16
d'abril
del
2018
Actualitzat
a la
13:36h
Aquest passat dimecres, 11 d'abril, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (CASG) va presentar al Centre Cívic de Santa Pau, la Memòria 2017 de les accions i tasques dutes a terme que revelen, d'entrada, dues dades de gruix: d'una banda, l'increment en un 55% del pressupost (485.682,44 euros) –en relació amb 2016 (312.781,669– de les 3.044 ajudes d'urgència social que han beneficat 7.199 persones; de l'altra, és el fet que un 38,64% de les problemàtiques ateses pels serveis socials a la Garrotxa han estat relacionades amb situacions de dependència. En la taula d'aquí sota es pot veure l'evolució segons els conceptes:
Durant la presentació, que va comanar la director del CASG, Teia Fàbrega –acompanyada de Josep Maria Corominas (batlle d'Olot), Josep Companys (batlle de Santa Pau) i Pep Berga (regidor d'OLot)–, es va fer palesa la persistència i cronificació de diversos graus de pobresa, tal com recentment ha avançat l’informe La Cohesió Social a la Garrotxa, realitats i reptes de futur. De fet, s'hi observa que l'exclusió com a procés ens permet entendre que l’exclusió és el resultat de dinàmiques de desenvolupament (econòmiques, urbanístiques, etc.) que poden tendir a deixar més o menys gent endarrere. Aques- tes són productores d’exclusió i, per tant, intervenir-hi (amb polítiques de caràcter estratègic) permetria incidir en les causes que l’afavoreixen.
El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa treballa per millorar la qualitat de vida de totes les persones i col·lectius que es troben en qualsevol de les tres dimensions, però, especialment per a les que es troben en risc o en situació d’exclusió.
Les dades d'acció social de 2017
La memòria del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa és una radiografia exhaustiva de la realitat social de la comarca, i un any més, una de les dades destacades és el fet que un 38,64% de les problemàtiques ateses pels serveis socials a la Garrotxa han estat relacionades amb situacions de dependència. Aquesta dada és el resultat dels alts índexs d’envelliment i, especialment, de sobreenvelliment de la comarca. A Catalunya, un 3,02% de la població supera l’edat dels 85 anys, mentre que a la Garrotxa (amb una població total de 56.184 habitants) un 4,3% supera aquesta edat. A aquests valors s’ha d’afegir que 2.952 persones de més de 65 anys i 1.023 persones majors de 85 anys viuen soles. Per aquest motiu, es produeix un increment en la prestació de serveis d’atenció a la dependència en el domicili, com són el servei d’ajuda a domicili (durant el 2017 s’han atès 495 persones, 46 més que al 2016) i el servei de teleassistència (al 2017 hi ha hagut 1.235 aparells públics activats que suposen una cobertura del 10,68% de la població de la Garrotxa més de 65 anys).
Deixant de banda les característiques demogràfiques de la Garrotxa, a nivell socioeconòmic, la taxa d’atur de la Garrotxa és més baixa que a la resta de Catalunya (7,78% atur a la Garrotxa per un 12,63% a Catalunya). Malgrat aquestes bones dades, es detecten col·lectius amb dificultats per accedir al mercat laboral (persones entre 55 i 60 anys), així com el col·lectiu de persones immigrades, però respecte a aquest segon grup s’ha produït una important millora en l’ocupabilitat, especialment durant l’últim trimestre de 2017, arribant a una taxa d’atur del 15%.
A partir del mes de març s’ha posat en funcionament, conjuntament amb les comarques d’Osona i Ripollès, el nou servei de Teràpia Ocupacional i Productes de Suport que beneficia a les persones en situació de dependència a l’entorn domiciliari. A la Garrotxa, s’han atès 113 persones. Això ha suposat un total de 93 productes de suport que s’han facilitat a 49 persones.
A més, també dins l’àmbit de la prevenció i la formació, durant el curs 2016/2017 s’han dut a terme 128 tallers de prevenció de la violència als centres de primària i secundària de la Garrotxa, als quals han participat 2.717 alumnes; i 1.350 joves han participat en 51 tallers de prevenció de drogodependències. Altres tallers realitzats han estat els relacionats amb afectivitat i sexualitat o sobre diversitat, per conscienciar als més joves sobre els valors del respecte, la convivència i la responsabilitat.
En relació a les persones amb malaltia mental, en el marc del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), s’ha desenvolupament, conjuntament amb Salut i Educació, les Unitats Funcionals d’atenció a persones amb malaltia mental. Aquestes Unitats Funcionals han aconseguit una millora en l’accés i la prestació del servei tant per a persones adultes, com per a infants i adolescents. I per evitar l’exclusió social que pot venir associada, s’han obert per part del CAS, nous espais d’atenció grupal.
Per últim, destacar l’impuls i protagonisme que els processos participatius estan tenint a la Garrotxa. Alguns exemples són les primeres fases del PIAM al Nucli Antic d’Olot, el seguiment del PIAM de Sant Miquel a través del Consell de barri i l’inici dels pressupostos participatius dels barris d’Olot, i municipals, a Mieres i Riudaura. Durant aquest any ha quedat palès l’interès dels ciutadans per decidir com volen que sigui el seu entorn, els serveis que s’hi presten i, en definitiva, com construir una societat més justa.
El 2017 en 15 punts clau
1. Un 38,64% de les problemàtiques ateses als serveis socials d’atenció primària estan relacionades amb les situacions de dependència. Segueixen essent les situacions més ateses. Això ens confirma els alts índexs d’envelliment i especialment de sobreenvelliment de la nostra comarca.
2. Continuen incrementant els serveis d’atenció a la dependència en el domicili: servei d’ajuda a domicili i servei de teleassistència.
3. Hi ha hagut un increment econòmic important en ajudes d’urgència social, especialment les relacionades amb habitatge, alimentació i subministraments.
4. S’ha publicat l’estudi La cohesió social a la Garrotxa. Realitats i reptes de futur, arran d’una demanda que la Taula de Cohesió Social de la Garrotxa va fer al Grup de Recerca de Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona. L’estudi l’han dut a terme Quim Brugué, Xavier Casademont i Eduard Carrera.
5. S’ha iniciat l’aplicació de la Renda garantida de ciutadania, prestació social que vol garantir que totes les persones es puguin fer càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de la unitat familiar. La realitat és que la RGC no està resolent les noves demandes i només es resolen les antigues prestacions de Renda Mínima que ja existien.
6. Des dels Servei d’Atenció a la Infància i les Famílies es segueixen detectant greus dificultats de pares i mares en les seves habilitats i competències parentals.
7. S’ha constituït un grup de referents als centres escolars que recull demandes en relació a la gestió de la diversitat en els centres educatius. També s’ha creat una comissió que vetlla per la igualtat d’oportunitats en l’educació.
8. En el marc del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS) hem desenvolupat (juntament amb Salut i Educació) les Unitats Funcionals d’atenció a persones amb malaltia mental millorant així l’atenció tant a persones adultes com a infants i adolescents.
9. A partir del mes de març s’ha posat en funcionament, conjuntament amb les comarques d’Osona i Ripollès, el nou servei de Teràpia Ocupacional i Productes de Suport que beneficia a les persones en situació de dependència a l’entorn domiciliari.
10. S’ha ampliat el projecte d’atenció a les persones en situació d’exclusió social obrint nous espais d’atenció grupal.
11. Conjuntament amb l’entitat CEPAIM, s’ha acollit 18 persones refugiades.
12. El projecte VAIVÉ ha seguit posant l’accent en les famílies reagrupades per aconseguir el vincle familiar i la inclusió social necessària pel seu desenvolupament adequat.
13. L’itinerari d’aquest 2017 s’ha centrat en la diversitat de creences i religions. Juntament amb cultura s’ha programat “Creences i religions: llibertat, diversitat i conflicte“.
14. S’ha posat en marxa el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI).
15. S’ha iniciat (en alguns casos) i consolidat (en altres) el treball en processos participatius d’Olot i comarca: primeres fases del PIAM del nucli antic d’Olot, seguiment del PIAM de Sant Miquel a través del Consell de barri i inici dels pressupostos participatius de barris d’Olot, i municipals, a Mieres i Riudaura.
Font: Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (CASG).
Durant la presentació, que va comanar la director del CASG, Teia Fàbrega –acompanyada de Josep Maria Corominas (batlle d'Olot), Josep Companys (batlle de Santa Pau) i Pep Berga (regidor d'OLot)–, es va fer palesa la persistència i cronificació de diversos graus de pobresa, tal com recentment ha avançat l’informe La Cohesió Social a la Garrotxa, realitats i reptes de futur. De fet, s'hi observa que l'exclusió com a procés ens permet entendre que l’exclusió és el resultat de dinàmiques de desenvolupament (econòmiques, urbanístiques, etc.) que poden tendir a deixar més o menys gent endarrere. Aques- tes són productores d’exclusió i, per tant, intervenir-hi (amb polítiques de caràcter estratègic) permetria incidir en les causes que l’afavoreixen.
El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa treballa per millorar la qualitat de vida de totes les persones i col·lectius que es troben en qualsevol de les tres dimensions, però, especialment per a les que es troben en risc o en situació d’exclusió.
Les dades d'acció social de 2017
La memòria del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa és una radiografia exhaustiva de la realitat social de la comarca, i un any més, una de les dades destacades és el fet que un 38,64% de les problemàtiques ateses pels serveis socials a la Garrotxa han estat relacionades amb situacions de dependència. Aquesta dada és el resultat dels alts índexs d’envelliment i, especialment, de sobreenvelliment de la comarca. A Catalunya, un 3,02% de la població supera l’edat dels 85 anys, mentre que a la Garrotxa (amb una població total de 56.184 habitants) un 4,3% supera aquesta edat. A aquests valors s’ha d’afegir que 2.952 persones de més de 65 anys i 1.023 persones majors de 85 anys viuen soles. Per aquest motiu, es produeix un increment en la prestació de serveis d’atenció a la dependència en el domicili, com són el servei d’ajuda a domicili (durant el 2017 s’han atès 495 persones, 46 més que al 2016) i el servei de teleassistència (al 2017 hi ha hagut 1.235 aparells públics activats que suposen una cobertura del 10,68% de la població de la Garrotxa més de 65 anys).
Deixant de banda les característiques demogràfiques de la Garrotxa, a nivell socioeconòmic, la taxa d’atur de la Garrotxa és més baixa que a la resta de Catalunya (7,78% atur a la Garrotxa per un 12,63% a Catalunya). Malgrat aquestes bones dades, es detecten col·lectius amb dificultats per accedir al mercat laboral (persones entre 55 i 60 anys), així com el col·lectiu de persones immigrades, però respecte a aquest segon grup s’ha produït una important millora en l’ocupabilitat, especialment durant l’últim trimestre de 2017, arribant a una taxa d’atur del 15%.
A partir del mes de març s’ha posat en funcionament, conjuntament amb les comarques d’Osona i Ripollès, el nou servei de Teràpia Ocupacional i Productes de Suport que beneficia a les persones en situació de dependència a l’entorn domiciliari. A la Garrotxa, s’han atès 113 persones. Això ha suposat un total de 93 productes de suport que s’han facilitat a 49 persones.
Podeu descarregar-vos la Memòria 2017 del CASG clicant a la imatge. Foto: CASG.
A més, també dins l’àmbit de la prevenció i la formació, durant el curs 2016/2017 s’han dut a terme 128 tallers de prevenció de la violència als centres de primària i secundària de la Garrotxa, als quals han participat 2.717 alumnes; i 1.350 joves han participat en 51 tallers de prevenció de drogodependències. Altres tallers realitzats han estat els relacionats amb afectivitat i sexualitat o sobre diversitat, per conscienciar als més joves sobre els valors del respecte, la convivència i la responsabilitat.
En relació a les persones amb malaltia mental, en el marc del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), s’ha desenvolupament, conjuntament amb Salut i Educació, les Unitats Funcionals d’atenció a persones amb malaltia mental. Aquestes Unitats Funcionals han aconseguit una millora en l’accés i la prestació del servei tant per a persones adultes, com per a infants i adolescents. I per evitar l’exclusió social que pot venir associada, s’han obert per part del CAS, nous espais d’atenció grupal.
Per últim, destacar l’impuls i protagonisme que els processos participatius estan tenint a la Garrotxa. Alguns exemples són les primeres fases del PIAM al Nucli Antic d’Olot, el seguiment del PIAM de Sant Miquel a través del Consell de barri i l’inici dels pressupostos participatius dels barris d’Olot, i municipals, a Mieres i Riudaura. Durant aquest any ha quedat palès l’interès dels ciutadans per decidir com volen que sigui el seu entorn, els serveis que s’hi presten i, en definitiva, com construir una societat més justa.
El 2017 en 15 punts clau
1. Un 38,64% de les problemàtiques ateses als serveis socials d’atenció primària estan relacionades amb les situacions de dependència. Segueixen essent les situacions més ateses. Això ens confirma els alts índexs d’envelliment i especialment de sobreenvelliment de la nostra comarca.
2. Continuen incrementant els serveis d’atenció a la dependència en el domicili: servei d’ajuda a domicili i servei de teleassistència.
3. Hi ha hagut un increment econòmic important en ajudes d’urgència social, especialment les relacionades amb habitatge, alimentació i subministraments.
4. S’ha publicat l’estudi La cohesió social a la Garrotxa. Realitats i reptes de futur, arran d’una demanda que la Taula de Cohesió Social de la Garrotxa va fer al Grup de Recerca de Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona. L’estudi l’han dut a terme Quim Brugué, Xavier Casademont i Eduard Carrera.
5. S’ha iniciat l’aplicació de la Renda garantida de ciutadania, prestació social que vol garantir que totes les persones es puguin fer càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de la unitat familiar. La realitat és que la RGC no està resolent les noves demandes i només es resolen les antigues prestacions de Renda Mínima que ja existien.
6. Des dels Servei d’Atenció a la Infància i les Famílies es segueixen detectant greus dificultats de pares i mares en les seves habilitats i competències parentals.
7. S’ha constituït un grup de referents als centres escolars que recull demandes en relació a la gestió de la diversitat en els centres educatius. També s’ha creat una comissió que vetlla per la igualtat d’oportunitats en l’educació.
8. En el marc del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS) hem desenvolupat (juntament amb Salut i Educació) les Unitats Funcionals d’atenció a persones amb malaltia mental millorant així l’atenció tant a persones adultes com a infants i adolescents.
9. A partir del mes de març s’ha posat en funcionament, conjuntament amb les comarques d’Osona i Ripollès, el nou servei de Teràpia Ocupacional i Productes de Suport que beneficia a les persones en situació de dependència a l’entorn domiciliari.
10. S’ha ampliat el projecte d’atenció a les persones en situació d’exclusió social obrint nous espais d’atenció grupal.
11. Conjuntament amb l’entitat CEPAIM, s’ha acollit 18 persones refugiades.
12. El projecte VAIVÉ ha seguit posant l’accent en les famílies reagrupades per aconseguir el vincle familiar i la inclusió social necessària pel seu desenvolupament adequat.
13. L’itinerari d’aquest 2017 s’ha centrat en la diversitat de creences i religions. Juntament amb cultura s’ha programat “Creences i religions: llibertat, diversitat i conflicte“.
14. S’ha posat en marxa el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI).
15. S’ha iniciat (en alguns casos) i consolidat (en altres) el treball en processos participatius d’Olot i comarca: primeres fases del PIAM del nucli antic d’Olot, seguiment del PIAM de Sant Miquel a través del Consell de barri i inici dels pressupostos participatius de barris d’Olot, i municipals, a Mieres i Riudaura.