Mitjans de comunicació

La CUP qüestiona la despesa pública a Olot TV de gairebé 100.000 euros

La televisió privada de la Garrotxa, amb un deute reconegut de 350.000 €, estaria ara en mans de l'accionista majoritari, Jordi Martí, director de TV Ripollès

Els anticapitalistes blasmen el fet que el batlle d'Olot, Josep M. Corominas, va gestionar i tancar els acords de forma unilateral

, Olot | 12/03/2018 a les 15:20h
Arxivat a: Societat, Josep M. Corominas, subvencions, ajudes, Olot TV, CUP Olot
El lloguer de l'edifici on se situa Olot TV seria un dels causants del deute que arrossega i que es paga amb diners públics.
El lloguer de l'edifici on se situa Olot TV seria un dels causants del deute que arrossega i que es paga amb diners públics. | Arxiu Nació Garrotxa.
Durant el passat ple del mes de febrer, des de la CUP Olot van formular les seves reserves sobre els acords entre el batlle de la capital garrotxina, Josep M. Corominas, i Olot TV, de qui ja d'entrada van blasmar el fet que dirigís personalment unes gestions sense donar-ne cap tipus d’informació a la resta de grups, de forma totalment personal, tal com ell mateix va assegurar-ho llavors i informant-ne els grups municipals quan ja tot estava tancat.

El resultat final ha estat que l’Ajuntament d’Olot firmarà un nou conveni anual amb Olot TV en què s’augmenta la dotació de la subvenció en 24.000 € més als ja 87.000 que ja es donava a aquesta empresa privada, és a dir, gairebé 100.000 € l’any que és voluntat de l'equip de govern del consistori que continuïn en els propers cinc anys, tot i el compromís de l’alcalde d’exercir control sobre les seves despeses.


De fet, en aquests moments, Olot TV ja és en mans d'un accionista majoritari (51%): Jordi Martí, director de TV Ripollès (Corisa Media Grup), amb qui es van fer les gestions necessàries per aconseguir que comprés les accions que alguns accionistes havien acordat vendre’s per tan sols 1 €. Aquest nou accionista hauria presentat un pla de viabilitat de la televisió garrotxina i s’hauria fet càrrec de part del deute. Com a conseqüència, l’equip de gestors es tocava, amb altes i baixes en la seva estructura. De fet Olot TV ha passat a una mitjana mensual d'espectadors de 28.000 l'any 2011 a 23.000 l'any 2017.

La CUP es queixa que no se'ls ha permès, de moment, consultar el pla de viabilitat que s’ha elaborat per part del nou accionista majoritari. De fet, els anticapitalistes ja van demanar-li en el ple esmentat que s’encarregués una auditoria que permetés aclarir d’on prové el forat produït i qui n’ha estat el responsable, però se'ls va dir que no calia, que el nou propietari majoritari havia encarregat una anàlisi externa dels comptes, informe que no han vist encara, tot i demanar-lo.
 

Els professionals d'Olot TV en un directe. Foto: ND Garrotxa.


Els orígens del deute d'Olot TV
 
L'afer d'Olot TV, segons la CUP, ve de lluny. Quan Olot TV i Ràdio Olot es van separar l'any 2008, la televisió de la Garrotxa tenia un deute d’un milió d'euros, que accionistes i privats van eixugar en aquell moment. Però des d’aleshores, han continuat els problemes de tresoreria i actualment el deute és de 350.000 €, amb que van deixar de pagar el lloguer per poder cobrir les nòmines dels treballadors, i no sempre al mes que pertocava... Això ha provocat que els actuals propietaris del local iniciessin el procés de desnonament, que finalment s’ha aturat gràcies a la intervenció del batlle i al compromís del nou ajut econòmic per pagar aquest lloguer.
 
"Una vegada més –denuncia la CUP–, la ciutat corre a socórrer la televisió de la Garrotxa, tal i com ja vam fer fa uns anys, amb l’acord personal de l’alcalde i la complicitat del Consell Comarcal i sense que els olotins i els garrotxins en traguem l’aigua clara de tot plegat." Qui ha estat el responsable d’aquest nou naufragi? Quines responsabilitats s’han assumit, a part de perdre-hi diners, seus, però també de la ciutat i la comarca? Quin tipus de control oficial s’ha exercit i s’exercirà durant els propers mesos per saber el destí real del diner públic destinat a salvar la televisió de la Garrotxa?, es pregunten els cupaires olotins.

De moment, ja s’ha pagat una bestreta del 40% del conveni d’enguany, una part de la qual va directament als actuals propietaris dels locals, en concepte de lloguer de les instal·lacions.

En canvi, Ràdio Olot apareix com a plenament sanejada i fins i tot amb beneficis que podran ser reinvertits; però cal tenir en compte que Ràdio Olot té a cessió uns locals de la ciutat pel quals no paga cap lloguer. Fa l'efecte, doncs, que amb el nou ajut econòmic concedit a Oot TV per Josep M. Corominas es vulgui equilibrar aquesta situació.
 
El debat sobre la viabilitat de les televisions locals és sobre la taula

La CUP Olot avalua que durant els darrers anys, d’una crisi ferotge que ha reduït els ingressos via publicitat, però també les subvencions públiques que s’hi destinaven,  s'ha vist desaparèixer no només televisions, sinó també ràdios i diaris (El Punt Avui té entre mans l’enèsim ERO). "Però aquesta situació –afegeixen– no pot servir per recórrer a la subvenció pública dels ens locals i comarcals, ja molt minvats de recursos, amb el fals pretext que necessitem aquests mitjans locals i comarcals per promoure la imatge de la ciutat i la comarca més enllà dels nostres límits."

De fet, amb aquestes subvencions es destina diners públics a empreses privades que, per ara, han demostrat que no són viables, mentre, segons els cupaires, es deixa de destinar-los a projectes públics necessitats també de recursos. "No cal dir –exmpleifiquen– que la subvenció que rebrà Olot TV seria molt benvinguda al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa per a programes per a la gent gran o per a les persones més necessitades."


Vídeo de les intervencions al ple del 22 de febrer sobre l'afer d'Olot TV. Vídeo: El Garrotxí.

La CUP no vol tancar Olot TV, però sí que demana transparència i claredat

Per a la CUP d’Olot, aquesta no és la manera de resoldre la problemàtica d’Olot TV. "L’alcalde ens deia que calia salvar la televisió de la comarca; nosaltres no volem tancar-la, sinó que volem tenir clares les responsabilitats i el destí dels diners públics que hi destinem."

Tots els grups de l’oposició de l’Ajuntament van acceptar deixar un temps de marge per veure com anava la nova gestió; el batlle també va prometre exercir control periòdic de les despeses de l’ens, però per als anticapitalistes erò no n’hi ha prou ja que de les gestions unilaterals que ha portat a terme el batlle d'Olot no ha donat cap tipus d’informació a la resta de grups, de forma totalment personalista.

Per als cupaires, a més a més, s’ha demostrat que els actuals gestors no són vàlids per tirar endavant una empresa que ha necessitat en pocs anys tantes injeccions de diner públic i privat per resoldre el que clarament és una incapacitat per gestionar adequadament els ingents recursos públics i privats que s’hi han dipositat i per als quals no s’ha depurat cap tipus de responsabilitat; oi més tenint en compte que produeixen un greuge comparatiu amb altres mitjans presents a la comarca. 

La qüestió és que a hores d'ara no s’ha establert cap mecanisme públic de debat i control, com seria una comissió informativa de caràcter específic que faci el seguiment de la gestió i permeti conèixer-ne l’evolució, o bé un ple extraordinari o una audiència pública convocada pel mateix batlle, que permetessin el debat i el contrast de les opinions, tal com proposa la CUP.

Quant als diners públics esmerçats a Olot TV, "la gestió del diner públic –conclouen– exigeix la màxim transparència i coneixement sobre què se n’ha fet i qui n’ha estat el responsable".
 

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Flavi Algueró, Joel Soler i Albert Ortiz, de l'associacio Alliberem-nos, durant la presentació de <em>Rebentem els armaris</em>.
Flavi Algueró, Joel Soler i Albert Ortiz, de l'associacio Alliberem-nos, durant la presentació de Rebentem els armaris. | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
La recent creada associació organitza una gran festa per celebrar el Dia de l'Orgull LGTB+ el dissabte 7 de juliol a les places del Torín i a l’interior de la plaça de braus | El festival vol fer visible aquest col·lectiu a la comarca i apoderar-ne les persones perquè deixin enrere els armaris
Instant en què el vehicle denunciat arriba al 167 km/h mentre travessava el nucli de població de Batet de la Serra.
Instant en què el vehicle denunciat arriba al 167 km/h mentre travessava el nucli de població de Batet de la Serra. | @mossos.
01/01/1970
La velocitat màxima permesa en aquest tram de carretera és 50 km/h
Per Berga ha destacat la necessitat de tornar a convocar, renovats, els premis perquè «ja són un patrimoni de la ciutat».
Per Berga ha destacat la necessitat de tornar a convocar, renovats, els premis perquè «ja són un patrimoni de la ciutat». | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
El regidor Pep Berga, tot recollint l'esperit de la gran jornada participativa d'aquest passat dissabte, presentarà les propostes debatudes a la Junta de l'Institut de Cultura | Es perfila o bé un guardó de només narrativa, de teatre, de novel·la gràfica o, encara, unes beques a la creació amb participació de la Residència Faber