Setmana Santa 2018

Per què se'n diu «mona», del pastís de Pasqua?

L’existència d'aquest pastís dolç està documentada per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que se'n menjava des d'abans

per Àlvar Llobet, 1 d'abril de 2018 a les 18:04 |
Mones de Pasqua. | Adrià Costa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antigament, l'arribada de la Pasqua significava el retorn a la llibertat de menjar després de la Quaresma, una època de reflexió i penitència. D'acord amb els preceptes cristians, el dilluns de Pasqua es convertia en una mena d'experiència catàrtica on els plats s'omplien novament de viandes. Joan Amades referencia aquesta tradició al Costumari català, els volums on es detallen els costums de les terres de llengua catalana.

Durant el dilluns de Pasqua era obligat, diu Amades, menjar, per dinar, "carn de xai o de moltó" així com altres menges com fricandó o el tradicional "platillo". De postres, el Costumari indica que "era consuetud menjar mona". En aquest sentit destaca que a les cases on hi havia mainada es menjava les que els padrins o avis lliuraven als fillols, mentre que en aquelles on no hi havia infants, es compraven. 


La mona és un dels pastissos més típics de Catalunya, però d'on ve exactament aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua? L’existència d'aquest pastís dolç està documentada per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que ja des d'abans es menjaven mones a Catalunya. Quan es feien a casa, aquestes menges eren una mena de tortell fet amb pasta de pa i on era costum posar-hi ous amb la closca pintada.

Per què se'n diu mona?


Joan Coromines, al seu Diccionari Etimològic, diu que el mot mona no prové de l'àrab "múna" o "mu'na" –com alguns defensen erròniament–, i que el fet que en aquesta llengua tingui a veure amb «poveïments, queviures» ha fet que molta gent pensi que n'és deutora. Però, de fet, la nostra mona prové del llatí "Munda", plural de "Mundum", 'panera adornada i plena d'objectes (especialment coques i pastissos) que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d'abril'.
 

 

Participació