia 22 anys.
El ple va acordar que ben aviat es col·locarà una placa al domicili olotí on va viure, al número 5 del carrer Macarnau, amb una breu explicació de la seva defensa per les llibertats.També es va decidir que cada 25 de febrer una representació institucional de l’Ajuntament d’Olot homenatjarà Francesc Serrat Pujolar al Camp de la Bota i al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, on hi ha les restes dels més de 1.700 catalans que van ser executats pel franquisme.
La moció reclama reconèixer públicament i treure de l’anonimat aquests olotins defensors de les llibertats i per aquest motiu s'impulsarà una comissió que estudi la història dels maquisards a la Garrotxa per a recuperar-ne la memòria històrica.
Qui va ser Francesc Serrat Pujolar?
Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot l’any 1924 en el si d’una família anarcosindicalista, fill del darrer batlle republicà d’Olot. Va haver d’abandonar Catalunya amb la seva família per a fugir de l'ocupació de les tropes franquistes el 1939. Posteriorment, ja a l'altra banda del Pirineu, va ser internat als camps de Rivesaltes i Argelers, dels que es va evadir per a incorporar-se a la lluita del moviment maquis contra l’ocupació nazi, on s’incorpora a la 662a Compagnie des Travailleurs Étrangers (CTE), amb que va iniciar una breu però intensa vida de militant i guerriller.
El mes de setembre de 1940 va participar als Grups de Resistència a l'ocupació alemanya amb atacs i sabotatges a les forces d’ocupació nazis. També, va participar en els Grups de Pas de la Frontera, amb la doble missió de traslladar a la península Ibèrica militars francesos i aviadors anglesos. Finalment, va participar i va combatre, com a tinent, en les batalles de la Crouzette i en l’assalt a la capital de l’Arieja, Foix. Posteriorment, va participar en la fracassada gran operació de la batalla de la Vall d’Aran amb l’Agrupació de Guerrillers i va formar part d’un Grup d'Infiltració a l’interior d’Espanya amb l’objectiu de crear una base guerrillera a les comarques gironines, tot i entrant a Catalunya per l'Alta Garrotxa.
Desprès de diverses vicissituds es va traslladar amb el seu grup de guerrillers fins a l’interior de les terres de Tarragona i finalment, i mentre tractava de reconstruir el nucli de la guerrilla urbana antifranquista a Barcelona va ser detingut, salvatgement torturat i executat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946.
A les cel·les policíaques de la Via Laietana, a Barcelona, Cisquet va coincidir amb Victòria Pujolar, primera veu femenina en català de Radio Pirenaica, que recordava en una entrevista el somriure desdentegat de Francesc Serrat després de passar pels interrogatoris dels germans Creix.
Tal com es va recordar ahir al ple, quan Cisquet es va nternar a Catalunya va deixar dit a la família a Perpinyà que quan tornessin al Principat, un cop recuperada la República, passessin per Olot on ell en seria l’alcalde. I, en cas de fracassar, que hi anessin, que potser hi trobarien una placa amb el seu nom.
A Olot res no el recordava fins ara, però el seu nom sí que resta en la memòria al costat de sis companys més de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya en el monument que hi ha al Fossar de la Pedrera de Montjuïc a Barcelona.
El ple va acordar que ben aviat es col·locarà una placa al domicili olotí on va viure, al número 5 del carrer Macarnau, amb una breu explicació de la seva defensa per les llibertats.També es va decidir que cada 25 de febrer una representació institucional de l’Ajuntament d’Olot homenatjarà Francesc Serrat Pujolar al Camp de la Bota i al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, on hi ha les restes dels més de 1.700 catalans que van ser executats pel franquisme.
La moció reclama reconèixer públicament i treure de l’anonimat aquests olotins defensors de les llibertats i per aquest motiu s'impulsarà una comissió que estudi la història dels maquisards a la Garrotxa per a recuperar-ne la memòria històrica.
Qui va ser Francesc Serrat Pujolar?
Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot l’any 1924 en el si d’una família anarcosindicalista, fill del darrer batlle republicà d’Olot. Va haver d’abandonar Catalunya amb la seva família per a fugir de l'ocupació de les tropes franquistes el 1939. Posteriorment, ja a l'altra banda del Pirineu, va ser internat als camps de Rivesaltes i Argelers, dels que es va evadir per a incorporar-se a la lluita del moviment maquis contra l’ocupació nazi, on s’incorpora a la 662a Compagnie des Travailleurs Étrangers (CTE), amb que va iniciar una breu però intensa vida de militant i guerriller.
El mes de setembre de 1940 va participar als Grups de Resistència a l'ocupació alemanya amb atacs i sabotatges a les forces d’ocupació nazis. També, va participar en els Grups de Pas de la Frontera, amb la doble missió de traslladar a la península Ibèrica militars francesos i aviadors anglesos. Finalment, va participar i va combatre, com a tinent, en les batalles de la Crouzette i en l’assalt a la capital de l’Arieja, Foix. Posteriorment, va participar en la fracassada gran operació de la batalla de la Vall d’Aran amb l’Agrupació de Guerrillers i va formar part d’un Grup d'Infiltració a l’interior d’Espanya amb l’objectiu de crear una base guerrillera a les comarques gironines, tot i entrant a Catalunya per l'Alta Garrotxa.
Desprès de diverses vicissituds es va traslladar amb el seu grup de guerrillers fins a l’interior de les terres de Tarragona i finalment, i mentre tractava de reconstruir el nucli de la guerrilla urbana antifranquista a Barcelona va ser detingut, salvatgement torturat i executat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946.
A les cel·les policíaques de la Via Laietana, a Barcelona, Cisquet va coincidir amb Victòria Pujolar, primera veu femenina en català de Radio Pirenaica, que recordava en una entrevista el somriure desdentegat de Francesc Serrat després de passar pels interrogatoris dels germans Creix.
Tal com es va recordar ahir al ple, quan Cisquet es va nternar a Catalunya va deixar dit a la família a Perpinyà que quan tornessin al Principat, un cop recuperada la República, passessin per Olot on ell en seria l’alcalde. I, en cas de fracassar, que hi anessin, que potser hi trobarien una placa amb el seu nom.
A Olot res no el recordava fins ara, però el seu nom sí que resta en la memòria al costat de sis companys més de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya en el monument que hi ha al Fossar de la Pedrera de Montjuïc a Barcelona.