06
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
9:37h
Aquest dijous 5 d’abril de febrer a les 7 de la tarda a la Sala el Torín s'ha presentat l'estudi sobre el “Present i futur del treball a la Garrotxa”, realitzat al llarg del 2017 per l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa DinàmiG, amb l'objectiu d'ampliar el camp de visió i descobrir quines són les principals tendències i canvis del món del treball a nivell global. La presentació de l'estudi s'ha iniciat amb la intervenció del batlle d'Olot, Josep M. Corominas, en un acte que s’ha adreçat als gestors de recursos humans, persones en actiu i a l’atur, formadors i estudiants, responsables i professionals de l’administració, empresaris i a totes aquelles persones interessades a saber quins reptes en esperen en relació al treball a la nostra comarca.
Mitja hora abans, en roda de premsa, Estanis Vayreda, regidor d'Empres i Ocupació de l'Ajuntament d'Olot, Eduard Llorà, conseller comarcal de Promoció Econòmica, Jordi Serrano, expert en explorar el futur del treball i a traslladar les tendències en recursos humans a les organitzacions a través de l’observatori independent Future For Work Institute, i David Moreno, soci consultor d’Activa Prospect i redactor de l’Estudi del Mercat de Treball a la Garrotxa. Per dur a terme l’estudi –pioner a Catalunya, si més no a nivell comarcal–, s’han analitzat les dades de registres oficials i les obtingudes directament a través de 400 enquestes presencials a les llars de la Garrotxa, 200 entrevistes a empreses de la comarca i la informació qualitativa que s'ha aplegat a través de 4 grups de discussió.
[A les acaballes d'aquesta roda premsa, tots els presents van restar agradablement sacsejats per la notícia que els feia saber el batlle Mia Corominas, que anunciava el que tot just avançaven alguns mitjans de comunicació, com NacióDigital: l'alliberament del president Carles Puigdemont a Alemanya.]
En la roda de premsa, el regidor Vayreda va anunciar la pròxima creació del Consell de la Formació Professional com una de les respostes als reptes plantejats en l'estudi, ja que s'ha detectat que els nivells d’instrucció i de professionalització són comparativament baixos, amb què cal potenciar l'educació i la formació per al treball per al desenvolupament del talent, amb cinc eixos:
1. Ajust de l’oferta de qualificacions al progrés tècnic i teixit productiu (dificultat per trobar treballadors qualificats)
2. Invertir en capital humà (assegurar el seguiment dels estudis professionalitzadors entre els joves)
3. Millorar els coneixement (pe. idiomes) i les habilitats socials i personals
4. Formació continua i reciclatge com a mecanisme per adaptar-se i diversificar les habilitats al llarg de la vida laboral (incidint sobretot en els col·lectius de més baixa ocupabilitat)
5. Un sistema educatiu que fomenti la creativitat, les capacitats cognitives i la intel·ligència social.
Fortaleses
Febleses
Malgrat la bona fotografia del moment, hi ha alguns aspectes que plantegen reptes importants. Les projeccions demogràfiques a la comarca preveuen en tots els escenaris una pèrdua de població important en els propers anys i per tant una reducció i envelliment de la força del treball. En relació a l’atur, malgrat que els registres actuals són molt positius en general sí que la incidència segueix sent elevada en determinats casos com, per exemple, entre els majors de 55 anys i els nouvinguts i en alguns casos intensificant-se la seva situació de vulnerabilitat. El perfil mitjà d’una persona desocupada a la Garrotxa és el d’una persona de més de 49 anys, sense estudis professionalitzadors i que ha treballat anteriorment en feines sense qualificació. En relació a la nova contractació s’observa que la temporalitat no és un només fenomen exclusiu dels col·lectius més joves i afecta sobretot als col·lectius amb menor qualificació.
Pel que fa al nivell de qualificació dues terceres parts de la població no tenen cap formació orientada al treball (cicles formatius o graus universitaris) malgrat que aquesta proporció s’inverteix en el cas dels joves. També s’observa una manca de vocació industrial, científica i tecnològica entre la població i per això algunes empreses han de buscar aquests perfils fora de la comarca. Manca també l’encaix entre l’oferta de cicles formatius i la demanda de determinats sectors, com per exemple l’hostaleria. Finalment l’oferta de formació contínua ocupacional (per a la població que ja està treballant o aturats) és molt baixa a la comarca, tot i que aquest últim any ja s’han començat a fer passos per revertir-ho.
Reptes
Així doncs aquest estudi planteja els següents reptes: per una banda mobilitzar més mà d’obra, sobretot joves, persones qualificades (talent) i professionals de la indústria. En aquest sentit accions com els speed datings serveixen per donar a conèixer les ofertes de les empreses de la Garrotxa i que aquestes puguin veure molts perfils de candidats que s’ajusten al perfil desitjat. Amb 4 Speed Datings organitzats (dedicats a buscar professionals qualificats per al sector industrial, l’hostaleria, les activitats turístiques i els supermercats) s’han fet 29 noves contractacions.
Per altra, cal treballar per reduir la vulnerabilitat i millorar l’ocupabilitat dels col·lectius encara desocupats i dels treballadors amb poca qualificació o en situacions precàries. Accions com els programes que es porten a terme des de les Mates que ofereixen itineraris integrals d’orientació per competències, formació i inserció a aquests col·lectius, així com una prova pilot per la inserció de persones de molt baixa ocupabilitat o l’estudi de possibles idees de negoci que puguin donar sortida laboral a aquestes persones s’orienten a donar resposta a aquestes necessitats.
Entre les accions realitzades també destaca el programa Fem Ocupació per a Joves, el programa dirigit a nois i noies de la Garrotxa amb estudis d’ESO, CFGM o Batxillerat i que no treballen ni estudien. El programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ha tingut, fins al moment, una participació de 16 empreses i 38 joves, amb una inserció de prop del 70%. Des de l’Àrea d’Ocupació també es promou el +60, el programa dirigit a les persones de 60 o més anys amb dificultats a l’hora de jubilar-se. D’altra banda, l’Ajuntament d’Olot ha inclòs en els pressupostos del 2018 bonificacions de la quota de l’IAE a les empreses que treballin en millorar la qualitat dels llocs de treball que generen.
També serà necessari millorar l’encaix entre l’oferta de qualificacions i la demanada del teixit productiu i promoure l’oferta de formació adreçada als col·lectius de més baixa ocupabilitat i als treballadors poc qualificats. Aquests seran uns dels objectius més important de la creació aquest 2018 del Consell de la Formació Professional.
+ informació:
Vegeu les Conclusions principals de l'Estudi del mercat de treball de la Garrotxa.
Mitja hora abans, en roda de premsa, Estanis Vayreda, regidor d'Empres i Ocupació de l'Ajuntament d'Olot, Eduard Llorà, conseller comarcal de Promoció Econòmica, Jordi Serrano, expert en explorar el futur del treball i a traslladar les tendències en recursos humans a les organitzacions a través de l’observatori independent Future For Work Institute, i David Moreno, soci consultor d’Activa Prospect i redactor de l’Estudi del Mercat de Treball a la Garrotxa. Per dur a terme l’estudi –pioner a Catalunya, si més no a nivell comarcal–, s’han analitzat les dades de registres oficials i les obtingudes directament a través de 400 enquestes presencials a les llars de la Garrotxa, 200 entrevistes a empreses de la comarca i la informació qualitativa que s'ha aplegat a través de 4 grups de discussió.
[A les acaballes d'aquesta roda premsa, tots els presents van restar agradablement sacsejats per la notícia que els feia saber el batlle Mia Corominas, que anunciava el que tot just avançaven alguns mitjans de comunicació, com NacióDigital: l'alliberament del president Carles Puigdemont a Alemanya.]
En la roda de premsa, el regidor Vayreda va anunciar la pròxima creació del Consell de la Formació Professional com una de les respostes als reptes plantejats en l'estudi, ja que s'ha detectat que els nivells d’instrucció i de professionalització són comparativament baixos, amb què cal potenciar l'educació i la formació per al treball per al desenvolupament del talent, amb cinc eixos:
1. Ajust de l’oferta de qualificacions al progrés tècnic i teixit productiu (dificultat per trobar treballadors qualificats)
2. Invertir en capital humà (assegurar el seguiment dels estudis professionalitzadors entre els joves)
3. Millorar els coneixement (pe. idiomes) i les habilitats socials i personals
4. Formació continua i reciclatge com a mecanisme per adaptar-se i diversificar les habilitats al llarg de la vida laboral (incidint sobretot en els col·lectius de més baixa ocupabilitat)
5. Un sistema educatiu que fomenti la creativitat, les capacitats cognitives i la intel·ligència social.
Eduard Llorà, conseller comarcal de Promoció Econòmica; Estanis Vayreda, regidor d'Empres i oUcpació d'Olot, i David Moreno, redactor de l’estudi, durant la roda de premsa. Foto: Marti Albesa.
Fortaleses
L’estudi revela que la comarca de la Garrotxa presenta una elevada participació en el mercat de treball (la taxa d’ocupació és del 65,9%, tres punts per sobre de la mitjana catalana). Per altra banda indica que el teixit productiu genera llocs de treball per a dues terceres parts de la població, essent una de les comarques de Catalunya on aquesta relació és més elevada. Les taxes d’atur també estan en tots els municipis garrotxins per sota del conjunt català (Olot és la ciutat de més de 30.000 habitants de Catalunya que més ha reduït l'atur els últims anys) i actualment ja se situa a nivells similars als anteriors a la crisi. A desembre de 2017 hi havia 2.086 persones aturades registrades a la comarca, 334 menys que el mateix període de 2008. El febrer de 2018 la taxa d’atur a la Garrotxa es troba en el 7,78%, tan sols 75 dècimes per sobre la del mateix període de 2008 i 3,3 punts per sota la catalana (11%). Tant si mirem per gènere com per grups d’edat la seva incidència és menor en tots els casos a la mitjana catalana.
La recuperació econòmica ha comportat una creació important d’ocupació (al voltant del 3% cada any), sobretot impulsada pel treball assalariat, i que durant el 2017 ha superat el màxim assolit el 2008 (en 83 llocs de treball més). Tant el col·lectiu de joves, el de població estrangera, com el femení són els que han registrat uns increments superiors. Les activitats amb major creixement són les més intensives en coneixement i tecnologia (per exemple les activitats professionals, científiques i administratives un 40%, indústria farmacèutica 20%, indústria química un 29%), i els serveis a les persones (hostaleria 28%, educació 28%, activitats sanitàries i serveis socials 20%). Altres sectors més tradicionals en la nostra economia com la indústria alimentària també han creat ocupació en un 17% o el comerç 1%.
Les condicions laborals són també comparativament millors que a la resta de Catalunya. La taxa de temporalitat és del 10,5% en front del 21,7% del conjunt català i la mitjana del salari net és de 2.139,65€ al mes per llar.
La mobilitat per raó de treball és molt moderada ja que la meitat de la població (51,3%) treballa al mateix municipi on resideix i el 78,9% dels garrotxins té el seu lloc de treball dins la comarca. Per aquest motiu, el desplaçament a la feina és molt més curt que la resta de Catalunya: 35,1% han de fer menys de 10 minuts de trajecte per anar a treballar i un 40% entre 10 i 20 minuts.
Pel que fa a l’oferta formativa professional aquesta és força diversificada. S’ofereix un ampli ventall de cicles formatius (12 de grau mitjà i 15 de superiors) i amb tendència a incrementar el nombre de matriculats, especialment en els de grau superior. La valoració que es fa dels serveis prestats per l’àrea d’ocupació de DinàmiG (Mas les Mates) es valora molt positivament per la intermediació basada en la selecció per competències i per les accions que es porten a terme.
La recuperació econòmica ha comportat una creació important d’ocupació (al voltant del 3% cada any), sobretot impulsada pel treball assalariat, i que durant el 2017 ha superat el màxim assolit el 2008 (en 83 llocs de treball més). Tant el col·lectiu de joves, el de població estrangera, com el femení són els que han registrat uns increments superiors. Les activitats amb major creixement són les més intensives en coneixement i tecnologia (per exemple les activitats professionals, científiques i administratives un 40%, indústria farmacèutica 20%, indústria química un 29%), i els serveis a les persones (hostaleria 28%, educació 28%, activitats sanitàries i serveis socials 20%). Altres sectors més tradicionals en la nostra economia com la indústria alimentària també han creat ocupació en un 17% o el comerç 1%.
Les condicions laborals són també comparativament millors que a la resta de Catalunya. La taxa de temporalitat és del 10,5% en front del 21,7% del conjunt català i la mitjana del salari net és de 2.139,65€ al mes per llar.
La mobilitat per raó de treball és molt moderada ja que la meitat de la població (51,3%) treballa al mateix municipi on resideix i el 78,9% dels garrotxins té el seu lloc de treball dins la comarca. Per aquest motiu, el desplaçament a la feina és molt més curt que la resta de Catalunya: 35,1% han de fer menys de 10 minuts de trajecte per anar a treballar i un 40% entre 10 i 20 minuts.
Pel que fa a l’oferta formativa professional aquesta és força diversificada. S’ofereix un ampli ventall de cicles formatius (12 de grau mitjà i 15 de superiors) i amb tendència a incrementar el nombre de matriculats, especialment en els de grau superior. La valoració que es fa dels serveis prestats per l’àrea d’ocupació de DinàmiG (Mas les Mates) es valora molt positivament per la intermediació basada en la selecció per competències i per les accions que es porten a terme.
Febleses
Malgrat la bona fotografia del moment, hi ha alguns aspectes que plantegen reptes importants. Les projeccions demogràfiques a la comarca preveuen en tots els escenaris una pèrdua de població important en els propers anys i per tant una reducció i envelliment de la força del treball. En relació a l’atur, malgrat que els registres actuals són molt positius en general sí que la incidència segueix sent elevada en determinats casos com, per exemple, entre els majors de 55 anys i els nouvinguts i en alguns casos intensificant-se la seva situació de vulnerabilitat. El perfil mitjà d’una persona desocupada a la Garrotxa és el d’una persona de més de 49 anys, sense estudis professionalitzadors i que ha treballat anteriorment en feines sense qualificació. En relació a la nova contractació s’observa que la temporalitat no és un només fenomen exclusiu dels col·lectius més joves i afecta sobretot als col·lectius amb menor qualificació.
Pel que fa al nivell de qualificació dues terceres parts de la població no tenen cap formació orientada al treball (cicles formatius o graus universitaris) malgrat que aquesta proporció s’inverteix en el cas dels joves. També s’observa una manca de vocació industrial, científica i tecnològica entre la població i per això algunes empreses han de buscar aquests perfils fora de la comarca. Manca també l’encaix entre l’oferta de cicles formatius i la demanda de determinats sectors, com per exemple l’hostaleria. Finalment l’oferta de formació contínua ocupacional (per a la població que ja està treballant o aturats) és molt baixa a la comarca, tot i que aquest últim any ja s’han començat a fer passos per revertir-ho.
Instantània de la roda de premsa prèvia a l'acte de pesentació de l'estudi. Foto: Martí Albesa.
Reptes
Així doncs aquest estudi planteja els següents reptes: per una banda mobilitzar més mà d’obra, sobretot joves, persones qualificades (talent) i professionals de la indústria. En aquest sentit accions com els speed datings serveixen per donar a conèixer les ofertes de les empreses de la Garrotxa i que aquestes puguin veure molts perfils de candidats que s’ajusten al perfil desitjat. Amb 4 Speed Datings organitzats (dedicats a buscar professionals qualificats per al sector industrial, l’hostaleria, les activitats turístiques i els supermercats) s’han fet 29 noves contractacions.
Per altra, cal treballar per reduir la vulnerabilitat i millorar l’ocupabilitat dels col·lectius encara desocupats i dels treballadors amb poca qualificació o en situacions precàries. Accions com els programes que es porten a terme des de les Mates que ofereixen itineraris integrals d’orientació per competències, formació i inserció a aquests col·lectius, així com una prova pilot per la inserció de persones de molt baixa ocupabilitat o l’estudi de possibles idees de negoci que puguin donar sortida laboral a aquestes persones s’orienten a donar resposta a aquestes necessitats.
Entre les accions realitzades també destaca el programa Fem Ocupació per a Joves, el programa dirigit a nois i noies de la Garrotxa amb estudis d’ESO, CFGM o Batxillerat i que no treballen ni estudien. El programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ha tingut, fins al moment, una participació de 16 empreses i 38 joves, amb una inserció de prop del 70%. Des de l’Àrea d’Ocupació també es promou el +60, el programa dirigit a les persones de 60 o més anys amb dificultats a l’hora de jubilar-se. D’altra banda, l’Ajuntament d’Olot ha inclòs en els pressupostos del 2018 bonificacions de la quota de l’IAE a les empreses que treballin en millorar la qualitat dels llocs de treball que generen.
També serà necessari millorar l’encaix entre l’oferta de qualificacions i la demanada del teixit productiu i promoure l’oferta de formació adreçada als col·lectius de més baixa ocupabilitat i als treballadors poc qualificats. Aquests seran uns dels objectius més important de la creació aquest 2018 del Consell de la Formació Professional.
+ informació:
Vegeu les Conclusions principals de l'Estudi del mercat de treball de la Garrotxa.