10
de maig
del
2018
Actualitzat
el
14
de maig
a les
11:31h
El dissabte 19 de maig s’han organitzat les jornades "Teixint Economia social i solidària", que es realitzaran al Núria Social a partir de les 11:00 h. En aquestes jornades es parlarà i debatrà diferents línies de treball de l’ESS, com són les polítiques públiques, l’economia local i de proximitat i el consum responsable en la vida quotidiana des de la base que al nostre territori comarcal, el fet de ser una zona més rural, té una gran capacitat i fortalesa en l’economia local i el petit comerç. Aquesta jornada permetrà tenir un petit tastet per conèixer diferents iniciatives i projectes que ja s’estan duent a terme a la Garrotxa.
El Núria Social d’Olot, des de l’octubre de 2017, forma part de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, i realitza diferents accions per tal de fomentar i enxarxar l’Economia Social i Solidària a la Garrotxa. Aquest últim mes, s’està caminant amb diferents col·lectius, iniciatives i organitzacions per crear la xarxa local XES Garrotxa. La intenció d’aquesta xarxa és, com el sentit de totes les xarxes, tenir i oferir suport mutu i alhora unir la força col·lectiva, fent que aquest tros de món que ens ha tocat cohabitar, sigui més just, equitatiu i digne.
Cartell de la jornada. Foto: NS.
Estem en uns temps on l’Economia Social i Solidària (ESS) se’n comença a parlar més sovint en el nostre entorn. Però què és? A què es refereixen quan es parla d’ESS? És que hi ha diferents modalitats d’economia? Per començar, què és l’Economia? És una paraula poc utilitzada en el nostre dia a dia, fins i tot, hi ha a qui li fa por, que ho veu allà, com un abisme, aquella ciència que si dediquen uns pocs.
En canvi, si desengranem el seu significat en llatí Oikonomia, “oiko” significa casa i “nomos”, llei. Una traducció literal seria la llei de la casa. En aquest sentit, es fa més accessible, és a dir, és una ciència que utilitzem en el nostre dia a dia i està en el nostre abast. És la forma d’organitzar-nos, de crear i distribuir riquesa amb els recursos que tenim, és la forma en què consumim i satisfem les necessitats humanes.
Així doncs, quina és la diferència principal quan es parla d’Economia Social i Solidària amb l’altre tipus d’economia? Com se’n diu l’altre? Doncs, n’hi ha qui en diu Economia tradicional o mercantil, d’altres utilitzen la terminologia Economia Capitalista. De fet, aquesta última és una definició bastant encertada, ja que el Capital és el centre de la producció, distribució i consum de béns i serveis. En canvi, quan es parla d’ESS, el centre és la Sostenibilitat de la VIDA.
Què entenem quan parlem de la Sostenibilitat de la vida? De la vida entenem que són les persones i la natura, el sistema viu. Sostenir és resistir, defensar, ajudar i mantenir allò que és important, en aquest cas, la vida. Per tant, l’ESS si posa en el centre la sostenibilitat de la vida, vol dir que tota la seva organització, producció, distribució, planificació i execució dels objectius parteixen d’aquest centre. Una organització, entitat i/o una empresa que treballa des d’aquesta perspectiva té el sentit del compromís i responsabilitat social, i alhora un impacte ambiental i social al territori, i d’aquesta manera, camina cap a la transformació del paradigma existent.
Els Ateneus Cooperatius és un programa que sorgeix fa pocs anys de la mà d’Aracoop i la Generalitat de Catalunya. Sorgeix en adonar-se que les organitzacions més resilients i resistents a les crisis econòmiques, són les que treballen amb una perspectiva d’ESS i tenen una manera de funcionar més cooperativa. Des dels Ateneus Cooperatius s’acompanyen diferents iniciatives ja organitzades i alhora fomenten l’Economia social i cooperativa al territori. I és que és ben cert que, quan ens unim i quan cooperem, som més fortes. Actualment, hi ha 14 Ateneus Cooperatius arreu de Catalunya, i camina perquè siguin les mateixes organitzacions i entitats que gestionin el programa.
El Núria Social d’Olot, des de l’octubre de 2017, forma part de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, i realitza diferents accions per tal de fomentar i enxarxar l’Economia Social i Solidària a la Garrotxa. Aquest últim mes, s’està caminant amb diferents col·lectius, iniciatives i organitzacions per crear la xarxa local XES Garrotxa. La intenció d’aquesta xarxa és, com el sentit de totes les xarxes, tenir i oferir suport mutu i alhora unir la força col·lectiva, fent que aquest tros de món que ens ha tocat cohabitar, sigui més just, equitatiu i digne.
Estem en uns temps on l’Economia Social i Solidària (ESS) se’n comença a parlar més sovint en el nostre entorn. Però què és? A què es refereixen quan es parla d’ESS? És que hi ha diferents modalitats d’economia? Per començar, què és l’Economia? És una paraula poc utilitzada en el nostre dia a dia, fins i tot, hi ha a qui li fa por, que ho veu allà, com un abisme, aquella ciència que si dediquen uns pocs.
En canvi, si desengranem el seu significat en llatí Oikonomia, “oiko” significa casa i “nomos”, llei. Una traducció literal seria la llei de la casa. En aquest sentit, es fa més accessible, és a dir, és una ciència que utilitzem en el nostre dia a dia i està en el nostre abast. És la forma d’organitzar-nos, de crear i distribuir riquesa amb els recursos que tenim, és la forma en què consumim i satisfem les necessitats humanes.
Així doncs, quina és la diferència principal quan es parla d’Economia Social i Solidària amb l’altre tipus d’economia? Com se’n diu l’altre? Doncs, n’hi ha qui en diu Economia tradicional o mercantil, d’altres utilitzen la terminologia Economia Capitalista. De fet, aquesta última és una definició bastant encertada, ja que el Capital és el centre de la producció, distribució i consum de béns i serveis. En canvi, quan es parla d’ESS, el centre és la Sostenibilitat de la VIDA.
Què entenem quan parlem de la Sostenibilitat de la vida? De la vida entenem que són les persones i la natura, el sistema viu. Sostenir és resistir, defensar, ajudar i mantenir allò que és important, en aquest cas, la vida. Per tant, l’ESS si posa en el centre la sostenibilitat de la vida, vol dir que tota la seva organització, producció, distribució, planificació i execució dels objectius parteixen d’aquest centre. Una organització, entitat i/o una empresa que treballa des d’aquesta perspectiva té el sentit del compromís i responsabilitat social, i alhora un impacte ambiental i social al territori, i d’aquesta manera, camina cap a la transformació del paradigma existent.
Els Ateneus Cooperatius és un programa que sorgeix fa pocs anys de la mà d’Aracoop i la Generalitat de Catalunya. Sorgeix en adonar-se que les organitzacions més resilients i resistents a les crisis econòmiques, són les que treballen amb una perspectiva d’ESS i tenen una manera de funcionar més cooperativa. Des dels Ateneus Cooperatius s’acompanyen diferents iniciatives ja organitzades i alhora fomenten l’Economia social i cooperativa al territori. I és que és ben cert que, quan ens unim i quan cooperem, som més fortes. Actualment, hi ha 14 Ateneus Cooperatius arreu de Catalunya, i camina perquè siguin les mateixes organitzacions i entitats que gestionin el programa.