23
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
9:35h
Aquest passat divendres, 20 d'abril, el crític, filòleg i doctor en Història de l'Art Narcís Selles va exposar una panoràmica de l’art a Olot en les darreres dècades amb la conferència "L’art a Olot té uns trets específics? Sincronies i asincronies de la modernitat artística a Olot", corresponent al cicle 7 Perspectives més sobre Olot i la Garrotxa, organitzat pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC).
Selles va deixar clar que l’art a Olot en els darrers cent anys havia estat molt més que el tradicional paisatgisme de l’Escola d’Olot. Va considerar aquesta tendència molt sobrevalorada, associada a una època històrica molt determinada amb reconeixement únicament en l’àmbit cultural català, que ha estat utilitzat com a símbol d'una visió conservadora i tradicional de la societat garrotxina en un moment de canvi polític amb l'aparició del republicanisme i l'obrerisme com a força política a Catalunya.
La reivindicació de l'harmonia del paisatge i la natura enfront de la trepidant industrialització, però, a la vegada que es consolidava el paisatgisme com a expressió genuïnament olotina, altres artistes olotins com Clarà o Blay rebien reconeixement internacional.
El ponent va considerar que durant molts anys el paisatgisme ha estat un tap per a la consolidació a la Garrotxa de corrents artístiques modernes per la manca de recolzament institucional i dels mitjans de comunicació local.
Com excepció va mencionar la breu existència de l’Espai Zero 1, des del qual es va intentar donar un espai institucional a les noves formes d’art contemporani que apareixien a la nostra comarca.
Finalment, va fer un repàs, amb abundant iconografia, dels pintors i escultors garrotxins més destacats de les darreres dècades amb una personal interpretació del ponent sobre el diàleg global-local de les tendències artístiques contemporànies.
Selles va deixar clar que l’art a Olot en els darrers cent anys havia estat molt més que el tradicional paisatgisme de l’Escola d’Olot. Va considerar aquesta tendència molt sobrevalorada, associada a una època històrica molt determinada amb reconeixement únicament en l’àmbit cultural català, que ha estat utilitzat com a símbol d'una visió conservadora i tradicional de la societat garrotxina en un moment de canvi polític amb l'aparició del republicanisme i l'obrerisme com a força política a Catalunya.
La reivindicació de l'harmonia del paisatge i la natura enfront de la trepidant industrialització, però, a la vegada que es consolidava el paisatgisme com a expressió genuïnament olotina, altres artistes olotins com Clarà o Blay rebien reconeixement internacional.
El ponent va considerar que durant molts anys el paisatgisme ha estat un tap per a la consolidació a la Garrotxa de corrents artístiques modernes per la manca de recolzament institucional i dels mitjans de comunicació local.
Com excepció va mencionar la breu existència de l’Espai Zero 1, des del qual es va intentar donar un espai institucional a les noves formes d’art contemporani que apareixien a la nostra comarca.
Finalment, va fer un repàs, amb abundant iconografia, dels pintors i escultors garrotxins més destacats de les darreres dècades amb una personal interpretació del ponent sobre el diàleg global-local de les tendències artístiques contemporànies.